La pista ha estat cinquanta anys en servei com a camí de retorn des del Refugi del Niu de l’Àliga (2.537 m) fins al centre de l’estació (1.660 m) a través de la pista Volta Muntanya Sagrada. A banda de l’ús comercial, aquesta pista també s’utilitzava com a pista de competició en els seus inicis. Actualment és una pista accessible amb el Telecabina Cadí-Moixeró que arriba al cim de la Tosa d'Alp.

Amb el condicionament del passat estiu s'ha millorat l'atractiu de la pista Barcelona tant cap l'esquí de lleure con per a la vessant de competició. En aquest darrer apartat, el traçat está en procés d'homologació per part de la Federació Internacional d'Esquí (FIS) i per tant en molt poc temps será el referent de la velocitat als Pirineus.


Tram final de la pista Barcelona en la seva confluència amb la pista Olímpica (Foto: IST).

Vocació esportiva de La Molina

La Molina des dels seus orígens i en especial des de fa dues dècades ha promocionat l’esquí i surf de neu de competició, a tots els nivells socials i esportius. Com esquí de base es promou la participació dels clubs i de l’esquí escolar. Pel que fa a l'esquí i snowboard de competició s’organitzen una cinquantena de proves cada temporada. Bons exemples són la Copa del Món d’Eslàlom d’Esquí Alpí femení 2008 els Mundials de Snowboard 2011 o, sense anar més lluny, el Mundials de Parasnowboard previstos per a l'hivern 2023.

Dins aquest camí de dotar a l'estació d'estadis, mancava un de velocitat que tingués la possibilitat de ser homologat per la FIS. Aquest reconeixement permet a La Molina organitzar proves de velocitat (descens) fins al més alt nivell de Copes del Món i fins i tot proves olímpiques.

La pista Barcelona en el seu mur final abans de la confluència amb la pista Olímpica (Foto: IST).

La millor opció per al traçat de velocitat sempre ha estat la pista Barcelona. Té les condicions òptimes de desnivell i pendents, presenta un traçat que la fa tècnicament molt atractiva. A més, té l'afegit de que ja era una pista existent i per tant acondicionar-la no presenta uns impactes ambientals considerables.

Les dades de la pista de cara als clients de turisme són de 4,75 quilòmetres de longitud amb un desnivell de 859 metres i un 66% de pendent màxim. Pel que fa a la fitxa tècnica de la pista Barcelona de competició de cara a l’homologació FIS que s'està gestionant és la següent:

Longitud: 3.080m
Cota de sortida:  2.490m
Cota d’arribada: 1.740m
Desnivell: 750m    
Amplada: 70m
Pendent variable: Entre 61% i 7%

Els treballs a la pista s'han dividit en 3 grans zones. La superior entre els 2490m i els 1985m que és un terreny amb molt poca vegetació i on només s’hi han tret alguns rocs de grans dimensions. La zona intermitja de 1975m a 1755m on s'ha reperfilat el sol i retirat alguns arbres. També s'ha fer moviment de terres de desmunt en roca garantint 70 m d'amplada de pista i s'ha canalitzat les aigües. Per últim, l'àrea inferior i arribada ja es va condicionar l’any 2010.