Que el Govern Aragonès no està plenament d'acord ni amb el com de la candidatura ni amb el seu nom, és un fet evident. De fet, a finals de juny ja se n'havia desmarcat, però la setmana passada, quan es va fer públic que el president de la Generalitat Pere Aragonès  havia presentat la carta al COE per a formalitzar i tirar endavant la proposta dels Jocs d'Hivern al Pirineu, aviat es van saber les reaccions del president de la comunitat aragonesa.

Així, divendres passat, el president d'Aragó, JavierLambán, va anunciar la ruptura per part d'Aragó del seu compromís amb la candidatura conjunta amb Catalunya dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030. Però no va tirar la tovallola ni sembla que vulgui renunciar del tot al projecte. Per aquest motiu Lambán, tot seguit ja ha emplaçat al president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), AlejandroBlanco, a què la candidatura es faci amb ple consens i que les dues comunitats participin en aquesta en "igualtat" de condicions. I en el nom de la candidatura sembla que hi ha el primer escull per al consens. El president de l'Aragó s'ha referit a la possible organització dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030 amb el nom de "Jocs de Catalunya i Aragó", a diferència del president català que ho fa amb el nom de "Pirineus-Barcelona".

Lamban admet que la precandidatura olímpica entre Barcelona i el Pirineu va néixer originalment a Catalunya, que és qui la lidera des del 2010, i ho va fer sense la presència de les pistes d'esquí aragoneses. Com tampoc ho va fer en el seu moment les candidatures de Jaca (1998, 2002...), per a la qual tampoc es comptava amb la possible extensió de proves cap al Pirineu català.

Ara, però, donat que la precandidatura contemplaria la possibilitat de deslocalitzar algunes de les proves olímpiques a altres països, possiblement França, o fins i tot Andorra, s'intueix per part de Lambán que ha arribat el moment d'influir al COE amb un objectiu ben evident: que l'Aragó guanyi pes en el conjunt de tot projecte. Però la discordança ara com ara és, de cara al públic i als mitjans de comunicació, més pel nom que no pas pel conjunt del projecte.

Per part del COE i el seu president, i en paraules d'Alejandro  Blanco en una entrevista publicada recentment (18/07/21) al diari Heraldode Aragón, aquest insisteix que la candidatura s'haurà de tirar endavant amb el "consens de tots". A l'entrevista explica que "abans d'aquesta candidatura, només hi havia Catalunya, i el nom era el de Barcelona-Pirineus" i aclareix que "la denominació en català o espanyol tampoc era una preocupació". Ara, però, aquest matís ja és prou important. "En el moment que hi entra l'Aragó, això canvia", conclou.

El nom "Aragó" es tractarà al setembre
 

Insistint en la qüestió del nom, el president del COE ha volgut recordar que en la primer precandidatura catalana, fent referència a la del 2010 anunciada per l'aleshores alcalde Barcelona Jordi hereu, es va fer batejada amb el nom de "Barcelona-Pirineus". Deu anys més tard el nom de la serralada ha passat al davant del nom de Barcelona. Blanco  treu ferro a la qüestió, però amb l'entrada de l'Aragó i de cara a les reunions de treball que es preveuen per setembre, considera que serà el moment oportú per tractar aquesta qüestió.

I en aquest sentit i a criteri del president del COE sembla força clar que el nom d'Aragó haurà de quedar inclòs al nom de la candidatura. A la pregunta plantejada sense embuts pel diari l'Heraldo sobre si"hi haurà el nom d'Aragó o de Saragossa en la candidatura?", el màxim responsable de l'organisme olímpic de l'Estat respon així: "hem de reunir-nos al setembre i començar a treballar. No tinc cap dubte que ha d'estar, fruit de consens".