Notícia

El sector, en clau comunicativa

Els editors de quatre portals web de referència ens expliquen quina és la tendència comunicativa del sector, i com generar interès durant els 12 mesos de l'any

Quina és la clau per aconseguir que un mitjà de comunicació relacionat amb el món de la neu rebi visites constants? I com fer-ho durant l'estiu, quan les estacions estan tancades? Quin paper hi juguen les estacions d'esquí i les agències de comunicació? Els editors de Nieveaventura.com, Nevasport.com, Soloski.net i Lugaresdenieve.com ens responen a aquestes i a altres preguntes per descobrir el sector, en clau comunicativa.


"Penso que en el sector de la comunicació de la neu en línia el nivell que hi ha a l'Estat espanyol és un dels més elevats d'Europa, tot i no ser un país pròpiament de neu. I això, dit per gent de fora, que se sorprenen de com en un país on dominen les coses de platja i el futbol ho fem tant bé". Són declaracions de Carles Rusiñol, editor d'un dels portals més potents del sector: Lugaresdenieve.com. Però no és un punt de vista únic, sinó compartit per centenars de professionals i usuaris.

Nieveaventura.com, Nevasport.com, Soloski.net o Lugaresdenieve.com són només alguns dels mitjans de referència. N'hi ha que superen els 250.000 seguidors a les xarxes socials, i en una temporada poden arribar als 4 milions de visites. Quina és la clau per aconseguir-ho? Com atrapar els lectors tant a l'hivern, quan volen invertir tot el seu temps lliure en baixar pistes, com a l'estiu, quan la neu només és un petit miratge que decora els pics més alts del Pirineu? I quin paper hi juguen les estacions d'esquí i les agències de comunicació? Parlem amb els editors d'aquests portals perquè ens responguin a aquestes incògnites, i ens donin les claus del seu èxit. 


Carles Rusiñol, editor de Lugaresdenieve.com

En Carles Rusiñol i els seus dos socis van posar en marxa Lugaresdenieve.com el 2012 per "donar una visió diferent de la informació de la neu, sobretot de llocs on la gent pogués anar a esquiar, amb una vista més posada en les xarxes socials i els continguts moderns". I precisament creu que la clau per distingir-se com a mitjà en el sector són les seves xarxes.

L'Ivan Medina fa 15 anys que viu de Nevasport.com. Havia creat el web uns anys abans "per casualitat", quan va conèixer el seu soci buscant un lloc per esquiar durant un viatge que va fer a Portugal per la feina que tenia aleshores. Per ell, hi ha dues claus: "Primer, haver arribat el primer en una època en què no hi havia ningú. I segon, no haver parat d'informar, ni tan sols a l'estiu".

L'Oriol Sintas va posar en marxa Soloski.net l'any 1997, quan es va adonar que no hi havia cap web especialitzada. I per ell, és imprescindible tenir les idees clares: "La nostra línia editorial es basa en la promoció i coneixement del món de la neu; mai entrem en informacions de premsa groga, no parlem d'accidents, ni dels draps bruts del sector", diu.

I l'Elisabeth Esporrín, que fa 20 anys porta les pàgines de neu de La Vanguardiai el programa de neu d'Onda Cero Radio, així com el portal Nieveaventura.com, creu que més enllà d'apostar per la digitalització, la clau passa per "parlar de tota l'actualitat". "Com a 'Nieveaventura, la mateixa paraula ja ho diu: neu i temes d'aventura, perquè hi puguis incloure tant hivern com estiu. No sectoritzar-ho només a l'hivern", explica.


Elisabeth Esporrín, editora de Nieveaventura.com i de les pàgines de neu de 'La Vanguardia'

En aquest sentit, afegeix que "per molt que tu toquis temes de neu a la temporada d'estiu de les altes latituds, no té massa sentit; perquè si t'hi fixes som quatre bojos, els que anirem a esquiar a l'estiu". Per això intenten fer un diari d'actualitat que els permeti sortir de l'estacionalitat. Una desestacionalització que, segons Medina, passa per aprofitar les infraestructures tal com es fa, per exemple, a Austria, on les estacions "tenen verdaderes instal·lacions per a l'estiu, amb muntanyes russes, restaurants temàtics, aprofiten els remuntadors...". Aquí, explica l'editor de Nevasport.com, fins ara "no s'ha aprofitat perquè no feia falta, i perquè és molt important la protecció de la pista". Però cada cop són més les estacions, sobretot les andorranes, que tendeixen cap aquí.

Què genera més 'likes'?

Medina és contundent: "El que ha interessat sempre, tota la vida, que és el sensacionalisme. Jo, per exemple, he fet cròniques de la Copa del Món, i la gent se les llegeix i tal; però quan hi ha una polèmica... ostres! Allò ho llegeix tothom!". I Esporrín hi està d'acord: "Notícies que generin una expectació. Deixant de banda la sang i fetge, quan hi ha un accident, o que hi hagi una novetat molt important que sigui una cosa fora de sèrie, i també hi ha el temps", diu. I Rusiñol ho confirma: "La meteorologia, quan nevarà, què ha passat, i també una mica el morbo".

Per la seva banda, Sintas recorda que "cada mitjà és un món", però diu que en el seu cas, el que genera més interès són "els reportatges d'estacions, les proves de material i les proves de cotxes a la neu. Principalment el contingut únic". De fet, a Soloski.net no tracten els accidents perquè consideren que "la informació que arriba als mitjans és una petita part de la real". "Hi ha estacions, i sobretot governs, que tapen molts dels accidents, i per tant publicar-los seria perjudicar a aquells que no s'amaguen", argumenta.


Oriol Sintas, editor de Soloski.net

Els altres tres portals, en canvi, sí que aposten per publicar-los. Des de Nevasport.com, Medina parla clar: "Un mort no s'amaga; no es pot amagar i, a més, és contraproduent. Ja va passar, fa cosa de 8 o 9 anys, que una empresa va intentar no dir-ho, i se'n va muntar una de grossa". Esporrín, per la seva banda, considera que "un accident l'has de donar el més seriós possible, i tampoc posar-t'hi (...) Has de dir que tal persona ha patit un accident a tal lloc, l'hora de la mort ha sigut aquesta i ja està". "Perquè es poden donar especulacions? Sí, però davant d'un mort nosaltres no ens hi hem de posar. Després si arriba a judici ja s'hi posarà el jutge", afegeix. I a Lugaresdenieve.com intenten fer un pas més enllà i donar-hi un punt d'advertiment o consell ("un avís per a navegants", diu Rusiñol).

Canalització, i ajuda mútua

Per ajudar a omplir els seus portals de continguts, els editors compten amb els serveis de premsa de les empreses, tant d'estacions d'esquí com de marques, i en general els consideren molt importants. "És una manera de canalitzar-ho tot", diu Esporrín, que tot i així recorda la importància de crear continguts propis per distingir-se. "És molt fàcil copiar notes de premsa, però procur-ho no fer-ho, perquè si no a cada mitjà tothom llegeix el mateix, i penso que si pots fer alguna cosa diferent és molt millor".

Rusiñol, per la seva banda, considera que "les oficines de premsa de les estacions, o les agències de comunicació que solen tenir, sobretot les més grans, cada cop escriuen més banalitats i donen menys dades interessants per al lector. Es fan balanços de final de temporada i no es dona cap dada, i això acaba sent un publireportatge". Una opinió compartida per Sintas, que admet que "ens ajuden a crear continguts", però afegeix que "hi ha molta diferència entre unes i altres empreses, i en general manca molta professionalitat i sobretot que valorin la nostra feina, que al cap i a la fi és publicitat quasi gratuïta per ells".


Ivan Medina, editor de Nevasport.com

I Medina hi dona un altre punt de vista: "Un bànner o una publicitat, al final, crea ceguera, perquè tu el veus i, encara que es pugui anar canviant, es va repetint. Però un comunicat de premsa és únic i original, i crea un toc d'atenció sobre el lector". En el seu cas, en destil·la el que pot interessar als seus lectors. "Ells m'envien un comunicat, comercial, i al final ens en beneficiem les dues parts", conclou.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Opinions

Més opinions

Entrevista





giny

Les més llegides

Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: com en dieu al dibuix que deixa el trepitjat de pistes?


74%


11%


11%


5%

19 vots