Notícia

L'escalfament global dispararà els grans incendis al Pirineu

Ho revela un estudi liderat per la Universitat de Lleida que ha pres mostres a l'Alt Urgell, el Solsonès, el Segrià i la Conca de Barberà

Mollera,Escalarre,llac
Els colors del Parc Natural de l'Alt Pirineu a ple estiu Autor/a: Felipe Valladares
Els Pirineus podrien començar a experimentar grans focs si la temperatura puja 3ºC per sobre de les onades de calor actuals. Aquest és el "marge de seguretat" que calcula un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i en què també ha participat el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i universitats australianes, basant-se en la variació de la humitat del combustible vegetal i el dèficit de pressió de vapor. Els incendis serien totalment desproporcionats amb un augment de 8ºC, segons aquesta recerca publicada a la revista Science of the Total Environment.


Molts turistes estan optant aquest estiu per les vacances al Pirineu

Els Pirineus, on a dia d'avui els incendis forestals són molt estranys, podrien començar a experimentar grans focs si la temperatura puja 3ºC per sobre de les onades de calor actuals. Aquest és el "marge de seguretat" que calcula un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL), i en què també ha participat investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la UNED de Madrid i les universitats australianes Western Sydney University i The Australian National University.

El treball, que s'ha publicat a la revista Science of the Total Environment,  es basa en la variació de la humitat del combustible vegetal i el dèficit de pressió del vapor. I segons explica el professor de la UdL i la Southwest University of Science and Technology (Xina) Víctor Resco de Dios, que és qui encapçala l'article, té com a objectiu "quantificar quin augment del canvi climàtic converteix en inflamables els ecosistemes que actualment no cremen, el que seria el marge de seguretat, utilitzant els Pirineus com a cas d'estudi".

L'equip ha mesurat les variacions d'humitat tant del combustible viu (plantes) com del mort (branques i fullaraca) en sis indrets del Pirineu i en altres arboredes de pins de Catalunya, on els focs són més comuns en ser ambients més secs. Concretament, els mesuraments s'han fet cada dues setmanes i durant dues temporades d'incendis a l'Alt Urgell, el Solsonès, el Segrià i la Conca de Barberà.

De moment, a l'hivern la neu continua assegurada

"La humitat la mesurem basant-nos en el dèficit de pressió de vapor (VPD), que és una variable que indica el poder que té l'atmosfera per a assecar el combustible", explica Resco, que afegeix: "El marge de seguretat fa referència a la diferència que hi ha entre la humitat als Pirineus i l'associada a grans incendis als boscos mediterranis que l'envolten", afegeix. L'equip l'ha quantificat entre 0,5 i 1,5 kPa (quilopascals) .

L'estudi ha comprovat que la variació de la humitat del combustible mort a les zones actualment lliures de foc a Europa, com ara els Pirineus, amb grans quantitats d'aquest material a molts boscos, "pot assolir llindars crítics de sequedat més enllà del marge de seguretat i experimentar grans incendis després de només lleus augments del dèficit de pressió de vapor", segons recullen a les conclusions. Tot i això, "el contingut d'humitat de combustible viu pot modular la resposta", afegeixen.

"L'evolució actual de canvi climàtic, considerant les mesures que s'estan prenent per frenar emissions a l'atmosfera, és que l'augment de les temperatures a escala global sigui de 3ºC, xifra que per a la Mediterrània vol dir que els termòmetres pujaran uns 5ºC", assenyala Resco. "Per tant, estem en el camí dels grans incendis als Pirineus", alerta el professor de la UdL. I els incendis serien totalment desproporcionats amb un augment de 8ºC.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Editorial


Opinions

Més opinions

giny

Edició en paper


giny

giny