Notícia

La neu i els mapes meteorològics durant la Retirada del 1939

Un treball inèdit a càrrec de dos investigadors de la UPC

exode,coll,Ares,febrer 1939,Creative-Commons
Èxode de civils i soldats pel coll d'Ares el febrer de 1939 (© Creative Commons) Autor/a: © Creative Commons
Creen els primers mapes meteorològics de la Retirada del 1939: "Va ser un hivern suau, podria haver mort molta més gent". El treball s'ha presentat a Camprodon i s'ha basat en dades històriques del Centre Europeu de Meteorologia i de la NOAA.


mapes%20del%20temps-la%20retiradaPresentació dels primers mapes meteorològics de la Retirada del 1939 (Foto: ACN).

Dos investigadors de la UPC han elaborat per primer cop els mapes meteorològics dels dies de la Retirada del 1939, una informació desconeguda fins ara que permet comprendre millor el periple que van viure els 500.000 exiliats que van travessar els Pirineus -100.000 pel Ripollès-. La idea va sorgir de Lluís Bassaganya, gestor de l'Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon. "Llegia diaris personals d'aquella època i no coincidien; sempre em preguntava quin temps deuria fer realment", explica a l'ACN. Va comentar-ho al físic i president de l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM), Jordi Mazon, que va acceptar el repte. Després d'analitzar dades històriques, han constatat que aquells dies van ser d'un hivern suau, sense fenòmens extrems.

"Les condicions meteorològiques d'aquells dies no van ser desfavorables sinó benignes", explica Mazon, que ha fet el treball juntament amb David Pino, que també és investigador i professor del Departament de Física de la UPC així com vice-president de l'ACAM. Al Ripollès, la zona que han estudiat per aquest treball, els hiverns poden tenir fenòmens extrems, com el torb (ratxes de vent molt fortes que aixequen la neu), llevantades de neu amb importants gruixos, o temperatures molt baixes. Però l'anàlisi de les dades i els mapes del temps elaborats indiquen que aquelles tres setmanes van ser d'"hivern suau". Mazon remarca que, si no hagués estat així, "podria haver mort molta més gent".

Durant la Retirada, 500.000 persones van travessar els Pirineus des de finals de gener fins al 14 de febrer. D'aquests, uns 100.000 ho van fer per la Vall de Camprodon i en condicions molt precàries, a peu i dormint a la intempèrie. Els mapes indiquen que en aquell període només hi va haver una situació d'inestabilitat que podria haver generat una nevada de dos dies, el 29 i 30 de gener. "El pic de la nevada va ser el 30 de gener, quan s'acumulen uns 25 litres de pluja a Ribes de Freser -aquesta dada també ha aparegut als registres històrics de la localitat- i que vindria a ser un pam de neu als tres colls de muntanya per on passaven els exiliats", detalla l'investigador. A partir de l'1 de febrer entra un anticicló que va agafant força, fondria la neu en alguns punts més assolellats alhora que porta temps estable fins al 14 de febrer, que és quan finalitza el pas dels refugiats pel Coll Pregon, amb inversions tèrmiques intenses amb temperatura suau als cims i als colls. 

mapes%20del%20temps-la%20retirada-2El treball s'ha presentat a Camprodon i s'ha basat en dades històriques del Centre Europeu de Meteorologia i de la NOAA (Foto: Lluis Bassaganya - ACN).

Mapes amb informació del 1939

Tota aquesta informació està recollida i detallada en els mapes meteorològics que han elaborat. A diferència del que passa ara, hi ha molt poca informació meteorològica d'aquella època. Els investigadors van centrar-se en les dades històriques del Centre Europeu de Meteorologia i l'agència per a l'atmosfera i l'oceà dels Estats Units (NOAA), analitzant la distribució de les masses d'aire calent i fred a diferents nivells (el que es coneix com a altura geopotencial), la temperatura i la velocitat del vent. Amb aquesta informació, han elaborat mapes cada sis hores. Segons Mazon, "actualment, els mapes meteorològics es poden fer amb una resolució espacial inferior al km, però les dades disponibles de 1939 només permeten elaborar mapes amb resolucions de més d'un centenar de km.  Això fa que no s'hagin pogut centrar en zones concretes del Ripollès, si bé estan convençuts que els fenòmens detallats encaixen amb el que va passar".

"La meteorologia va influir en positiu i és un goig poder intentar reproduir el calendari d'aquell moment concret" perquè "enriqueix la història", segons Mazon. També el satisfà veure com es poden relacionar diferents disciplines de coneixement. Aquest dissabte presentaran els resultats durant la trobada que l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM) farà a Camprodon amb motiu dels seus 27 anys de vida. 

Satisfacció amb els resultats

Lluís Bassaganya, que porta dècades recuperant peces i material de la retirada per les muntanyes de la Vall de Camprodon, explica que molts diaris personals i cartes de l'època entren en contradiccions perquè els seus autors ho van escriure molts anys més tard d'aquells fets. "Uns parlen que fa sol i d'altres, que aquell dia en concret nevava i no em quadrava", recorda. Haver resolt la incògnita és una gran satisfacció i té clar que ho incorporaran a l'espai que gestiona a Camprodon, l'Espai Cultural Cal Marquès. "És una dada molt important que explica molt bé el que van patir aquells dies", subratlla. També vol deixar clara una idea: "Malgrat els dies l'anticicló, van passar fred segur, perquè estaven a 1.500 metres d'altura, però no es van trobar un fred extrem".

El relat dels camins de la Retirada s'ha explicat sobretot a través de les fotografies en blanc i negre i els diaris de testimonis. Però a partir d'ara s'incorpora una nova dimensió: la meteorològica. "Ara sabrem que, si es diu que aquell dia nevava, només poden ser aquells tres dies concrets", conclou Bassaganya.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny