Organyà, Berga i Àger són tres de les zones amb més practicants (Volfactory)

Poder volar lliure a mercè dels vents és, per a milers de persones, un somni que per a molts pot semblar impossible d’aconseguir. Però també són milers les persones per qui el concepte “impossible” no existeix, i aquesta pràctica no n’és una excepció. Les opcions són variades, però avui ens centrarem en una que es pot practicar en desenes d’indrets de Catalunya: el parapent.

Quins són els passos bàsics per a iniciar-se en aquesta activitat? On es poden fer? Quin material cal? I quin és el temps ideal? El Diari de la Neu us respon a aquestes i altres preguntes amb l’ajuda de tres instructors especialitzats: Jordi Marquillas, de l’escola de parapent Entrenúvols (Àger – Montsec); David Guardiola, de Parapent Organyà, i Lluís Rico, de Volfactory (a les Planes d’Hostoles).

Abans de continuar, però, no està de més explicar que, a part del vol lúdic -que és el més practicat- actualment hi ha bàsicament tres disciplines: el Cross Country (XC), l'Acrobàcia i el Hike&Fly. El Cross Country és el vol de distància; l'essència del vol lliure. Permet viatjar aprofitant les corrents tèrmiques; anar d'un punt a un altre o fer triangles d'anada i tornada de desenes o centenars de quilòmetres.

L'Acrobàcia consisteix, tal com indica el seu nom, en fer diverses figures acrobàtiques a l'aire, que a més es poden anar encadenant entre elles; i l'elit d'aquesta modalitat és de l'Estat espanyol. I el Hike&Fly consisteix en pujar una muntanya caminant i baixar volant. Una especialitat que, combinada amb el Xcountry, permet travessar volant els Pirineus o els Alps.

A més, també hi ha l'Speedfly, que consisteix en volar amb miniveles a prop del terra i a velocitats molt elevades, o l'Speedride, que consisteix en volar amb mini-veles i esquís.

L''Speedride' consisteix en volar amb mini-veles i esquís

Dit això, comencem amb les recomanacions.

Quins són els passos bàsics per iniciar-se?

En primer lloc, els professionals recomanen fer un bateig de vol per tenir un primer contacte amb l’activitat i, si ens agrada, informar-nos de quines són les escoles reconegudes per la Federació Aèria Catalana (FAC) que imparteixen els cursos de formació imprescindibles. Aquests cursos estan totalment regulats, i són tres: un d’iniciació, un de progressió i un de perfeccionament. I cada centre els adapta una mica a la seva filosofia.

Normalment, en el primer es fa una descoberta inicial, de control de l’aparell, enlairaments i aterratges, amb pràctiques a terra i vols curts o en tàndem didàctic amb un instructor professional. I aquests cursos solen incloure tot el material.

Però en Lluís Rico recorda que “és una modalitat aèria i no un mal anomenat esport d'aventura...”. Per això, alerta: “Encara hem d’explicar que un curs d'iniciació no és suficient per volar sol, ja que estem en un medi que no és el nostre medi natural, que és l'aire, i es necessita molta experiència per aprendre a desenvolupar-nos amb seguretat. Fer només una part de formació i pensar que després ja puc aprendre a volar millor amb la resta de pilots i amics és sinònim de fracàs a mig termini, i des de les escoles tenim la missió d'informar i formar amb qualitat”. És a dir, que el segon i tercer curs, més avançats, també són imprescindibles.

En els primers cursos es van pràctiques a terra (Volfactory)

Què cal per poder volar sol?

A part d’haver superat tots els cursos necessaris, el reglament de la Federació Aèria Catalana demana 50 vols formatius en una escola reconeguda per la mateixa FAC, i després superar un examen específic. Aprovar l’examen permet tramitar una assegurança que et cobreix gairebé arreu del món, i a partir d’aleshores els practicants ja poden començar a volar de manera autònoma. Tot i així, és molt recomanable contactar sempre amb alguna escola o pilot local per informar-se bé de l’oreografia de cada zona de vol escollida.

Quant dura tota l’etapa formativa?

En línies generals, entre tres i sis mesos. En David Guardiola, per exemple, explica que a Parapent Organyà els dos primers cursos els fan durar sis dies, i l’últim miren d’allargar-lo una mica més perquè els alumnes puguin agafar més pràctica. “Però un període normal estaria entre 3 i 6 mesos, sempre que les condicions meteorològiques i l'evolució de l'alumne acompanyin”, afegeix.

Quin és el material imprescindible?

Quan una persona s'inicia, el material el solen cedir les escoles; però per a cursos més avançats, ja cal disposar de tot. Dit això, l'imprescindible és el parapent (d'entrada, d'homologació inicial o homologació A, i després adequat al pes i nivell de vol de l'usuari), l'arnés o cadira de vol (que també sigui adequada per als vols d'iniciació), un paracaigudes d'emergència, un casc homologat i una ràdio o walkie-talkie. A més, també és molt recomanable portar calçat adequat i un vario (aparell que indica quan es puja o baixa amb un so i marca les altituds).

El casc homologat, el paracaigudes d'emergència i la ràdio són imprescindibles (Entre Núvols)

Quines són les recomanacions de seguretat més bàsiques?

En Jordi Marquillas ho té clar: “Només n’hi ha una: formar-se”. “És un esport que el seu principal perill és la facilitat d’aprendre el pilotatge bàsic, però el perill està en el medi i en el pilotatge més avançat, fora de les condicions ideals dels primers cursos, que donen una falsa sensació de seguretat infinita i de molta seguretat», explica el responsable d’Entrenúvols, tot afegint: “Per volar amb seguretat es necessita un bon control del parapent a nivell de pilotatge i un bon coneixement del medi: aerologia i meteorologia. Volar amb parapent pot ser molt segur si se segueixen tots els passos, però és molt perillós si es pren a la valenta de manera autodidacta, sense tenir els coneixements adequats”.

En David Guardiola i en Lluís Rico també insisteixen en la importància d'informar-se bé sobre la meteorologia, i de controlar que l’escola on un debutant es va a formar compleixi tots els requisits legals. A més, Rico també detalla que cal utilitzar un parapent amb l’homologació correcta en funció del nivell de vol (o fins i tot un nivell per sota); tenir molt clar el protocol de preparació de tot l’equip “i no despistar-se xerrant amb els companys o contestant al telèfon mentre estàs fent el check control”; valorar les condicions per veure si tenim el nivell correcte “i ser el suficientment humil per anar a aterrar si està per sobre de les teves habilitats”, i anar a volar sempre a llocs on hi hagi més pilots, connectar-se amb una mateixa freqüència en l'emisora per comunicar possibles incidències i volar amb alguna aplicació de seguiment en viu tipus Loctome.


Els professionals recomanen no volar mai sol (Volfactory)

I la meteorologia ideal?

Els tres instructors coincideixen en destacar la meteorologia com una de les qüestions de seguretat bàsiques a tenir en compte per volar amb la màxima seguretat. Quin és, però, el clima ideal per a la pràctica del parapent? Marquillas admet que "és complicat definir-ho, però es pot resumir dient que necessitem vent de direcció concreta, amb varis components de sud, i intensitat fluixa o moderada".

En aquest sentit, Rico detalla que per poder fer un enlairament suau cal un règim de brises d'entre 10 i 20 km/h, i una diferència de temperatura a diferents alçades per tenir tèrmiques ben formades i pujar. Això fa que a l'estiu, per exemple, es voli fins al migdia o després a partir de les sis de la tarda. I és que segons el propietari de Volfactory, "cada enlairament està encarat a una direcció de vent o de brisa local, i si no s'està encarat en aquesta direcció no és possible l'enlairament. I tampoc ho és en situació de tormenta o pluja, ni si hi ha vent meteorològic fort de més de 35 km/h".

I Guardiola afegeix que "per fer cursos d'iniciació, com aquell qui diu, necessitem gairebé vent zero. Entre vent 0 i 7 o 8 km per hora és ideal. Perquè a partir de tenir més vent ja són tècniques diferents per fer les enlairades o els aterratges, i això ja és el que seguim amb la progressió".

Quines són les millors èpoques de l'any per volar?

A grans trets, les temporades de vol solen començar al mes de març (quan les condicions climàtiques solen ser més estables i suaus) i s'allarguen fins a l'octubre, tot i que els mesos més forts són juliol i agost. Segons Guardiola, això és així perquè hi ha "millors condicions tèrmiques, més hores de sol, i el major escalfament de la terra ens activa més les brises de les valls, que és amb el que sempre volem".

A més, tal com explica Rico, a Girona "podem començar al gener a volar en bones condicions i fins l'octubre, en estar relativament a prop del mar i tenir un clima temperat, amb tèrmiques tot l'any i brises d'intensitat adequades per l'ensenyança i pràctica de l'esport".

L'època ideal per volar és la compresa entre el març i l'octubre (Entre Núvols)

Quines són les millors zones de vol de Catalunya?

Organyà (Alt Urgell), Berga (Berguedà) i Àger (la Noguera). Aquests són, per molts professionals, els millors llocs per practicar parapent de tot Catalunya. Val a dir que el país és molt ric en aquest sentit, i que hi ha desenes de zones equipades amb enlairaments i aterratges oficials i senyalitzats. Però Àger i Organyà són destinacions reconegudes internacionalment. A la primera, s'hi fan campionats mundials cada any i els pilots hi recorren distàncies de més de 100 km de manera habitual. I la segona és coneguda per la pràctica d'acrobàcies, ja que els millors pilots del món hi estan instal·lats i s'hi entrenen durant tot l'any.

Per la seva banda, Berga, juntament amb el Santuari de Bellmunt (Osona), és un dels llocs més populars on fer-hi triangles de XCountry. I a les comarques gironines també hi ha diverses zones d'enlairament no tan massificades, com per exemple l'enlairament de Sant Pere de Rodes (en ple Cap de Creus) aterrant al Port de la Selva (Alt Empordà); o la frontera entre la Selva, el Gironès i la Garrotxa, a Amer (la Selva), on a la primavera es pot volar amb el Pirineu nevat a una banda, i el Montgrí i les Illes Medes a l'altra.

Pel que fa als millors llocs per iniciar-se, Rico, Guardiola i Marquillas també coincideixen en anomenar Àger i Organyà, i algun altre punt, juntament amb Berga i Amer.