Notícia
Com treballen els conductors de les llevaneus?
Dos professionals ens expliquen com és la seva feina
L’Oliver i en Nani condueixen les màquines llevaneus que durant la temporada d’hivern netegen les carreteres de Port Ainé i de tot el terme municipal de Montferrer i Castellbó respectivament. Comencen a treballar de matinada, i no paren fins que han garantit la seguretat de pas per a totes les vies. Avui ens expliquen com és la seva feina, i quins riscos comporta.
La carretera de Port Ainé, vista des de la llevaneus
Molt sovint els veiem pujar i baixar, carretera amunt carretera avall, per obrir pas als conductors, o millorar la seguretat del ferm. En funció del dia, i del temps que faci, retiren la neu de la calçada, o escampen sal per evitar patinades. I ho fan majoritàriament de matinada o a primera hora del matí, perquè quan veïns i visitants es disposin a sortir a la carretera la trobin en les millors condicions possibles.
Estem parlant dels conductors de les màquines llevaneus. Uns professionals que, durant l’hivern, treballen intensament per garantir la seguretat vial a les cotes més altes del Pirineu, i la tasca dels quals sovint no està tan valorada com ho hauria d’estar. Avui parlem amb en Nani i l’Oliver, dos d’aquests conductors, que ens expliquen com és la seva feina i tots els riscos que comporta.
En Nani és l’encarregat de la brigada municipal de Montferrer i Castellbó, un dels municipis amb més extensió de terreny de l’Alt Urgell. Està format per 17 nuclis de població habitats, i també inclou l’estació de muntanya de Sant Joan de l’Erm. Aquesta orografia fa que hi hagi diversos punts per atendre, i si neva més avall de Castellbó complica força la tasca de la brigada. “Perquè tenim moltes carreteretes, i les hem de tenir totes operatives”, explica en Nani.
Comencen a treballar de matinada, i fins que acaben la feina
Ells treballen amb dos camions Unimog que porten rodes de claus. A davant hi porten la pala i a darrera, una tova de sal potassa per anar escampant per desfer el gel. Paral·lelament, també tenen altres vehicles complementaris per accedir a dins dels pobles i així poder gestionar tot el terme.
Normalment comecen a treballar cap al es cinc del matí, i van recorrent totes les zones fins que acaben la feina. En Nani explica que, quan neva molt, intenten prioritzar els accessos a tots els nuclis habitats el primer dia, i els dies següents ja van netejant carrers i carrerons. “Però tot el que puguis netejar el dia de la nevada, encara que aquell dia hagis de fer més hores, és feina que t’estalviaràs el dia següent. Perquè la neu, un cop cau, és molt fàcil, treballar-la. Però si aquella nit ha gelat i ha fet fred, allò és una pedra de gel, i treballar-la és molt més complicat”, explica.
A nivell operatiu, sempre hi ha una persona de guàrdia, que sol ser ell com a encarregat, i en funció de les previsions i del temps que faci s’organitza d’una manera o altra. “Si veus que ha nevat aquí baix ho actives tot: el xicot que va amb un Picap i una pala; l’altre que va amb una maquineta; el que va a fer les voreres més importants d’ajuntament, escola i guarderies, i el del camió. Que neva a dalt? Saps que normalment sortirà el camió, i llavors a les 7 h sortirà la Picap amb la sal pels quatre carrers que gelen aquí baix…”, relata.
La brigada prioritza les carreteres per garantir l'accés a tots els pobles
Pel que fa a Sant Joan de l’Erm, explica: “Abans, quan hi havia el senyor Miquel, ens avisava més. Perquè era una persona que patia molt i potser et trucava a les 5 del matí i et deia: ‘Osti Nani, avui no cal que pugis que avui ho faré jo amb la pala’; o ‘Osti Nani, avui hauries de pujar que ha nevat molt i jo no puc amb la pala’… Ara truquem nosaltres per demanar com està i si hem de pujar o no”.
En qualsevol cas, admet que “és una feina una mica complicada”, perquè “hi ha tota una sèrie de coses que si no t’hi mous normalment no les tens controlades, i clar, que una pala d’aquestes piqui amb un bordillo pot ser desastrós”. A més, les carreteres són molt estretes, i malgrat que ara cada cop nevi menys, “almenys un cop cada dos anys t’hi trobes, que els dies que neva molt les baranes de la carretera no es veuen i la cosa es complica”.
En aquest sentit, en Nani explica que cada any solen viure alguna situació complicada: “Que et fots a la cuneta; o que la carretera està gelada i tu amb els claus veus que vas recte; amb la maquineta petita un any casi em foto en un barranc…” “Però vaja, l’important és anar a poc a poc. Per treure la neu has d’anar amb velocitat, però aquí no tenim carreteres per anar amb velocitat! Per tant, més val anar a poc a poc, conèixer molt bé el territori, arquetes, bordillos, on passes, on no passes, on has de posar la neu…”, afegeix en Nani. I recorda que, sobretot als pobles, també cal tenir en compte els veïns: “Tu vas a una carretera i potser pots tirar la neu a la dreta, però després et pots trobar amb la porta d’un garatge, i llavors has de mirar de posar la pala de manera que no li tiris la neu allà… Perquè abans la gent agafava la pala, ara la gent el que fa és agafar el telèfon! I tot això ho has de mirar molt bé”.
En Nani, conduint una de les màquines
La importància de l'asfaltatge
Per la seva banda, l’Oliver condueix la màquina llevaneus que durant l’hivern neteja la carretera de Port Ainé, al Pallars Sobirà. Ell i el seu company també comencen a treballar de matinada. “Normalment entre setmana cap a les 5. Sortim i, si no neva, tirem sal a tota la carretera, als punts on hi hagi gel”. Si neva, en canvi, poden pujar cap a la 1 o les 2 de la matinada, sobretot si és cap de setmana. “Perquè puja molta gent i hem d’estar tota la nit pujant i baixant perquè no s’acumuli la gent”.
Al llarg d’una jornada laboral, poden arribar a fer entre 300 i 400 km pujant i baixant de l’estació. “Podem passar unes 10 o 12 vegades. Depèn. Hi ha dies que més i dies que menys, però n’hi passem moltes!”, assegura l’Oliver.
La carretera, vista des dels ulls de l'Oliver
En el seu cas, fa quatre temporades que treballa a l’estació pallaresa i fins ara no ha viscut cap gran situació de risc. Però també admet que “és una feina perillosa”. “De moment he tingut sort, però vaja, alguna me’n passarà, perquè la carretera cada cop està més malament!”, diu el professional, que lamenta que aquesta situació els complica la feina: “S’hauria d’arreglar. Costa molt més de netejar-la que si la carretera estigués ben asfaltada. Perquè és clar, de 1.600 cap a dalt, en haver-hi molts forats, has de passar més de dos o tres vegades, per acabar de netejar”, conclou.
Comencen a treballar de matinada, i fins que acaben la feinaElls treballen amb dos camions Unimog que porten rodes de claus. A davant hi porten la pala i a darrera, una tova de sal potassa per anar escampant per desfer el gel. Paral·lelament, també tenen altres vehicles complementaris per accedir a dins dels pobles i així poder gestionar tot el terme.
Normalment comecen a treballar cap al es cinc del matí, i van recorrent totes les zones fins que acaben la feina. En Nani explica que, quan neva molt, intenten prioritzar els accessos a tots els nuclis habitats el primer dia, i els dies següents ja van netejant carrers i carrerons. “Però tot el que puguis netejar el dia de la nevada, encara que aquell dia hagis de fer més hores, és feina que t’estalviaràs el dia següent. Perquè la neu, un cop cau, és molt fàcil, treballar-la. Però si aquella nit ha gelat i ha fet fred, allò és una pedra de gel, i treballar-la és molt més complicat”, explica.
A nivell operatiu, sempre hi ha una persona de guàrdia, que sol ser ell com a encarregat, i en funció de les previsions i del temps que faci s’organitza d’una manera o altra. “Si veus que ha nevat aquí baix ho actives tot: el xicot que va amb un Picap i una pala; l’altre que va amb una maquineta; el que va a fer les voreres més importants d’ajuntament, escola i guarderies, i el del camió. Que neva a dalt? Saps que normalment sortirà el camió, i llavors a les 7 h sortirà la Picap amb la sal pels quatre carrers que gelen aquí baix…”, relata.
La brigada prioritza les carreteres per garantir l'accés a tots els poblesPel que fa a Sant Joan de l’Erm, explica: “Abans, quan hi havia el senyor Miquel, ens avisava més. Perquè era una persona que patia molt i potser et trucava a les 5 del matí i et deia: ‘Osti Nani, avui no cal que pugis que avui ho faré jo amb la pala’; o ‘Osti Nani, avui hauries de pujar que ha nevat molt i jo no puc amb la pala’… Ara truquem nosaltres per demanar com està i si hem de pujar o no”.
En qualsevol cas, admet que “és una feina una mica complicada”, perquè “hi ha tota una sèrie de coses que si no t’hi mous normalment no les tens controlades, i clar, que una pala d’aquestes piqui amb un bordillo pot ser desastrós”. A més, les carreteres són molt estretes, i malgrat que ara cada cop nevi menys, “almenys un cop cada dos anys t’hi trobes, que els dies que neva molt les baranes de la carretera no es veuen i la cosa es complica”.
En aquest sentit, en Nani explica que cada any solen viure alguna situació complicada: “Que et fots a la cuneta; o que la carretera està gelada i tu amb els claus veus que vas recte; amb la maquineta petita un any casi em foto en un barranc…” “Però vaja, l’important és anar a poc a poc. Per treure la neu has d’anar amb velocitat, però aquí no tenim carreteres per anar amb velocitat! Per tant, més val anar a poc a poc, conèixer molt bé el territori, arquetes, bordillos, on passes, on no passes, on has de posar la neu…”, afegeix en Nani. I recorda que, sobretot als pobles, també cal tenir en compte els veïns: “Tu vas a una carretera i potser pots tirar la neu a la dreta, però després et pots trobar amb la porta d’un garatge, i llavors has de mirar de posar la pala de manera que no li tiris la neu allà… Perquè abans la gent agafava la pala, ara la gent el que fa és agafar el telèfon! I tot això ho has de mirar molt bé”.
En Nani, conduint una de les màquinesLa importància de l'asfaltatge
Per la seva banda, l’Oliver condueix la màquina llevaneus que durant l’hivern neteja la carretera de Port Ainé, al Pallars Sobirà. Ell i el seu company també comencen a treballar de matinada. “Normalment entre setmana cap a les 5. Sortim i, si no neva, tirem sal a tota la carretera, als punts on hi hagi gel”. Si neva, en canvi, poden pujar cap a la 1 o les 2 de la matinada, sobretot si és cap de setmana. “Perquè puja molta gent i hem d’estar tota la nit pujant i baixant perquè no s’acumuli la gent”.
Al llarg d’una jornada laboral, poden arribar a fer entre 300 i 400 km pujant i baixant de l’estació. “Podem passar unes 10 o 12 vegades. Depèn. Hi ha dies que més i dies que menys, però n’hi passem moltes!”, assegura l’Oliver.
La carretera, vista des dels ulls de l'OliverEn el seu cas, fa quatre temporades que treballa a l’estació pallaresa i fins ara no ha viscut cap gran situació de risc. Però també admet que “és una feina perillosa”. “De moment he tingut sort, però vaja, alguna me’n passarà, perquè la carretera cada cop està més malament!”, diu el professional, que lamenta que aquesta situació els complica la feina: “S’hauria d’arreglar. Costa molt més de netejar-la que si la carretera estigués ben asfaltada. Perquè és clar, de 1.600 cap a dalt, en haver-hi molts forats, has de passar més de dos o tres vegades, per acabar de netejar”, conclou.
