Notícia
Esquiant entre espais naturals protegits
Les estacions de muntanya del Pirineu de Lleida s’enclaven entre parcs naturals i nacionals
Esquiar al Pirineu de Lleida vol dir fer-ho entre espais naturals protegits. I és que gran part de les estacions de muntanya d’aquest territori estan ubicades als confins, o fins i tot al bell mig, del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (que és l’únic parc nacional de Catalunya) o del Parc Natural de l’Alt Pirineu (que és el més extens de Catalunya).

Per norma general tot amant de l’esquí i dels esports de neu i muntanya és també, més o menys conscientment, un amant de la natura. Admirem les muntanyes per on ens movem, admirem les vistes que ens apareixen a davant dels ulls, i admirem tot l’entorn que ens envolta. Però la pregunta és: el coneixem, aquest entorn? Sabem quins són els pics que observem mentre esquiem? I anant encara més enllà, sabem exactament per on esquiem?
El Pirineu de Lleida està escudat per tres parcs naturals: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i el Parc Natural del Cadí Moixeró.
El d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya, Ubicat a altituds que oscil·len entre els 1.200 i els 3.000 metres, està format per un conjunt espectacular de pics esmolats i crestes vertiginoses, boscos frondosos i prats verds. I amb més de 200 estanys i nombrosos rius, barrancs i zones humides, té l’aigua com a protagonista. Administrtivament està dividit entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és l’espai natural protegit més gran de Catalunya, amb una extensió de gairebé 80.000 hectàrees. Està a cavall entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, sota el cim més alt del Pirineu català (la Pica d’Estats, amb 3.143 m), i és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc. Destaca per les extenses pastures mantingudes per l’acció del bestiar i animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l’ós bru.
I tot i no incloure cap estació d’esquí en els seus confins, el Parc Natural del Cadí-Moixeró forma una impressionant barrera muntanyosa, un punt d’unió entre el Pirineu i el Prepirineu. A més d’una gran biodiversitat, el parc acull llocs d’una bellesa i un atractiu especial.

En aquest context, els sis complexos d’esquí alpí tenen una llarga tradició i fan de l’oferta de l’Alt Pirineu i Aran una de les més potents i completes de l’Estat, així com de les més atractives d’Europa. Recordem que Baqueira Beret, Boí Taüll, Port del Comte, Tavascan, Espot Esquí i Port Ainé ofereixen en conjunt més de 350 quilòmetres de domini esquiable. I ho fan en aquest entorn natural incomparable.
Espot Esquí, per exemple, està a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany Sant Maurici; Port Ainé s’amaga sota l’ombra del Pic de l’Orri, i està envoltada pel paratge del Parc Natural de l’Alt Pirineu. I totes dues ostenten des de l’any 2016 el certificat d’Equipament Turístic Familiar, dins de l’àmbit de Natura i Muntanya en Família.

Al Pallars Sobirà, el refugi de la Pleta del Prat, que és la base de Tavascan, també està ubicat al bell mig del Parc Natural de l’Alt Pirineu. I al Solsonès el Port del Comte ofereix pistes amples i pendents per a tots els nivells, acompanyada d’un gran bosc de pi negre amb més de 40 quilòmetres de circuits de raquetes.
A més, al mateix entorn màgic del Parc Natural de l’Alt Pirineu, entre les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, també hi ha Sant Joan de l’Erm. El nucli de l’estació és el refugi de la Basseta, d’on surten travessies que creuen boscos d’avet, bedoll i pi negre. I sense sortir de l’escenari de conte que dibuixa aquest parc, al Pallars Sobirà hi ha el refugi del Gall Fer, centre principal de l’estació nòrdica Virós-Vallferrera. D’altra banda, a la cara nord del massís del Port del Comte i amb unes vistes magnífiques del Pedraforca, hi ha l’estació d’esquí nòrdic Tuixent-la Vansa.