Un esquiador entrant a la pista Barcelona. Imatge d'arxiu (Foto: Diaridelaneu.cat).

Un dels trets que millor identifiquen La Molina en els darrers anys és la seva aposta per l'alta competició. N'hi ha d'altres, és clar, però l’aposta sostinguda per les competicions internacionals que va fer des dels anys 2000 li ha donat una experiència com cap altra al Pirineu. I és en aquest sentit que s'entén que, ja en els primers esborranys de candidatures per a 2022 i 2026, es proposés recuperar la històrica pista Barcelona com a un estadi de competicions per a proves de descens. I com era d'esperar, la mateixa es torna a projectar com a estadi de descens en el darrer projecte plantejat per a 2030, primer en solitari (fins a setembre de 2021), després amb l'Aragó fins al juny passat, i ara de nou en la nova aposta en solitari.

Ara, en el nou projecte tècnic de la candidatura pels Jocs Olímpics i Paralímpics d'hivern Pirineus Barcelona 2030, es confirma i es recomana de nou que les proves de descens es facin a la Barcelona. Aquesta pista, que forma part del plànol de pistes des dels anys 60, després que als anys cinquanta s'hi disputés la primera competició amb el nom de Copa Barcelona (vegeu article), està sent equipada amb xarxa de neu produïda i perfilada de nou en alguns trams. Un condicionament es fa necessari per adaptar-se a les normatives FIS per poder ser homologada i acollir proves de descens, però també de supergegant.

La Pista Barcelona de La Molina, segons el document tècnic

La pista Barcelona, en ús des de l'any 1954 i en procés de remodelació fins al 2022, estarà adaptada als estàndards exigits per a una competició olímpica. La pista parteix de la cota 2.495 m de la muntanya de La Tosa i descendeix en direcció nord-est fins a la cota 1.735 m, on se situaran les tribunes d'espectadors i les àrees de servei a la competició.

Simulació aproximada sobre una fotografia del traçat de l'estadi de descens (Arxiu: DDLN).

El desnivell total és de 750 m amb una longitud de 2.690 m, un pendent mitjà del 27% i una longitud de frenada de 100 m. L'obra de millora i condicionament actual preveu un reperfilat de la pista, que li donarà l'amplada requerida per la FIS.

Alhora, disposarà d'una completa xarxa d'innivació que inclou la captació i l'emmagatzematge d'aigua, les centrals de bombeig, les arquetes per a la connexió dels canons, així com paravents necessaris per facilitar l'acumulació de neu. La nova pista de descens tindrà caràcter permanent, completarà les instal·lacions actuals de la Molina i es destinarà, principalment, a entrenaments i competicions de velocitat. Les grades per a espectadors i els serveis requerits per a la competició olímpica i paralímpica seran de caràcter temporal i restituiran el paisatge a la seva situació natural tan aviat com acabi la cita olímpica.

Mateix itinerari que el plantejat per al 2026