Notícia

Una nit d'hivern al ras muntanyenc, per solidaritat

Bivac Solidari celebra el Bivac dels Barbuts, una nit al Pic de la Dona per visibilitzar i ajudar a la gent sense sostre

VivacSolidari,Picdeladona
L'albada va ser un dels moments més màgics Autor/a: Pau Pujol
Coincidint amb la setmana més freda de l'any, la fundació Bivac Solidari ha organitzat aquest cap de setmana el Bivac dels Barbuts. Desenes de persones s'han trobat al pic de la Dona per passar la nit al ras. L'objectiu: sensibilitzar la població que hi ha molta gent sense sostre que no passa fred només una nit, sinó totes les d'hivern.


Els participants van poder gaudir d'espectacles cromàtics màgics (Foto: Pau Pujol)

Encara falten alguns minuts perquè el sol s’acabi d’amagar rere les muntanyes de l’oest i ja fa estona que la temperatura ha baixat bastant per sota del zero. Així comença el Bivac dels Barbuts, una nit tan llarga i freda com màgica i única. 

Un grapat eclèctic d’amants de la muntanya s’ha reunit a l’ampli cim del Pic de la Dona, al bell mig de les erosionades crestes ventades de Vallter, per pernoctar a més de 2700 metres d’alçada. El seu objectiu: passar fred una nit per visibilitzar a la gent que el passa sempre.

És 15 de gener, dia que dona inici a la setmana dels barbuts, la més freda de l’any. Fa dies que gela fins i tot a la costa, i la gruixuda gebrada acumulada a les cunetes obagues acompanya la carretera que puja fins a Vallter. L’anticicló, estancat des de fa una setmana, provoca dies radiants de llum penetrant i nits gèlides de fred implacable: ara, més que mai, és imprescindible tenir un sostre sota el qual resguardar-se quan cau el sol.

les tendes es van muntar al bell mig de les muntanyes de Vallter (Foto: Pau Pujol)

La gent que es troba al Pic de la Dona és molt afortunada. Estan a punt de passar una de les nits més gèlides de les seves vides, però demà plegaran els seus gruixuts sacs de plomes, baixaran al cotxe comentant l’experiència i tornaran a les respectives cases per prendre’s una dutxa reconfortant i un sopar calent. Mentrestant, als carrers i les places d’arreu, gent que ahir i avui han dormit a la intempèrie ho tornarà a fer demà.

Fer un bivac a un cim sempre marca, però fer-ho durant la setmana més freda de l’any és una experiència catàrtica. Tot és més intens, més profund, més palpable: el fred voraç que travessa tantes capes de roba com et posis, sense pietat ni treva alguna; la llum de la lluna, quasi plena, que brilla reflectida a la neu de les crestes adjacents i fa superflus els frontals; un mos de menjar bullint, que arriba a l’estómac i distribueix la calor pels membres encarcarats; la bona companyia, animada i unida per l’experiència comuna, que fa més amenes les llargues hores de foscor. 

Panoràmica de la zona on es va fer el bivac, ja de dia (Foto: Pau Pujol)
 
Des de dins del sac de plomes comença l’espera, que es prolonga llargament entre breus somnis interromputs pel vent que agita els plecs de la tenda i les fundes de bivac. Si la sortida del sol a la muntanya sempre és màgica, ara cobra un doble sentit, doblement anhelat: no només és un espectacle increïble, una merescuda recompensa sensorial als pesars de la nit, sinó que representa la fi del martiri, la salvació del fred, l’esperança d’un nou dia.

Una experiència així et fa reflexionar. Tant si ets una persona veterana en el món dels bivacs de muntanya com si és la teva primera vegada, aquesta nit ha sigut diferent. Perquè no has estat pensant en els teus peus entumits, en el teu nas congelat, en les ganes que tens de veure el sol, sinó en els milers de persones que, com tu, també han passat aquesta nit al ras, però sense la màgia dels paisatges increïbles, ni el menjar calent, ni la bona companyia, ni el sac de plomes, ni la perspectiva d’una dutxa ardent al acabar.

L'organització fa una crida a portar mantes a la gent que dorm al carrer (Foto: Pau Pujol)
 
Què es pot fer per ajudar?
L’organització solidaria Bivac.org, amb el recolzament de Ferrino Iberia, ha celebrat aquesta trobada per conscienciar, visibilitzar i ajudar a la gent que cada dia dorm al ras. Els responsables de l’organització fan una crida a tothom per donar roba, sacs de dormir i mantes a entitats locals que ajuden a les persones sense llar, o per fer un donatiu a organitzacions solidàries que treballen perquè aquest hivern no hi hagi #Ningúdormintalcarrer.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny