El grup de joves del CEC, a Margalef (Foto: CEC)

Rut Casas, Guillem Monsec, Francis Katiuska Guillen, Pol Roca, Maria Benach i Pau Galofre han guanyat les sis medalles de la categoria Absoluta del Campionat de Catalunya d'escalada en bloc, que s'ha fet aquest mes de juliol a Igualada. La seva tècnica en interior els ha fet destacar d'entre tots els participants, i segurament tots sis serien uns bons guies per a qualsevol aficionat que es volgués introduir en aquest esport.
 
Diuen, però, que "la cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar", i el més probable és que els amants de la muntanya tirin cap a l'escalada exterior. I aquí la cosa canvia.
 
Malauradament, només durant el mes de juliol el Diari de la Neu s'ha hagut de fer ressò de tres accidents en què s'han vist implicats sis escaladors catalans, dos dels quals han mort. Successos que demostren amb escreix la gran importància de la seguretat en aquest esport. L'activitat crida molt l'atenció, però és fonamental saber com practicar-la, on i, sobretot, de quina manera. I per això hem parlat amb el director de l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Adrià Campo, que ens explica les cinc claus per iniciar-nos en l'escalada.
  
1 • Conèixer els tipus d'escalada que hi ha

D'entrada, abans de practicar qualsevol esport, cal coneixe'n totes les possibilitats, i dins de l'escalada estival exterior, que és la que ens ocuparà d'ara en endavant, hi ha diverses branques.
 

Els principiants comencen per l'escalada esportiva (Foto: CEC)

D'una banda, hi ha l'escalada esportiva, que tal com explica Campo, "busca la dificultat, generalment en seguretat". Es practica en vies de 30 o 40 metres com a màxim, que estan equipades amb elements de seguretat fixes, i es fa servir una sola corda i altres elements específics. Es tracta del tipus d'escalada que fan servir els principiants per iniciar-se.
 
D'altra banda, hi ha l'escalada clàssica o en via llarga, que es practica en parets de més de 30 o 40 metres, i que poden arribar al centenar o el miler. En aquest cas s'utilitza un tipus de progressió diferent, i també inclou diverses branques. Hi ha les vies llargues equipades, amb bones instal·lacions, en les quals l'escalador necessita menys elements; i les semiequipades o desequipades, que són parets sense instal·lacions (és a dir, sense cap element de seguretat instal·lat prèviament per un altre escalador). Aquí els practicants han d'utilitzar elements d'autoprotecció per poder progressar, i el risc és major.
 
A més, també hi ha l'escalada artificial, on els esportistes progressen pràcticament sense tocar la paret ni amb les mans ni amb els peus. Hi van posant aparells d'autoseguretat i s'hi van penjant progressivament amb una escala de corda. Aquest tipus d'escalada requereix una força física menor, però cal tenir en compte que el grau de dificultat sempre va en funció de la precarietat dels seguros que es van instal·lant. "N'hi a que queden mal posats, i que si t'hi penges i et bellugues molt poden saltar...", exemplifica l'Adrià.

La FEEC també ha organitzat recentment unes estades d'escalada, amb base al Refugi de Montsant (Foto: FEEC)
  
2 • Formar-nos

Sabent ja totes les possibilitats que tenim, el primer que hem de fer abans de començar a practicar és sempre formar-nos. I la millor manera és fent un curs amb monitors experts. En aquest sentit, l'Adrià admet que "hi ha altres maneres, com ara anar amb els teus amics que ja en saben i que te n'ensenyin ells", però assegura que "és millor que sigui un guia professional qui t'ho expliqui".
 
Molts centres d'excursionisme, clubs d'escalada o rocòdroms ofereixen cursos i tallers formatius durant tot l'any. I des de l'Escola de Muntanya del CEC també n'imparteixen. Ells, per exemple, diferencien entre tres nivells: escalada esportiva, escalada en via llarga equipada o semiequipada, i escalada en via llarga desequipada i tècniques d'autorescat. Tots tres es programen en diverses èpoques de l'any, i els propers s'estan preparant per aquesta tardor.
  
3 • Disposar de tot el material necessari
Tant per fer els cursos com per després començar a escalar per lliure, és imprescindible conèixer bé tot el material que cal utilitzar. El més bàsic per a l'escalada esportiva seria el casc, l'arnès, els peus de gat, el magnesi (elimina la humitat de les mans i facilita l'agafada a la roca), la corda (per a iniciació és recomanable d'entre 9.8 i 10,2 mm), dos mosquetons de seguretat, un aparell autoblocant per assegurar (anomenat Gri-gri) i 15 cintes exprés.

Saber utilitzar bé tot el material és imprescindible (Foto: FEEC)
 
Amb aquest material n'hi hauria prou per fer les primeres ascencions, però mai està de més portar més elements de seguretat.
  
4 • Ser realistes i escollir una via adaptada al nostre nivell

Amb tot el material a punt, i els cursos acabats, és el moment de començar a practicar l'escalada pel nostre compte. I el primer que cal fer és escollir una via adaptada al nostre nivell. "Perquè hi ha una escala de dificultat molt ampla, i el que és recomanable és primer buscar vies fàcils i, amb el temps, i a mida que en vas aprenent, la dinàmica ja et porta a anar buscant vies amb més dificultats", explica l'Adrià.
 
En aquest sentit, d'entrada es recomana començar per zones senzilles i equipades per poder posar en pràctica tots els continguts apresos en els cursos. Estem parlant de vies d'escalada esportiva, perquè abans de passar a l'escalada en via llarga, Campos recomana tornar a fer una altra formació, ja que les maniobes que s'utilitzen són diferents.
 
Tenint això clar, també cal saber que a Catalunya hi ha una gran diversitat de llocs per practicar aquesta activitat, i amb roques molt diferents (no és el mateix escalar sobre un tipus de roca que sobre un altre). I abans de decidir, l'escalador se sol basar en ressenyes, que són informacions sobre les dificultats de les vies que es poden trobar per Internet o en llibres i guies d'escalada. En aquest punt, és important informar-nos bé de les característiques i la dificultat de les vies, i assegurar-nos que la informació que trobem està actualitzada.
 
Entre les zones d'escalada més recomanables per a principiants hi ha diverses vies de Montserrat (cara sud i cara nord, els Graus, Can Jorba o La Desdentegada), Gelida, la Penya Ginesta o les Banyadores, així com vies de Mont-ral, La Mussara, Margalef, Sadernes, Collegats o la Camarassa, també molt recomanables per als caps de setmana.

Les muntanyes de Montesrrat ofereixen diverses possibilitats, tant a la cara sud com a la cara nord
  
5 • La seguretat, bàsica

No caldria ni dir-ho, però la seguretat és bàsica, ja que ens hi estem jugant la vida. En aquest sentit, Campo explica que el més important és "saber avaluar la dificultat de l'escalada prèviament, bàsicament per no posar-te a fer una via que tingui més dificultat de la que tu ets capaç d'assumir".
 
Prèviament, també hem d'estar al cas de les previsions meteorològiques. I si creiem que podem començar, hem d'utilitzar totes les maniobres i el material correctament.
 
A més, és fonamental anar sempre acompanyat, a poder ser amb el que s'acostuma a anomenar el nostre company de cordada. "El teu company de cordada és la persona amb la qual tu generes un vincle especial quan has fet diverses escalades, perquè és la persona que t'està aguantant la corda des de l'altre costat i estàs posant la teva vida a les seves mans", explica l'Adrià, que recomana que aquest company també tingui coneixements d'escalada.