Notícia

Esquí d'estiu i senderisme per Noruega

Crònica del viatge realitzat entre els dies 13 i 22 de juny de 2022


Un viatge de senderisme i esquí d’estiu per terres noruegues. Aquesta ha estat la nostra experiència de turisme actiu en un país de paisatges dominats per fiords, cims i valls encara amb neu, glaceres, salts d'aigua i una pluja que ho deixa tot d'un color verd intens miris on miris. Visitem Bergen, la glacera de Fonna, el Preikestolen i l'escala de fusta més llarga del món: Florli. En voleu saber més?


bergen-ulriken-20220615
Observant Bergen des d'Ulriken

Parlar d'esquí d'estiu és parlar de glaceres. I estiu, esquí i glacera són tres termes que s'associen molt sovint amb els Alps. Un raonament força lògic si tenim present que de glaceres alpines per a l'esquí a l'estiu n'hi ha més de deu. Que obrin regularment, és clar. En aquest context, doncs, no és fàcil que per llunyania geogràfica pensem que a Escandinàvia, a Noruega, també hi ha glaceres per a l'esquí d'estiu. I al diaridelaneu n'hem visitat una i ens hi hem calçat uns esquís.

Fonna, Galhoppigen i Stryn són tres les glaceres que hi ha Noruega adaptades amb remuntador i pistes. I la primera és la que hem visitat aquest mes de juny. Us n'expliquem la nostra experiència així com el nostre tour per la zona de Bergen i Stavanger.

bergenUn dels carrers residencials de Bergen, amb totes les casetes de fusta.

Barcelona, 13 de juny de 2022

La nostra aventura començava el 13 de juny a Barcelona. Norwegian va ser la companyia escollida per volar fins a Oslo i, des de la capital del país, fer-ho fins a Bergen, primer objectiu del nostre viatge.

Cap problema en els controls de seguretat a l'aeroport barceloní, malgrat les notícies de col·lapse. Un vol sense cap dificultat!

La nostra escala de poc més de dues hores a Oslo ja ens va servir per conscienciar-nos que a Noruega la restauració és força cara: una aigua i dos prototips d'entrepans pel mòdic preu de 373 corones noruegues, que al canvi són uns 35 euros.

D'Oslo a Bergen ja podem veure les primeres clapes de neu entre núvols baixos. Som a prop de la neu escandinava! Arribem sota la pluja a Bergen a les 7 del vespre.

Segon avís. Trajecte de taxi entre l'aeroport i el centre ciutat, de poc més de 20 km i 20 minuts de durada, ens surt per 731 corones, al canvi uns 70 euros. Un cop instal·lats a l'hotel a les 9 del vespre ja passades i equipats per a la pluja, fem la nostra primera incursió de vianants pel moll i carrers turístics del nucli antic. Ara sí, comença el nostre viatge d'aventura i esquí a Noruega!

Bergen-floyen-20220614Bergen des de Floyen (Foto: IST).

Bergen, història i aventura

Bergen se'ns mostra com una ciutat moderna i ordenada, també turística en la seva façana més marítima. I molt tranquil·la i poc sorollosa malgrat els seus 250.000 habitants. Després del nostre primer il·lusionant contacte amb la ciutat seiem a sopar en un dels restaurants Olívia, que forma part d'una cadena que anirem trobant també a les ciutats de Stavanger i Oslo.

visita-bergen2022061Fotografiant Bryggen, el barri hanseàtic a la zona del port de Bergen

Sempre situats en llocs cèntrics i amb una carta prou variada, però no econòmica. Cervesa, aigua, entrecot i uns linguine al fruttidi mare, coulant de xocolata de postres... Import de la factureta: 94 euros.

Sí, euros, perquè ja us podeu estalviar canviar euros per corones noruegues o portar efectiu a sobre. Aquí també a es paga arreu amb targeta de crèdit.

Floyen i Ulriken

Dediquem els dies 14 i 15 de juny a visitar Bergen i el seu centre urbà arran de mar, carregat d'història, així com els turons de Floyen i Ullriken amb un accés molt còmode en funicular, el primer, i amb telefèric, el segon.

bergen-rosa-ulriken-20220615

Les panoràmiques sobre la ciutat i el mar des d'aquestes muntanyes, així com les activitats esportives i lúdiques que s'hi poden practicar, les converteixen els 12 mesos de l'any hivern inclós, en dues àrees de lleure concorregudes tant pels turistes com pels locals de la zona.

A Floyen i Ulriken comença, doncs, el nostre primer contacte amb la muntanya i el mar, a estones fent de turista badoc i encantats fent fotos a qualsevol racó, però en altres moments intentant mantenir un contacte més proper amb la muntanya.

Bergen%20la%20nuitBergen també és una ciutat de contrastos, especialment quan arriba el bon temps

Bergen és, en qualsevol cas, una ciutat d'ànima pausada, i del que ara molts en diuen de dimensions humanes. Neta, cívica, ordenada i a la vegada lluminosa i alegre. És estiu i això es nota en la seva agenda cultural, carregada de concerts cada nit. La seva gent és atenta, alegre i disposada a gaudir de les hores solars de regal que tenen a l'estiu.

A més, a banda de la visita guiada per la ciutat també observem Bergen i el seu entorn des de l'aire amb un hidroavió.


Bergen-restaurant-xiringuito-20220614Salmó i balena, dos dels plats típics de Noruega

Anem cap a Fonna

16 de juny. Arriba el moment de marxar de Bergen cap a Fonna. Ho farem amb un cotxe de lloguer. Amb ell ens aproparem a la glacera i després fins a Stavanger. Enfilats al cotxe, un Suzuki S-Cross de gasolina, iniciem ruta cap a Norheimsund, on tenim previst passar nit abans de pujar a la glacera de Fonna.

La carretera fins a aquesta població ens permet observar paisatges de postal. Casetes de fusta bucòliques a tocar del fiord, prats que s'estenen com la sorra de les platges fins a l'aigua del fiord, desenes de salts d'aigua...

fossen%20brate-20220616
Salt d'aigua de Fossen Brate, camí de Norheimsund (Foto: RC).

També comprovem el civisme en la conducció dels noruecs. Per convicció o serà pels nombrosos radars que hi ha a les seves carreteres? I molt important per a un esquiador: et trobes amb més d'una cruïlla per accedir a diverses estacions d'esquí alpí o nòrdic, com ara Eikedalen i Furedalen. A mi sempre em fan il·lusió aquestes troballes fins al punt que em paro a fotografiar la senyalització. I ja a l'hotel a buscar-ne més informació sobre aquestes estacions fins ara desconegudes per mi.

norheimsund-cascada-STEINSDALSFOSSEN

Arribats a Norheimsund, a poc més de dues hores de Bergen, ens passegem pel seu passeig marítim de pessebre, amb platgeta inclosa i edificis d'apartaments a primera línia. Sembla la Costa Brava això. I mentre busquem un dels tres restaurants que té aquest bonic poble, rebem tres atacs seguits d'una gavina que ens passa en vol rasant pels nostres caps. Però què li hem fet? Per cert que l'oferta de restaurants a Noruega és més aviat escassa i l'oferta culinària es redueix sovint a 4 productes: salmó, bacallà, hamburguesa i pizza. Boníssim, això sí.

Si visiteu Norheimsund, hi ha dues visites obligades. La primera, la cascada de Steinsdalsfossen. I la segona, de collita pròpia: heu de dinar, tant sí com no, a la Pizzeria La Fiesta. A la cuina un sicilià que estarà encantat de parlar amb vosaltres amb un castellà d'entonada italiana. A aquest home el fareu feliç i, si la feina no el colla, us entretindrà detallant alguns costums interessants de la vida dels noruecs. I del clima, i de l'economia, i de l'amor, i de tantes altres qüestions.

pizzeria%20la%20fiesta-norheimsundMega pizza a la La Fiesta de Norheimsund

Arribar a Fonna

Esquiar en una glacera en ple estiu sempre acaba sent una experiència satisfactòria. Amb excepcions, és clar, ja que sempre hi ha el risc de lliscar més per sobre gel que no pas per neu. O perquè no, trobar-se amb un parc de remuntadors i pistes farcides d'equips de competició que ocupen tot el llarg i ample de les pistes.

Esquiar a Fonna, però, té un plus d'experiència exòtica. I això és conseqüència de qüestions com el seu accés i l'ambient que s'hi respira. Per arribar Fonna des de Bergen via Norheimsund ( a unes dues hores) cal apropar-se per la carretera 576 a la terminal del ferri de la localitat Tørvikbygd. Deu minuts abans de cadascuna de les hores del dia, un ferri inicia la travessa del fiord d'Hardanger. Per cert que aquest fiord forma part de la llista dels deu més bonics del país, segons diferents portals de viatgers.

ferri-jondalRosa, que ve el ferri!

En 30 minuts el ferri trasllada tota mena de vehicles i passatgers fins a la localitat de Jondal, a les portes del parc nacional de Folgefonna. En aquest poble de 400 habitants, bonic i a la vegada amb la peculiaritat de ser un peu de pistes a 0 metres sobre el nivell del mar, comença la carretera FV105 que ens permet accedir a la glacera. Es tracta d'una carretera d'alta muntanya de 18 quilòmetres que es fan en uns 35 minuts. El seu traçat és sinuós, estret, de paviment irregular i que de regal ofereix alguna vaca per esquivar.

El paisatge que ens ofereix la carretera, per la qual just passa un cotxe en alguns trams a la part més alta entre murs de gel i neu, és el clàssic d'alta muntanya. Un plaer i un luxe poder circular-hi. La carretera finalitza en un aparcament a peu de glacera, que se situa a 1.208 metres d'altitud, i que té una capacitat per poc més d'un centenar de cotxes. O menys. A escassos 50 metres de l'aparcament hi ha el teleesquí, de tipus àncora i de tipologia habitual al d'altres glaceres. Un teleesquí una mica carraca a primera vista que ens remuntarà fins als 1.450 metres. És a dir, que esquiarem per uns 250 metres de desnivell.

rosa-ivan-fonnaContents de ser a Fonna

A peu del remuntador a la banda esquerra, hi ha un magatzem atrotinat i, en contrast, a la banda dreta un edifici de serveis molt nou. Aquest darrer segur que podria ser un bon candidat a rebre algun reconeixement pel seu disseny arquitectònic. Aquest edifici acull el lloguer i botiga de material d'esquí dur, un bar restaurant i un menjador al pis superior amb capacitat per acollir els nombrosos equips d'esquí alpí que hi entrenen.

A banda de l'esquí, a Fonna s'organitzen sortides amb guia per experimentar amb cordes, piolets i grampons per damunt la glacera. Per a sorpresa nostra, quan ja tornàvem el material d'esquí a la botiga, va arribar un autocar amb prop de 30 excursionistes que venien a fer precisament aquesta activitat. Encara no entenem com va passar l'autocar per un parell de trams estrets i amb corba.

fonna-rosaFes-me una foto!

Com és l'experiència d'esquiar a Fonna?

El turista que vulgui esquiar a Fonna és perquè en té moltes ganes o perquè l'esperit de la curiositat pot amb tot. No ens enganyem: queda lluny, arribar-hi té un punt d'enrevessat i no deixa de ser una estació petita. I en el nostre cas era clar que hi havia ganes. Per què? Doncs perquè encara faltaven deu minuts per a les 9 del matí que ja entràvem a l'aparcament. I 25 minuts més tard, després d'haver-nos presentat als responsables de l'estació, ja estàvem pujant pel teleesquí.

Sobre els esquís, i com acostuma a passar a la majoria de glaceres adaptades per a l'esquí d'estiu, la de Fonna està freqüentada pels equips de competició que hi entrenen. I quatre turistes, dos dels quals nosaltres.

 Comptant els operaris, no devíem ser més de 150 persones.


L'àrea esquiable o plànol de pistes té forma de ceba partida. És a dir, el teleesquí abans esmentat que actua d'eix central i, si fa no fa, un parell de pistes a banda i banda amb forma d'arc que s'inicien al capdamunt del remuntador i conflueixen a la base. Tres ocupades per a entrenaments i la quarta alliberada per a l'esquí més lúdic.

Vam lliscar per una neu humida, possiblement per la pluja que a estones ens va acompanyar en la nostra visita d'una mica menys de tres hores, d'una banda, i per l'altra, per les boires i vents freds i carregats d'humitat que de cop i volta apareixen i desapareixen sobre les pistes.


fonna-fotosAra em toca a mi!

Cap cua al remuntador en la nostra visita. Pel que fa al material de lloguer podem dir que és força modern i en bon estat.

 I per acabar un consell pràctic: a Fonna, encara que feu la visita a l'estiu, s'hi ha d'anar amb roba i complements propis de neu o de trekking. És una glacera a situada a la latitud 60 (Lat Long: 60.23° N 6.43° E), i aquí el fred, el vent i les inclemències meteorològiques de tota mena són una constant.

planol%20pistes-FonnaPlànol de pistes de Fonna

Són les 12 del migdia passades i toca plegar per tornar a la carretera: hem d'arribar avui mateix a Stavanger. Tenim per davant 250 km de carretera amb pluja, un ferri, diversos túnels i uns quants llacs i salts d'aigua a la vista per la carretera E134. Comptant les parades breus, ni que sigui per la foto de rigor, no ens sobrarà temps. Tot plegat unes 5 hores de cotxe i les parades pertinents. Demà ens espera el mític Preikestolen.

ski-fonna-ivan-20220617Esquiant per Fonna

Pujada al Preikestolen

18 de juny. No hi ha cap dubte que el Preikestolen, aquest penya-segat de pedra amb caiguda gairebé vertical de 604 metres sobre el fiord de Lysefjord, deu ser un dels monuments naturals més visitats de Noruega. I això, és clar, és sinònim de gent. Molta gent.

El Preikestolen, també conegut com a Púlpit, va ser descobert l'any 1896 per Thomas Peter Randulff i amb el pas dels anys ha esdevingut en un gran atractiu turístic del país. Actualment, és una meca de les selfies i les fotografies diguem-ne "atrevides".

pujada-hike-preikestolen-20220618

Camí del Preikestolen

Des de Stavanger, la base del Preikestolen és a uns 40 km, on hi ha dos grans aparcaments de pagament. Des de cadascun d'aquests s'inicia un sender que conflueixen en un únic camí. Segons el nostre registre amb l'app Wikiloc, en total són uns 4,5 km d'anada i un desnivell de 370 metres. Però nosaltres vam fer el badoc i a estones ens desviàvem una mica del camí per fer algunes fotografies i per això sumem alguns metres més que les dades oficials. Vam tardar 2 hores i mitja en arribar.

El sender està ben marcat, en algun tram força costerut i en altres combinant escales de pedra i alguna passarel·la de fusta. No presenta cap dificultat especial. Només els qui pateixin de vertigen ho poden passar un xic malament en els darrers 150 metres abans d'arribar al petit altiplà de pedra.

Com ja ens va passar el dia abans a Fonna, a Preikestolen també ens va acompanyar la pluja a estones, una circumstància habitual a Noruega, així que torno a recordar que cal portar equip adient per a la pràctica del senderisme.

Rosa-pujada-hike-preikestolen-20220618El Preikestolen sempre imposa es miri des d'on es miri

Un cop dalt del Preikestolen, i malgrat l'altíssima fluència de públic de tota classe, especialment remarcables els turistes no massa ben calçats, però amb pal selfie de darrera generació, he d'admetre que un cop ets a dalt et venen ganes de quedar-t'hi hores i hores.

Nosaltres no hi devíem ser més d'un parell d'hores, i el temps ens va passar de pressa entre menjar alguna cosa i fer les típiques fotos que molts desitgen fer (nosaltres també) en un racó molt concret del Preikestolen.

Mentre ets allà és comú observar alguns inconscients apropar-se en excés al límit del petit altiplà. Fan passar por aliena per fer-se una punyetera foto al límit del penya-segat. També inquieta veure l'esquerda que travessa la plataforma. Convida a pensar amb què passaria si just en aquell moment un terratrèmol fa partir en dos el Preikestolen.

Rosa-hike-preikestolen-20220618

I és que els geòlegs diuen que tard o d'hora arribarà el dia amb què això acabarà passant. Molt més romàntica i a la vegada cínica és la llegenda del Púlpit que diu que això succeirà el dia en què cinc germans es casin amb cinc germanes.


A les tres de la tarda iniciàvem el retorn cap a Stavanger. L'endemà ens esperava una altra activitat a mig camí entre el turisme actiu i l'aventura: pujar els 4.444 escalons de la central hidroelèctrica de Florli, a la qual només s'hi pot arribar amb vaixell per l'espectacular fiord de Lysefjord.

Rosa-hike-preikestolen-20220618%281%29

Els 4444 escalons de Florli

A prop de Stavanger i del Preikestolen també hi ha un dels atractius aventurers en forma de repte que en els darrers anys ha guanyat força protagonisme al sud de Noruega. Es tracta de la central hidroelèctrica de Florli i els seus 4.444 escalons, amb els quals aconsegueix ser l'escala de fusta més llarg del món.

fiord-Lyse-ferriNavegant pel fiord direcció a Florli

Una de les peculiaritats de Flørli és que només s'hi pot arribar pel fiord. Un dels dos ferris que operen a Lyse es pot agafar al moll principal de Stavanger. El de l'empresa Rodne navega per aquest fiord i passa per sota el mateix penya-segat del Preikestolen. Que estret i alt que es veu el des del vaixell! Tan petit com, efectivament, vertical i imponent. Amb prou feina s'hi poden intuir uns puntets minúsculs i foscos de les siluetes humanes que aquell dia i aquella hora es devien estar fent les fotos amb les cames penjant cap al fiord.

El repte dels 4.444 escalons comença al moll de Florli, dins el mateix fiord de Lyse, i ens enlaira fins als 740 metres d'altitud, al petit llac de Ternevatnet. Aquest petit embassament recollia les aigües de diversos llacs i torrents de la zona per així proveir el salt d'aigua de la central, ara en desús.

Florli-ivan-20220619A punt per començar a pujar els escalons de Florli

Per a nosaltres Florli va ser des del primer moment el desafiament que més dubtes ens generava. Estàvem en forma per al repte dels 4.444 escalons? Ens donaria temps a fer-lo, tenint present que s'arriba al moll de Florli en ferri a les 10.45 del matí i que has de tornar a la base abans de les 4 de la tarda?

La veritat és que vam ser una mica inconscients. Ara ja podem dir que ens vam tirar a l'aventura sense haver estudiat massa a consciència el cronòmetre d'aquesta excursió. I ja us podem avançar que la cosa va anar justa. Admetem-ho: no vam preveure la sortida com tocava i vam tenir la sort que la cosa va sortir bé.



Florli-central-20220619En alguns punts l'escala guanya força inclinació

Per arribar fins al llac o capdamunt de la central es requereix estar en una bona forma física i no patir d'articulacions, però el repte en si mateix no és difícil. Es tracta de pujar els 4.444 escalons d'una escala molt estreta, només hi passa una persona. I un detall a tenir present: les escales són sempre en sentit de pujada.

En algun tram l'escala és força pendent, pot provocar vertigen als qui en pateixen sovint, però tranquils, hi ha una 'barana de cable' o de fusta en paral·lel. I al llarg de l'escala hi ha el que jo vaig batejar com a "fantàstiques àrees de servei rústiques" on pots descansar i deixar passar els qui tinguin més pressa. O els que estan en més bona forma física que tu. Eps, que nosaltres també en vam avançar uns quants!

Les escales sempre van enganxades a les dues canonades d'aigua de la central i a uns raïls que servien per pujar o baixar una vagoneta amb material. La baixada es fa per un sender traçat a força distància per la vall del costat.



Florli-20220619En paral·lel: barana, escales, raïls i canonades

La pluja, altre cop, ens va acompanyar bona part de l'excursió. A estones en forma de ruixat intens, a estones una pluja fina i suau. Sort que anàvem molt ben equipats.

Un cop a dalt del llac cal no perdre massa el temps si durant la pujada t'has entretingut a fer fotos i vídeos, com va ser el nostre cas. Més encara si a dalt et trobes boira, doncs a primera vista costa trobar alguns dels senyals vermells del sender de baixada.

I compte, perquè el sender de baixada a trams és en roca viva i quan plou cal caminar amb atenció per no relliscar. Imprescindible portar bon calçat per a trekking. Sobre el terreny i en aquelles condicions ens va anar molt bé per provar les botes per a senderisme que ens ha facilitat el nostre proveïdor de material de muntanya.

Entre la pujada i la baixada, amb les pertinents aturades a les abans esmentades "àrees rústiques de servei", les fotografies, els vídeos o les tertúlies d'anglès macarrònic amb altres senderistes, l'escala de Florli ens va requerir un total de 4 hores i mitja per a fer un total de 6, 1 quilòmetre. Només ens van sobrar 31 minuts fins a la recollida del ferri al moll per tornar a Stavanger.

 Repte complet!

Florli-central-4444-2022061Objectiu completat!

Un cop arribats de nou al moll de Florli, on només hi havia una cafeteria amb souvenirs i un grapat de senderistes amb motxilla esperant l'arribada del ferri, vam descobrir que alguns d'aquests "motxillers" hi havien arribat el dia abans. Per tant, havien començat a caminar molt abans que nosaltres. És una alternativa a fer el repte de forma més pausada i tranquil·la que no pas la nostra fórmula d'anar i tornar en sol dia.

I en aquest sentit hem de dir que aquell mateix dia, com a mínim una parella no va ser a temps de prendre el ferri. No els devia quedar altre remei que quedar-se a dormir en alguna de les comptadíssimes cases de turisme rural que hi ha a Florli i esperar de nou un ferri de tornada l'endemà.

florli-senderDe baixada, roca viva sota la pluja. Calia anar amb compte

Un viatge de turisme actiu

I bé, fins aquí el nostre viatge d'esquí i senderisme per terres noruegues. Després de Florli també vam visitar Oslo des d'una perspectiva més lúdica. En aquesta capital no podia faltar la visita al Holmenkollen, l'espectacular i modern trampolí de salts d'esquí de la capital noruega. Com acostuma a passar en aquest tipus de viatges, el de Noruega se'ns ha fet curt. Ens hauria agradat fer unes quantes visites més, tant a Oslo com a la resta del país. Quedaran pendents per a alguna altra ocasió.

Agraïments

El nostre reconeixement a Helly Hansen per l'entrega dels equips que vam fer servir en aquest tour per terres noruegues i el fet de poder posar-los a prova de forma exitosa en condicions de pluja.



Agraïment també a l'agència de viatges Pirineu Evasió per la planificació completa del tour.

I finalment als responsables de Fonna per la seva acollida i facilitats per a realitzar la nostra visita.

Fins aviat Noruega!

Fiord%20oslo

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny