Notícia

Avui fa 25 anys s'esquiava a Vallter

Durant la temporada de neu de 1995-96 va caure tanta neu que al juny encara es podia esquiar

1 de juny de 1996, a tocar del Bar Les Marmotes de Vallter 2000. Una fotografia històrica per a Vallter i per al Pirineu gironí.
1 de juny de 1996, a tocar del Bar Les Marmotes de Vallter 2000. Una fotografia històrica per a Vallter i per al Pirineu gironí. Autor/a: Vallter 2000
Veient com està el Pirineu ara mateix, en especial l'oriental i la seva cara sud, sembla impossible pensar que en un 1 de juny de fa vint-i-cinc anys, en concret el de 1996, es pogués esquiar a Vallter. Però sí, va ser així així. En aquella jornada històrica es va obrir el telecadira i les pistes com un dia qualsevol de temporada. I uns quants incondicionals hi van esquiar fins a les 2 de la tarda. O ho van fer fins a les 5? Us ho expliquem.


vallter-febrer-de-1996
Una imatge de Vallter del febrer de 1996 (Foto: IST).

Benvolguts lectors, esquiadors, aficionats al món de l'esquí, amants de la neu o col·leccionistes de les fites històriques o efemèrides, un consell per a tots vosaltres: abans de llegir-vos aquest article us convidem a connectar-vos a alguna de les webcams en directe que tenen a Vallter 2000. Si voleu, us en facilitem la visualització en aquest enllaç.

Bé, com que ja sabem que possiblement us farà mandra us en facilitem la imatge nosaltres mateixos. Sota aquestes línies us mostrem la captura de la webcam de Vallter que mira cap a Barquins. En aquest cas es tracta d'una captura obtinguda ahir dilluns 31 de maig.

vallter-31022021-webcamImatge webcam de Vallter en una captura del 31 de maig de 2021 a les 08.00 h

Com podeu veure no hi ha res de neu: només un parell de clapes solitàries i discretes a prop del cim del Bastiments. Però aquesta imatge no era així ara fa 25 anys: hi havia moltíssima neu per esquiar, i per aquest motiu es va obrir el telecadira que podeu veure en aquesta imatge de la webcam. I l'estació va obrir aquesta instal·lació i un parell de pistes, com si d'un dia normal de temporada es tractés.

I el cert és que, veient com està el Pirineu ara mateix, sembla impossible pensar que en un 1 de juny de fa vint-i-cinc anys encara es pogués esquiar. Però, com va ser possible això? Com va anar la jornada? Us ho expliquem amb tot detall.

banner728x90diari

La 95-96, una temporada històrica

La temporada 1995-1996 començava molt bé. La campanya d'esquí ja va començar l'1 de desembre, gràcies a una bona nevada, però és que només 6 dies més tard, en ple pont de la Puríssima, una altra nevada deixava l'estació amb gairebé 2 metres de neu a la cota 2.500 i més d'un metre de neu al peu de pistes.

Si el desembre va ser generós en neu, gener va ser fred i la neu es va conservar en molt bones condicions. I sense reduir-se'n el gruix. El més sorprenent, però, arribaria al llarg del mes de febrer quan, gairebé cada setmana, noves precipitacions de neu anaven incrementant el gruix a pistes.

Allaus a tot el Pirineu

En general, la majoria de les borrasques d'aquella temporada tenien en comú que entraven pel sud de la península Ibèrica, fregaven la mediterrània carregant-se d'humitat i, finalment, en la seva trajectòria cap al nord, descarregaven al Pirineu, especialment l'oriental i el seu vessant sud. En arribar el mes de març el gruix mitjà de neu al Pirineu català arribava als 3 metres i mig.

Prova de l'excés de neu en el cas de Vallter van ser dues allaus entorn de les pistes. Una d'aquestes allaus va afectar dues pilones del teleesquí La Xemeneia, una de les quals va ser arrossegada. I una segona allau va afectar el refugi Pastuira, a la cota 1.930. Aquesta darrera allau, que va baixar de nit, va aixecar part de la teulada i va entrar a dins l'edifici. De fet, les allaus en aquell mes de febrer de 1996 no només van afectar Vallter, sinó que també ho van fer en estacions com ara Espot, Arinsal o Boí Taüll.

gra-de-fajol-gran-i-petit-vallter-febrer-de-1996-b
Una imatge de Vallter del febrer de 1996 (Foto: IST).

Abril, i es continua amb 3 metres de neu a pistes

En arribar el mes d'abril l'estació setcasina ja tenia el rècord de ser la que més neu tenia de tot Europa, amb un gruix real a pistes que, de mitja, superava els 3 metres. Vallter ho va celebrar amb un anunci a la premsa especialitzada i amb anuncis a la ràdio, amb el lema: "Vallter 2000, l'estació d'esquí amb més neu d'Europa". Amb tanta neu a pistes la temporada va continuar el mes de maig obrint els caps de setmana. Malauradament, en els darrers dies del mes de maig, les altes temperatures i la pluja van estar a punt d'impedir que Vallter pogués assolir el rècord d'obertura de sis mesos.

"1 de juny: a la que surti el sol, fem la fotografia"

Finalment va ser possible arribar a l'1 de juny, però ja només es va poder esquiar en dues pistes (la pista Estadi-El Clot i la part superior de la pista Jordi Pujol). I això que en algunes raconades encara hi havia un metre de neu. Però aquell dia, just a l'arribada al telecadira, a la cota 2.150 m., en els darrers deu o quinze metres entre l'embarcament a les cadires i la pista ja no hi havia neu. Es va improvisar un passadís fet amb uns palets de fusta per arribar fins al peu del remuntador. El terreny era ple d'aigua per tots costats, conseqüència de la fosa de la neu de dies abans.

De tot plegat en van gaudir uns 150 esquiadors vinguts d'arreu de Catalunya i, malgrat que va ser un dia de pluja feble i boires enganxades als cims de Bastiments i Gra de Fajol, Josep Pujol Aulí, conseller delegat de l'estació i fundador de la mateixa, ho va voler celebrar. Dit i fet. Va improvisar i va avisar els clients: "a la que surti el sol, farem una fotografia a dalt la cafeteria, estigueu atents". I així va ser.

Cap a les 11 del matí, durant una finestra de bon temps en la qual va lluir el sol, va reunir un grapat de clients a tocar de la cafeteria Les Marmotes. Els va col·locar com va poder per fer la fotografia i llestos. Tots a l'hora dient "lluíiiisssss..." i va prémer el botó del clic a la càmera. La imatge, capturada a la cota 2.500 de l'estació, encara sobre 1 metre de neu i sota una finestra de cel blau, s'ha convertit en una fotografia històrica.

Dies després, a la impremta de Camprodon, imprimien els portafotos que van servir per emmmarcar i resumir una jornada i una temporada històriques. La temporada 95-96 va acabar amb 103.500 esquiadors i 140 dies d'obertura i, excepcionalment, es va donar per finalitzada el 2 de juny, sent aquell any la única estació del Pirineu en obrir 6 mesos.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Opinions

Més opinions

Entrevista

''El ràfting ha fet ressorgir el caiac''
Bernat Baylina Guia i monitor d’esports d’aventura al Pallars

entrevista




giny

Les més llegides

Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: com en dieu al dibuix que deixa el trepitjat de pistes?


65%


14%


11%


11%

37 vots