Notícia

Consells bàsics per iniciar-se en el piragüisme

Formar-se, no navegar sol, i ser conscients de les nostres possibilitats són les regles d’or per a qualsevol principiant

piragüisme,caiac,kayak
La Noguera Pallaresa està catalogat com un dels millors rius d'Europa per a la navegació d'aigües braves lúdica Autor/a: Roc Roi
Coincidint amb l’època de desglaç, el Diari de la Neu ha parlat amb el reponsable esportiu del Parc del Segre i del Club Cadí Canoë Kayak, Xavier Travé, i amb el cofundador de Roc Roi, Carlos Rabaneda, perquè ens ajudin a formular un decàleg bàsic per a aquells que es vulguin iniciar en el piragüisme. Un esport que Rabaneda compara amb l’esquí: “És una bona activitat que sí que requereix uns coneixements previs per a poder-la practicar, però quan has fet aquest salt i tens un mínim tècnic, és molt addictiva. I hi ha molts rius navegables a tot arreu, i aquesta també és una manera de viatjar i de fer turisme a través d’un esport que t’agrada”.


El caiac es caracteritza per ser una embarcació tancada amb les pales independents (Foto: Roc Roi)

La pujada de les temperatures i l’arribada del bon temps posa el punt i final a la temporada d’esquí, però també dona el tret de sortida a una altra temporada, la dels esports d’aventura, igualment apreciada per als amants de practicar esports a l’aire lliure i en entorns naturals de postal. I l’inici de la primavera, periode de desglaç, és el temps ideal per a una de les pràctiques més arrelades a la zona de l’Alt Pirineu: el piragüisme. 

Per això avui us volem explicar com fer-ho per iniciar-se al també conegut com a caiac. Abans, però, cal tenir clar què és exactament. Terminològicament, el piragüisme és el terme genèric de l’esport que consisteix en navegar amb una embarcació amb una pala separada. Es diferencia del rem perquè en aquesta pràctica l’embarcació i el rem son una sola peça, estan juntes. I dins del piragüisme, on la pala és independent, hi ha dues grans modalitats: el caiac i la canoa.

El caiac o piragua (‘caiac’ és el terme internacional i ‘piragua’, el català), d’origen esquimal, és una embarcació tancada on el practicant va assegut i amb un rem de dues pales, de dues culleres. I la canoa, originària dels indis canadencs, és una embarcació oberta on el practicant va agenollat i amb un rem d’una sola pala.

A partir d’aquí, al segle XX, quan va començar la competició esportiva, es van anar definint una sèrie de modalitats, tant en aigües tranquil·les com en aigües braves. D’una banda hi ha el piragüisme de pista, que és olímpic i inclou diverses submodalitats, i de l’altra hi ha el piragüisme en aigües braves, que també té una modalitat olímpica, que és l’eslàlom. A part, hi ha altres el descens d’aigües braves o el freestyle, que és el ‘rodeo’ (on es fan figures dins d’una onada), entre d’altres.

El primer que cal fer abans de començar a navegar és formar-se (Foto: Roc Roi)

Els primers passos per començar a navegar
Dit això, què és el primer que ha de fer una persona que es vol iniciar al piragüisme? En Xavier Travé, responsable esportiu del Parc del Segre i del Club Cadí Canoë Kayak de la Seu d’Urgell, i en Carlos Rabaneda, cofundador de Roc Roi (empresa d’activitats d’aventura amb seu a Llavorsí), ens responen amb la mateixa contundència: formar-se de la mà de professionals experts. “És com l’esquí: fer un curs d’iniciació, que normalment acostumen a durar 10 hores. Amb això es comencen a tenir nocions bàsiques de navegació en rius plans. I a partir d’aquí, evolucionar a través de nous cursos de tecnificació per anar elevant el nivell de dificultat de navegació, o practicant tu pel teu compte”, explica en Carlos.

En aquest sentit, en Xavier afegeix: “Les escoles de piragüisme d’aquest país normalment es fan a través de clubs esportius, o a través d’empreses d’activitats de natura. Si el que vols fer és iniciar-te a la pràctica continuada de l’esport, normalment passa a través dels clubs federats, que tenen escoles de formació”.

Les escoles de piragüisme catalanes solen passar pels clubs esportius federats (Foto de Llavorsí, de Roc Roi)

Legalment no hi ha una normativa que estipuli quina formació cal tenir per navegar de manera independent, però els professionals apel·len a la responsabilitat. “Aquí no hi ha ningú que reguli res, però després hi ha el sentit comú, com quan vas a esquiar. O sigui, si em poso per una negra, o em poso per un riu de nivell difícil i no en sé, segur que això no acabarà bé. Aleshores és tot un procés de sentit comú que tu vas aprenent i, en funció de les teves habilitats i de la teva manera de fer les coses i d’adaptar-les, vas més ràpid o més lent”, exemplifica en Carlos.  

Quin material necessitem?
El material imprescindible per a poder navegar és el següent:

- El caiac (que en Xavier recomana no comprar fins que no tinguem clar què volem fer exactament d’entre totes les possibilitats que tenim)
- La pala per remar
- El ‘cubre-banyeres’ (element que ens permet tapar el forat on ens asseiem)
- L’armilla salvavides
- El casc
- Roba (en funció d’on naveguem, anorac, neoprè, escarpins pels peus…)

I a partir d’aquí, hi ha una multitud d’accessoris.

El Parc del Segre és un referent internacional

Tres consells de seguretat imprescindibles
També en aquest aspecte, els responsables de Roc Roi i del Club Cadí Canoe-Kayak coincideixen en les qüestions fonamentals:

1. Fer una formació mínima abans de sortir a navegar per compte propi.

2. No sortir mai a navegar sol (“Absolutament prohibit. Perquè sigui al riu, sigui al mar, sigui al pantà…, qualsevol petit problema, si t’agafa amb altra gent, no deixarà de ser una anècdota; però sol, pot ser un drama”, diu en Xavier).

I 3. No anar mai a un lloc que et superi tècnicament (“Quan et poses en el món de l’esport de seguida saps què vol dir això. O sigui, si fas aigües braves, pots anar amb un grup de gent a baixar un riu on tu et trobis còmode tàcticament, però si et supera tècnicament tindràs problemes”, explica el també responsable esportiu del Parc del Segre). 

Com es gestionen les assegurances?
Quan un practicant fa un curs amb una empresa especialitzada, aquesta empresa ja està obligada, per normativa de la Generalitat, a tenir una assegurança que cobreixi tots els usuaris. A partir d’aquí, si l’esportista vol sortir a navegar per compte propi, l’opció més senzilla és associar-se a la federació per treure’s una assegurança que cobrirà qualsevol problema que pugui tenir.

Els professionals recomanen no anar mai a un lloc que et superi tècnicament (Foto: Roc Roi)

Què passa amb les centrals hidroelèctriques?
Hi ha qui diu que són un autèntic perill per als piragüistes, però tant en Xavier com en Carlos ho desmenteixen amb un argument molt contundent: “No són un perill perquè com que no t’hi has d’acostar, no han de ser cap perill”, sentencia en Xavier, tot recordant que “les preses no se salten mai, sota cap concepte, per petites que siguin; i si tu vas a un riu has de saber on vas, has de conèixer el recorregut, has de saber si hi ha problemes, si hi ha una central, si hi ha un arbre tombat, i si hi ha un lloc més problemàtic l’has d’anar a veure primer”.

Per la seva banda, en Carlos creu que aquí hi ha una “confusió de conceptes”. “Les centrals hidroelèctriques no són un perill, l’única cosa que fan és regular l’aigua, i quan regulen l’aigua estan produint electricitat”, diu, per després afegir que en rius com la Noguera Pallaresa, que està catalogat com un dels millors rius d’Europa per la navegació d’aigües braves lúdica, n’han tingut sort, d’aquestes infraestructures: “Perquè ells ens ajuden a regular els cabals i a que poguem tenir una quantitat d’aigua concentrada en determinades hores del dia per poder treballar, sobretot a les èpoques d’estiatge”. 

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny