Notícia
Consells bàsics per iniciar-se en l’espeleologia
Formar-se, portar una bona il·luminació i respectar l'entorn: les claus d'un bon practicant
A una persona que desconeix el món li pot semblar que és tan fàcil com anar a una cova i entrar-hi, però l'espeleologia va molt més enllà. És una pràctica esportiva cada cop més estesa que requereix molta resistència i una tècnica acurada, i avui el president de la Federació Catalana d'Espeleologia, Lluís Domingo, ens dona les nocions bàsiques per iniciar-nos.
Cova i ciència. D’aquí ve la paraula ‘espeleologia’. Una pràctica que històricament era d’exploració, per estudiar científicament, per exemple, la fauna de les coves (bioespeleologia) o el canvi climàtic (analitzant les estalactites i els seus cristalls s’intentaven fer reconstruccions del passat). Això, però, era a finals del segle XIX. Amb el pas dels anys la societat ha anat evolucionant, i actualment ja predomina la vessant esportiva, de practicar l’espeleologia només pel simple fet de fer l’activitat.
En aquest context, el president de la Federació Catalana d’Espeleologia, Lluís Domingo, ens explica quins són els passos bàsics per iniciar-nos en aquest esport, així com el material necessari, i tot el que cal tenir en compte abans d’endinsar-nos a les entranyes de la terra.
Avenc dels Esquelets, al massís del Garraf (Foto: Cristina González)
D’entrada, cal tenir en compte que es tracta d’un esport força tècnic, perquè cal baixar i pujar per corda. I “a diferència de l’escalada, que la corda està per assegurar-te per si caus, en l’espeleologia es progressa per la corda”, apunta en Lluís. Per això per iniciar-se és imprescindible contractar un guia que t’acompanyi, o bé fer un curs d’iniciació amb un grup (a data d’avui a Catalunya n’hi ha 56).
A partir d’aquí, per anar avançant, si volem anar a una cova on no hi ha progressió vertical (és a dir, on no cal corda), només ens cal portar una bona il·luminació, una bona topografia (mapes de la cova) i una brúixola per orientar-nos. Però si el que volem és entrar en un avenc, abans hem d’aprendre a instal·lar la corda i a progressar-hi, i això implica una formació mínima. En aquest sentit, el president de la federació explica: “Per progressar acompanyat d’un guia amb un dia en tens prou. Però en canvi si has de progressar per la corda necessites tranquil·lament més d’un mes. No és un mes, però serien uns 4 o 6 caps de setmana”.
Quin material necessitem?
Per entrar en una cova, hi ha dos elements imprescindibles. D’una banda, cal portar una bona il·luminació, que ha d’incloure un llum que il·lumini bé i un altre petit de recanvi (per tenir-lo en cas que falli la bateria del primer). I d’altra banda, també necessitem tot el material de progressió.
Aquest material inclou l’arnés, el davallador i dos bloquejadors per poder remuntar la corda. En aquest sentit, el gran bloquejador específic de l’espeleologia és el Croll o ventral, que es posa al ventre enganxat a l’arnés; i també és imprescindible un altre bloquejador que ens permet remuntar per la corda mitjançant el sistema conegut com a ‘eruga’. A més, per baixar normalment no es fa servir el típic vuit d’escalada, sinó un Dresler o davallador simple, que està fet amb politges d’acer inoxidable perquè no es facin malbé amb el fang.
Avenc de la Sivinota, al massís del Garraf (Foto: Víctor Ferrer)
És un esport perillós?
En Lluís és categòric: no. “L’espeleologia és un esport sobretot de resistència, perquè és molt fàcil baixar, però és més cansat remuntar per sortir. Llavors és un esport més de fons, de guardar energia; molt psicològic, perquè estàs sempre a la foscor; és un espai confiant, per tant has de sortir, no pot venir un helicòpter a rescatar-te com pot ser un canyó o al mig d’una muntanya…”, explica, tot afegint que “aquesta és la part que la gent valora poc i és el que entranya normalment els accidents: els esgotaments, els cansaments…”.
D’accidents tècnics, però, n’hi ha molt pocs. “I el risc que et caigui una pedra o que et puguis fer una torçada de turmell és el mateix que et pot passar a la muntanya practicant excursionisme”, assegura el president dels espeleòlegs catalans, que tot i així admet que “té un risc intrínsec com totes les activitats en el medi natural. On comencem ja a tenir més perills? Quan les cavitats reaccionen a pluges. Però són algunes cavitats, no són totes”.
En qualsevol cas, Domingo també diu que és bàsic seguir tres consells de seguretat: portar una bona il·luminació, calçar-se bé, i anar acompanyat d’algú que conegui la tècnica.
Les millors zones on practicar espeleologia de Catalunya
La zona històrica clàssica de l’escola de Barcelona és el massís del Garraf. Allà hi ha moltes cavitats. I malgrat que actualment algunes de les més clàssiques, a la zona del Pla de Querol, estan contaminades per l’aire de l’abocador, n’hi ha d’altres, com les de la zona de Begues, que són del tot accessibles.
A Catalunya hi ha grutes repartides per bona part del territori (Foto: Vicent Barraquet)
Més cap al nord, també a prop de la capital, hi ha els conglomerats de Sant Llorenç del Munt, que són cavitats més petites. I ja cap al sud, amb molts espais per descobrir, hi ha la zona dels Ports.
A més, en Lluís també destaca la zona de les Sals de Cardona, que és completament diferent de les altres. Formada per roques calcàries i sals evaporítiques gasificades, les cavitats ofereixen un gran espectacle cromàtic.
Un esport respectuós amb el territori
Preguntat sobre si els practicants respecten les cavitats on entren, en Lluís explica que “l’espeleologia va patir una mica el mateix que la societat: als anys 60 els practicants marcaven les cavitats amb carbur, i des de finals dels 80 ja hi va haver un canvi social, i les cavitats majoritàriament estan molt ben conservades”.
Per això no vol acabar sense demanar a la gent que no toqui ni arrenqui res de les coves. “Sobretot jo diria que si la gent hi va no arrenqui cap formació ni trenqui res, que es faci fotografies, que a dia d’avui amb les càmeres digitals es poden fer fotos molt boniques. Abans la gent tenia tendència a quan veia una estalactita trencar-la i endur-se-la cap a casa, i quan arribava a casa ja no brillava com abans, havia perdut la humitat i s’acabava llançant. Doncs una mica això: no deixar res, no agafar res de les cavitats i, sobretot, anar amb algú que en sap”, conclou.
En aquest context, el president de la Federació Catalana d’Espeleologia, Lluís Domingo, ens explica quins són els passos bàsics per iniciar-nos en aquest esport, així com el material necessari, i tot el que cal tenir en compte abans d’endinsar-nos a les entranyes de la terra.
Avenc dels Esquelets, al massís del Garraf (Foto: Cristina González)D’entrada, cal tenir en compte que es tracta d’un esport força tècnic, perquè cal baixar i pujar per corda. I “a diferència de l’escalada, que la corda està per assegurar-te per si caus, en l’espeleologia es progressa per la corda”, apunta en Lluís. Per això per iniciar-se és imprescindible contractar un guia que t’acompanyi, o bé fer un curs d’iniciació amb un grup (a data d’avui a Catalunya n’hi ha 56).
A partir d’aquí, per anar avançant, si volem anar a una cova on no hi ha progressió vertical (és a dir, on no cal corda), només ens cal portar una bona il·luminació, una bona topografia (mapes de la cova) i una brúixola per orientar-nos. Però si el que volem és entrar en un avenc, abans hem d’aprendre a instal·lar la corda i a progressar-hi, i això implica una formació mínima. En aquest sentit, el president de la federació explica: “Per progressar acompanyat d’un guia amb un dia en tens prou. Però en canvi si has de progressar per la corda necessites tranquil·lament més d’un mes. No és un mes, però serien uns 4 o 6 caps de setmana”.
Quin material necessitem?
Per entrar en una cova, hi ha dos elements imprescindibles. D’una banda, cal portar una bona il·luminació, que ha d’incloure un llum que il·lumini bé i un altre petit de recanvi (per tenir-lo en cas que falli la bateria del primer). I d’altra banda, també necessitem tot el material de progressió.
Aquest material inclou l’arnés, el davallador i dos bloquejadors per poder remuntar la corda. En aquest sentit, el gran bloquejador específic de l’espeleologia és el Croll o ventral, que es posa al ventre enganxat a l’arnés; i també és imprescindible un altre bloquejador que ens permet remuntar per la corda mitjançant el sistema conegut com a ‘eruga’. A més, per baixar normalment no es fa servir el típic vuit d’escalada, sinó un Dresler o davallador simple, que està fet amb politges d’acer inoxidable perquè no es facin malbé amb el fang.
Avenc de la Sivinota, al massís del Garraf (Foto: Víctor Ferrer)És un esport perillós?
En Lluís és categòric: no. “L’espeleologia és un esport sobretot de resistència, perquè és molt fàcil baixar, però és més cansat remuntar per sortir. Llavors és un esport més de fons, de guardar energia; molt psicològic, perquè estàs sempre a la foscor; és un espai confiant, per tant has de sortir, no pot venir un helicòpter a rescatar-te com pot ser un canyó o al mig d’una muntanya…”, explica, tot afegint que “aquesta és la part que la gent valora poc i és el que entranya normalment els accidents: els esgotaments, els cansaments…”.
D’accidents tècnics, però, n’hi ha molt pocs. “I el risc que et caigui una pedra o que et puguis fer una torçada de turmell és el mateix que et pot passar a la muntanya practicant excursionisme”, assegura el president dels espeleòlegs catalans, que tot i així admet que “té un risc intrínsec com totes les activitats en el medi natural. On comencem ja a tenir més perills? Quan les cavitats reaccionen a pluges. Però són algunes cavitats, no són totes”.
En qualsevol cas, Domingo també diu que és bàsic seguir tres consells de seguretat: portar una bona il·luminació, calçar-se bé, i anar acompanyat d’algú que conegui la tècnica.
Les millors zones on practicar espeleologia de Catalunya
La zona històrica clàssica de l’escola de Barcelona és el massís del Garraf. Allà hi ha moltes cavitats. I malgrat que actualment algunes de les més clàssiques, a la zona del Pla de Querol, estan contaminades per l’aire de l’abocador, n’hi ha d’altres, com les de la zona de Begues, que són del tot accessibles.
A Catalunya hi ha grutes repartides per bona part del territori (Foto: Vicent Barraquet)Més cap al nord, també a prop de la capital, hi ha els conglomerats de Sant Llorenç del Munt, que són cavitats més petites. I ja cap al sud, amb molts espais per descobrir, hi ha la zona dels Ports.
A més, en Lluís també destaca la zona de les Sals de Cardona, que és completament diferent de les altres. Formada per roques calcàries i sals evaporítiques gasificades, les cavitats ofereixen un gran espectacle cromàtic.
Un esport respectuós amb el territori
Preguntat sobre si els practicants respecten les cavitats on entren, en Lluís explica que “l’espeleologia va patir una mica el mateix que la societat: als anys 60 els practicants marcaven les cavitats amb carbur, i des de finals dels 80 ja hi va haver un canvi social, i les cavitats majoritàriament estan molt ben conservades”.
Per això no vol acabar sense demanar a la gent que no toqui ni arrenqui res de les coves. “Sobretot jo diria que si la gent hi va no arrenqui cap formació ni trenqui res, que es faci fotografies, que a dia d’avui amb les càmeres digitals es poden fer fotos molt boniques. Abans la gent tenia tendència a quan veia una estalactita trencar-la i endur-se-la cap a casa, i quan arribava a casa ja no brillava com abans, havia perdut la humitat i s’acabava llançant. Doncs una mica això: no deixar res, no agafar res de les cavitats i, sobretot, anar amb algú que en sap”, conclou.
