Notícia

Tres pistes de Soldeu amb noms molt personals

Miquel Baró, Martí Salvans i Josep Torrallardona

soldeu,pista_vermella,marti_salvans
Entrada a la pista Martí Salvans Autor/a: Diaridelaneu
Si heu esquiat en alguna ocasió per Soldeu-El tarter és possible que hàgiu lliscat per alguna d'aquestes tres pistes: Miquel Baró, Josep Torrallardona i Martí Salvans. I segur que en algun moment, si no sou andorrans, us heu fet la pregunta: qui devien ser aquests personatges? La resposta, en aquest article.


banner728x90diari

Miquel Baró, Martí Salvans i Josep Torrallardona són tres personatges clau en la història de Soldeu El tarter. Sense ells avui Soldeu El Tarter o bé no existiria o potser hauria nascut força més tard i seria força diferent a com la coneixem. Us expliquem qui eren aquests tres personatges que tenen l'honor de donar nom a tres pistes vermelles del domini canillenc.

Miquel Baró Puigdemassa era veí d'Escaldes-Engordany i lampista de professió. Fanàtic de l'esquí. Des de sempre havia tingut un especial interès en la zona de Soldeu. A finals dels anys 40 va proposar la zona del bosc de Soldeu per celebrar-hi els tradicionals concursos de Pasqua que organitzava l'Esquí Club Envalira. Després de veure l'èxit d'aquestes curses, Baró va començar a elaborar els plànols i a buscar la inversió necessària per fer-hi una estació d'esquí. Abans de decidir-se pels boscos de Soldeu havia estat valorant les valls d'Ordino. Finalment va preferir apostar per Soldeu, també pel davant d'El Tarter, perquè va pensar que seria millor fer-ho on ja existia un poble, explica Margaret Baró, una de les seves filles, al llibre 50 anys de Soldeu. Baró va fer un primer intent d'associar-se amb Gil Torres, però finalment va tirar endavant el projecte amb els seus amics escaldencs Martí Salvans Gasòliva i Josep Torrallardona Naudí.

grandvalira-pista-miquel-baro-foto-ivan-sanz

Martí Salvans Gasòliba, originari de Berga, es va instal·lar a Andorra el 1940. Es dedicava al negoci de la importació-exportació.

Josep Torrallardona provenia del sector del comerç al detall, era un gran aficionat a l'esquí i de jove havia participat en competicions tant a Andorra com a l'estranger.

Tots dos, Martí i Josep, malgrat tractar-se d'una idea una mica agosarada per l'època, van quedar-ne meravellats de seguida i van acompanyar a Miquel Baró a tirar endavant amb el projecte. Durant l'hivern del 1958, els tres escaldencs pujaven cada setmana a Canillo per discutir amb el Comú les condicions de la concessió per crear l'estació, una negociació que va estar des del primer moment marcada pel conflicte dels terrenys de Concòrdia, històricament disputats entre els comuns de Canillo i Encamp.

Finalment, el 5 de juny de 1959 es va signar la concessió, davant del notari Rossend Jordana, per la qual el Comú de Canillo els autoritzava la creació de l'estació. (Veure cronologia de la història de l'estació en aquest enllaç).

soldeu-pista_marti_salvans-josep_torrellardona

Les tres pistes.

Així són les tres pistes vermelles que homenatgen Miquel Baró, Martí Salvans i Josep Torrallardona.

1 • Pista Miquel Baró

Situada en el sector de Riba Escorxada i El Tarter. És una pista vermella de clara orientació nord, de cotes altes (sortida 2.560 i arribada a 2.100 m). Una pista atractiva al llarg de tota la temporada i especialment a la primavera, ja que per amplada, orientació i per estar poc transitada conserva molt bé la neu.

2 • Pista Josep Torrallardona

Situada a Soldeu, és una pista vermella d'orientació nord. Sortida a la cota 2.250, al Plà dels Espiolets, i arribada a 1.950, a la confluència del tellesquí del Bosc i la pista Gall de Bosc i l'Ós. Tota la pista està protegida per un espés bosc de pin negre a banda i banda.

3  • Pista Martí Salvans

Situada a Soldeu i gairebé paral·lela a la pista Josep Torrallardona. Com no podia ser d'altra manera, el traçat de Martí Salvans és molt similar al del traçat "Josep". Mateixa cota de sortida i mateixes característiques. L'arribada, però, difereix una mica i es fa en un punt on també hi conflueixen la pista de l'Ós i la pista de l'Avet.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Editorial


Opinions

Més opinions

giny

Edició en paper


giny

giny