Les muntanyes vestides de blanc em van convidar a lliscar pels seus pendents el dissabte 11 de febrer. Un cop acceptada la proposta, vaig carregar esquís i botes al cotxe i, equipada amb la jaqueta de Söll, vaig conduir fins a La Molina.

El cel era blau i la neu reflectia la llum del sol, així que vaig decidir anar al punt més alt de la muntanya per fruir d’una primera baixada llarga. Vaig pujar al telecabina, des d’on vaig gaudir de les vistes de la Cerdanya i em vaig entretenir seguint les petjades dels isards, amb qui compartim la natura.

Al niu de l’àliga s’escoltaven els ocells entre el riure de la gent perquè no bufava gens el vent. Tenia la simfonia perfecta per començar la jornada d’esquí.

A la Molina hi havia unes quantes pistes obertes i la neu estava en bones condicions. Això em va permetre baixar per vermelles i negres com Olímpica o Barcelona, així com prendre’m el migdia amb calma i relaxar-me per la ruta entre arbres que ofereixen pistes com Volta a la Muntanya Sagrada o Quatre Camins.

Un cop el sol es va amagar per darrere de les muntanyes, i uns minuts abans que tanqués l’estació, vaig tornar a agrair a la muntanya haver-me convidat. Però això no és pas un comiat, és un fins aviat!