Notícia

Descens, enduro, cross country… com triar quina bici comprar?

Publiquem una guia de recomanacions a tenir en compte abans d’iniciar-se en el ciclisme de muntanya

Grandvalira,estiu,bike-park,DH
El ciclisme és una de les activitats més aclamades per gaudir de la muntanya a l'estiu Autor/a: Grandvalira
L’enduro, el descens, el cross country, el trail, l’all mountain o la fat bike. Són només els tipus de ciclisme de muntanya més coneguts i popularitzats. Molt semblants però, alhora, molt diferents entre ells, tots requereixen uns aparells específics per garantir la seguretat dels pilots. I en aquest article us n’expliquem les diferències més bàsiques, i us oferim algunes recomanacions perquè us ajudin a triar una bici, tant si és nova com si és de segona mà.


El descens és una modalitat que consisteix en baixar per diversos espais a gran velocitat

Amb l’arribada de l’estiu, els aficionats a la neu i els seus esports ens hem de buscar altres opcions per gaudir del temps d’esbarjo, i sovint ens agrada que mantinguin el vincle amb l’aire lliure i la natura. Perquè ni el sol ni la calor poden matar l’ADN muntanyenc i aventurer, i les opcions que ofereix el nostre Pirineu són d’allò més variades. Avui, però, ens volem centrar en una: el ciclisme de muntanya.

Fa 30 anys els practicants d’aquest esport entraven tots en un gran sac, i les alternatives o matisos a l’hora de comprar una bicicleta quedaven força reduïts a la marca, la qualitat o l’aspecte. Ara, però, la cosa ha canviat. Cada cop hi ha més disciplines i, conseqüentment, més elements i detalls a tenir en compte. I malgrat que encara són molts els que es guien per qüestions com la marca, la mida de la roda o el material del quadre, el més important a considerar és la talla i, sobretot, l’ús que volguem donar al nostre nou vehicle. 

Vallnord ha acollit diverses competicions internacionals de BTT

Per això, abans de donar-vos alguns consells, creiem que és important deixar clares les diferències més bàsiques entre les diverses disciplines, que a grans trets podríem englobar en els següents grups:

- Trail i All mountain. Són les modalitats més comunes entre els aficionats generals. Les bicis estan dissenyades per rodar per trams no asfaltats de la mateixa manera que es pot rodar per carretera. I en el cas de l’All mountain, se circula per senders més tècnics, de manera que les solen ser una mica més pesades i ja porten doble suspensió i amortiguació.

- Cross country, XC o Rally. En aquest cas, els ciclistes roden a gran velocitat per senders de muntanya no gaire tècnics. Els traçats solen ser plans o de pujada amb obstacles; és a dir, sense gaires baixades. Per això els aparells acostumen a ser més lleugeres, i amb poc recorregut de suspensió.

Descens o Downhill. Cada cop més popularitzat entre els amants de l’adrenalina, consisteix en baixar a gran velocitat per turons, corriols, pistes o, fins i tot, trams d’escales i rampes urbanes. Les bicis són més pesades, i les suspensions hi agafen una importància vital.

- Enduro. Hi ha qui el confon amb el descens, però aquesta modalitat combina l’exigència tècnica del downhill amb la resistència del trail. Són circuits en què es cronometren els descensos, però que entre tram i tram els esportistes també han de pujar, i aquests enllaços s’han de fer amb un temps limitat.

Fat bike. Tot i que no tan popularitzades, són molt freqüents a les estacions d’esquí perquè inicialment es van dissenyar per rodar sobre neu o sorra (tot i que el seu ús també s’ha estès a altres terrenys). Per això tenen les rodes extremadament grans, i no solen tenir suspensió. 

Amb les seves grans rodes, les fat bikes es van idear per rodar sobre neu o sorra

Dit això, en webs més específics sobre ciclisme s’hi poden trobar molts articles detallats i especialitzats. Però nosaltres pensem en els lectors del Diari de la Neu, normalment aficionats a qui agrada gaudir dels bike parks que, un cop acabada la temporada d’hivern, s’habiliten a diverses estacions de muntanya. Els de La Molina, La Massana o Les Angles en són només alguns exemples.

Aquestes instal·lacions estan molt pensades per a fer-hi descens, enduro i cross country, tot i que també s’hi poden practicar altres tipus de ciclisme de muntanya. Però avui nosaltres us donarem les diferències bàsiques entre aquestes tres opcions.

El bike park és un dels grans atractius de l'estiu a La Molina

Les diferències més importants
Si bé és cert que cada tipus de bici té les seves característiques i les seves especificitats, també ho és que algunes categories s’assimilen força entre elles. En aquest sentit, les diferències més abismals es poden trobar entre les de la BTT més tradicional (trail, all mountain, cross country) i les de descens i enduro.

En primer lloc, hi ha el pes: les d’enduro i descens solen ser força més pesades que les del MTB més popular. Això és així perquè els seus quadres han de ser més robustos per aguantar els impactes i guanyar resistència davant dels possibles cops i caigudes.

En segon lloc, tot i que no menys important, hi ha les suspensions i amortiguacions. Les bicis d’enduro i descens són sempre de doble suspensió, tant a la forquilla davantera com a l’amortiguador de darrere. I malgrat que actualment la majoria de MTB també tenen doble suspensió i, en alguns casos, també amortiguacions, el seu recorregut és molt més limitat. Concretament, a les bicis d’enduro i de descens la forquilla és molt més llarga perquè el recorregut de suspensió va dels 160-170 fins als 220 mm, mentre que en les BTT més comunes van dels 90 als 100-120. D’altra banda, a les ‘all mountain’, per exemple, aquest recorregut oscil·la entre els 130-140 i els 160 mm, que és força més gran i permet gaudir més de les baixades.

A més, els pneumàtics també són diferents. Els d’enduro i descens solen ser molt més grans, amples i durs, perquè porten un altre component que els fa més resistents a les baixades i a totes les pedres i cops que han de suportar.

Els pneumàtics també tenen els tacos més gruixuts

I una altra diferència important està en els discos de frenada. En les bicis d’enduro i de descens, el diàmetre d’aquests discos és molt més gran perquè requereixen molta més potència. I és que en fer tanta estona de baixades pronunciades, els frens també han de ser molt més forts.

Enduro i descens
Dit això, i malgrat que s’assemblin força entre elles, entre les bicicletes d’enduro i les de descens també hi ha algunes diferències. Entre les més destacades hi ha que les de descens tenen poca elecció de marxes (perquè només són per a baixar) i porten sempre el seient a baix de tot i reclinat enrere. En enduro, en canvi, el seient sol ser amb tija telescòpica per poder-lo pujar i baixar ràpidament en funció del tram que haguem de fer; el manillar és més ample, i el quadre sol ser més lleuger.

El manillar de les bicis d'enduro sol ser una mica més ample que el de les de descens

Consells per a la segona mà
En qualsevol cas, si alguna cosa tenen en comú totes les bicicletes de muntanya modernes és que, per ser mínimament competitives (entenent com a competitives que ens han de permetre seguir el ritme de companys aficionats habituals a l’esport, no ja competir com a tal), és que solen ser cares. Per això són moltes les persones que, almenys per iniciar-se, opten per comprar un aparell de segona mà. 

Si ens decantem per aquesta opció, hem de vigilar que la rebaixa de preu sigui proporcional al deteriorament de la bicicleta o, dit d’una altra manera, no pagar massa per un vehicle deteriorat en excés. I aquí us deixem un petit llistat de coses que és imprescindible mirar. Detalls que poden semblar insignificants però que influeixen molt en el bon funcionament de la bici.

- Les soldadures. S’han de revisar totes i assegurar-nos que no hi ha cap esquerda ni símptomes de corrosió.

- El quadre. Mirar els cops o fisures que pugui tenir (cal tenir en compte que, en baixar tant ràpid, les pedres salten i piquen al quadre de la bicicleta per sota, i hi ha fisures que poden arribar a enfonsar el quadre).

És molt important comprovar l'estat del quadre, sempre exposat a cops de roc o caigudes

- El canvi de marxes. Sempre s’ha de comprovar que canviï bé.

- Les forquilles. També cal verificar que funcionin bé i es bloquegin bé, i que no perdin oli per enlloc.

- El desgast de les peces. Els pinyons, la cadena, el mànec del manillar, la palanca del canvi de marxes… són elements que ens condicionaran l’ús futur de la bici.

- La punta dels frens. S’ha de mirar que no estiguin molt rascats o torts.

- Els pneumàtics i les llantes. També cal revisar els cops que tenen,  i fer girar la llanta per veure si va recta o, per contra, fa un vuit que indicaria un desgast important.

- El seient, tot i que és una de les peces més fàcilment substituïbles.

I més enllà de tot el que hem explicat en aquest article, també és important deixar clar que l’equipament de protecció pilot varia molt d’una disciplina a l’altra. Però això ja ho deixem per a un altre dia…

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny