Notícia

Colau menysprea de nou la candidatura als Jocs d'hivern

Segons l'Alcaldessa de Barcelona, Trias pretenia muntar una gran infraestructura a la Zona Franca amb neu artificial

Ada Colau,alcaldessa,ACN
Colau menysprea de nou la candidatura als Jocs d'hivern Autor/a: ACN
Colau destaca el "llegat ampli" dels JJOO del 92 però lamenta que no s'aprofités per fer un parc públic d'habitatge. La FAVB creu que no es va comptar prou amb els veïns per planificar la transformació urbanística de la ciutat. Segons l'Alcaldessa de Barcelona, Trias pretenia muntar una gran infraestructura a la Zona Franca amb neu artificial i torna a  menysprear la candidatura als Jocs d'hivern.


Albert%20recio-vicepresident-FAVBAlbert Recio, de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona. Critica que Trias "comprés la moto" que ja havia plantejat Jordi Hereu.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, destaca que els Jocs Olímpics (JJOO) del 1992 van ser "un èxit" i han deixat "un llegat ampli". Quan queda una setmana per al trentè aniversari de Barcelona '92, afirma a l'ACN que la ciutat tenia pendents moltes actuacions, com recuperar el litoral o construir les rondes, que van ser possibles amb motiu dels Jocs. Així, diu, el balanç és "molt positiu". Amb tot, creu que hi va haver "oportunitats perdudes", com fer un parc públic d'habitatge a la Vila Olímpica. En això hi coincideix Albert Recio, vicepresident de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), que critica que no es va comptar prou amb el veïnat per planificar la transformació urbanística.

Una transformació de la ciutat, que a parer de Maria Rubert, arquitecta catedràtica d'Urbanisme de la UPC, va ser "molt exitosa", si bé admet que avui no es faria igual. "Va canviar l'autoestima de la gent i va obrir Barcelona al món", exposa aquesta arquitecta, que remarca que va ser intel·ligent "desmembrar" les intervencions en quatre àrees diferents i entendre que era una ocasió per "posar la ciutat al dia".

Per a Colau, els jocs del 92 van ser "un èxit" i deixen "un llegat ampli". Destaca que van ser uns jocs "excel·lents" en reivindicar valors olímpics com l'esport, però també la pau i la convivència, i també van projectar Barcelona al món. Assegura que hi ha imatges que ningú oblidarà. "La ciutat se'l va fer seu, no va ser un esdeveniment-bolet", resumeix. Un dels grans llegats, afirma, és la transformació urbanística que va viure la ciutat arran dels jocs, que van servir com a "catalitzador" per posar d'acord administracions i sector privat per fer transformacions pendents que eren costoses. Com a exemples, menciona les rondes i la recuperació del mar malmès i tot el litoral per a l'ús ciutadà.

Amb tot, lamenta que la transformació urbanística del moment no impliqués també la construcció d'un parc d'habitatge públic. "El balanç general és molt positiu i va ser motiu d'orgull per a la ciutat, però hi ha coses que van quedar pendents", diu. En aquest sentit, considera que la transformació pels Jocs va ser "la gran ocasió perduda" de convertir Barcelona en una ciutat al mateix nivell que altres ciutats del nord d'Europa en habitatge públic: "Quan es va fer la Vila Olímpica, era la gran oportunitat per fer un gran parc públic que ens hauria estalviat molts patiments i molta especulació immobiliària que tant de dolor ha causat a les generacions que han vingut després".

La Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) sempre va tenir una posició crítica amb els Jocs. "No ens hi van deixar participar", es queixa en declaracions a l'ACN Recio, que coincideix amb Colau a citar el cas de la Vila Olímpica. Segons explica, el que és la Vila Olímpica era un projecte que ja existia d'abans: el pla de la Ribera. Aquest era un pla de renovació urbana del sector marítim de Barcelona entre el port i el riu Besòs que va proposar un canvi d'usos del sòl industrial per la residència de luxe. "El problema d'habitatge ja hi era; vam defensar que una part dels pisos de la Vila Olímpica fossin socials i vam perdre", lamenta.

Des del punt de vista urbanístic, l'arquitecta Maria Rubert assenyala com la Vila Olímpica va suposar un canvi respecte a altres grans intervencions que s'havien fet a base de (construir) grans blocs, com a Bellvitge o Ciutat Meridiana durant el tardofranquisme. En el cas d'aquest nou barri a tocar del litoral barceloní es va organitzar en illes. A més, mirant-ho amb perspectiva, creu que avui no s'hauria fet una Vila Olímpica "sense deixar cap resta del passat industrial". "Ara bé, dit això, els JJOO van ser el detonant d'una transformació de Barcelona", conclou.

fceh_50_fc-barcelona-cg-puigcerda-01Partit d'hoquei gel entre el Puigcerdà i el Barça. Colau torna a menysprear els esports d'hivern (Foto: FCEH).

Rondes de Barcelona vs transport públic

Josep Bohigas, director de l'agència de planificació estratègica Barcelona Regional, recorda en un article que les rondes es van construir en un temps rècord -quatre anys- i van prendre com a excusa l'enllaç de les quatre àrees olímpiques (Montjuïc, Vila Olímpica, Vall d'Hebron i Diagonal).

En les declaracions a l'ACN, Colau s'hi refereix com una de les transformacions que estaven pendents. Des de la FAVB, en canvi, Albert Recio relata que els veïns defensaven ja llavors promocionar l'ús del transport públic. Per això, explica, lamenten que es fes "una gran inversió" en construir aquestes vies de comunicació que envoltaven la ciutat i no es destinessin els recursos a ampliar la xarxa de metro, per exemple.

A més, Recio recorda que només es va acabar tapant part de la ronda de Dalt al seu pas per Pedralbes i una part de Nou Barris -en aquest darrer cas gràcies a reivindicacions veïnals- deixant la resta al descobert.

Maria Rubert coincideix amb Recio. Aquesta catedràtica d'Urbanisme considera que una de les paradoxes dels JJOO és que avui no es faria la mateixa aposta per les rondes. "La mobilitat és fonamental i no faríem les rondes com les vam fer, faríem unes rondes on allò principal seria el transport públic", apunta.

A més, es mostra molt crítica amb el fet que es decidís "arrancar" la via de tren entre Badalona i l'estació de França i no s'aprofités aquesta connexió. "El problema que hi ha aquí de transport bàsicament és que hi ha poques estacions; una és la del Morrot (al port) i l'altra és l'estació de França, que estan esperant que el Govern s'interessi per elles", es queixa.

Barris sense instal·lacions esportives

Un altre punt al qual es refereix el vicepresident de la FAVB és les instal·lacions esportives. En un moment en què la ciutat es preparava per acollir uns Jocs Olímpics, afirma, els veïns van mostrar que hi havia molts barris sense instal·lacions.

En aquest àmbit, l'única "victòria important" que es va aconseguir va ser la construcció del complex esportiu Can Dragó, a Nou Barris, un barri que Recio coneix bé. En aquest espai hi havia els antics terrenys dels tallers de la Renfe i finalment es va teixir una aliança per fer-hi un gran complex esportiu amb piscina -que es va inaugurar l'estiu del 92- i unes pistes d'atletisme que també van servir per als entrenaments.

Projecció internacional de Barcelona

A principi dels noranta, relata Colau, Barcelona era poc coneguda i va ser positiu que a partir dels Jocs ho fos més, fet que va disparar el turisme. De fet, l'alcaldessa recorda com Pasqual Maragall va haver de convèncer en aquella època que calia fer hotels, perquè llavors n'hi havia pocs. "Ara hem passat d'un extrem a l'altre, estem en un moment diferent", compara. En el moment d'acollir els Jocs, diu, tenia sentit la projecció internacional i la captació de visitants. "Ara hem de fer evolucionar el model i evitar les parts de massificació que generen desequilibris", afegeix.

Per a Recio, en aquell moment de les Olimpíades "no hi havia un model Barcelona". "Hi havia una ciutat en crisi perquè havia estat una ciutat industrial i el pitjor és que va deixar la idea que s'havia de repetir (...) Encara hi ha unes elits que diuen que el que s'han de fer són esdeveniments", expressa. Ell creu que és un error perquè ara un dels principals reptes per a la ciutat és la crisi ecològica però també una indústria massa dedicada al sector turístic.

La cultura dels grans esdeveniments

Per a l'alcaldessa, l'esperit del 92 s'ha de preservar. "Sempre serem una ciutat olímpica, una altra cosa és si la ciutat necessita sempre un gran esdeveniment per millorar i transformar...Jo dic no", reflexiona. La tesi, apunta, és que l'urbanisme no ha de dependre de grans esdeveniments i que seria "un error" que en depengués. I és que segons Colau Barcelona ja té projecte propi i molt de talent i no necessita un esdeveniment de fora per poder progressar, ara. "Això no vol dir que renunciem a fer-ne, però els hem de triar", comenta.

Així, creu que els reptes de la ciutat els anys noranta eren diferents i que cal mirar cap a altres bandes. "En el 92 s'havia de fer una transformació d'infraestructures molt ambiciosa i en general es va fer bé en ocasió dels JJOO; es va recuperar el mar i ara hem de recuperar carrers i places", afirma en relació amb el projecte de Superilla Barcelona. Per tot plegat, Colau remarca que no renuncia a esdeveniments sinó que tria en funció de si coincideixen o no amb el projecte de ciutat del futur.

Tant Colau com Recio posen damunt la taula el cas del Fòrum de les Cultures del 2004. Segons ella va ser un invent per replicar l'èxit del 92 que ha deixat a la ciutat "una gran esplanada de ciment", quan el que calen, reivindica, són parcs i més verd. Per al representant de la FAVB el Fòrum va ser "un fracàs".

Copa Amèrica i Jocs d'Hivern

Alguns dels esdeveniments que encaixen amb el model de ciutat del govern Colau són la Volta ciclista d'Espanya -que començarà a Barcelona l'any 2023- o la Copa Amèrica el 2024. "És el tercer esdeveniment més important del món però també té a veure amb una tradició nàutica de la ciutat i ens interessa desenvolupar l'economia blava", assenyala l'alcaldessa.

noticies/teleesqui-ski-dubaiPista indoor per als esports de neu de Dubai. La projectada a Barcelona volia aprofitar el fred residual de la regasificadora de gas natural del port de Barcelona.

Relacionat:
L’empresa, Snowworld, projectava invertir 40 milions d’euros i construir-hi dos telesquís o alternativament un telecadira i un telesquí que donarien servei a dues pistes- una de 300 metres i l’altra de 100 metres de 50 metres d'amplada-, un espai per practicar curling, dues pistes de gel, una zona comercial i un hotel. Tot plegat ocuparia gairebé 4 hectàrees i requeria una edificació tipus poliesportiu amb una alçada de 62 metres. A més, s’aprofitaria el fred residual de la regasificadora de gas natural del port de Barcelona, per a la producció de neu. Relacionat amb la pista indoor que Colau va desaprovar: L'estació d'esquí indoor a Barcelona avança.


Ara bé, matisa, la Copa Amèrica no ha de suposar una transformació urbanística, ja que ja hi ha la infraestructura necessària pràcticament. "S'equivoquen els que diuen que s'ha de fer tot com el '92", afirma. En aquest cas, diu, el Port Olímpic ja hi és i l'Ajuntament l'està remodelant per vincular-lo als usos de l'economia blava.

"El que no pot ser, com fan alguns, és només voler fer grans esdeveniments per manca d'idees", critica. Per exemple, assegura que la proposta que es van trobar d'uns Jocs d'hivern de l'època de Xavier Trias "no tenia cap sentit". "Pretenien muntar una gran infraestructura a la Zona Franca amb neu artificial", subratlla.

Tot i que després la Generalitat va replantejar el projecte per al Pirineu, afegeix, "hi ha un cert dubte de sostenibilitat". "És evident que uns Jocs d'hivern a la ciutat no tenen sentit", conclou.

Per la seva banda, Recio no es refia que la Copa Amèrica de Vela creï milers de llocs de treball i creu que com a esdeveniment és "molt poca cosa" per a la ciutat. En relació amb els Jocs d'hivern fa la mateixa reflexió que Colau i critica que Trias "comprés la moto" que ja havia plantejat Jordi Hereu.

"Les instal·lacions olímpiques generen un cost per al futur: ni l'Estadi Olímpic, ni el velòdrom ni el Palau Sant Jordi tenen un ús gaire clar. Tenim massa problemes de desigualtats i ecològics, hem de pensar des d'un altre punt de vista", conclou.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny