Amb el pas dels anys la paraula sostenibilitat ha anat guanyant terreny i la trobem a molts àmbits diferents: va des de l’alimentació, passa pel transport i arriba a la manera de vestir-nos. Era d’esperar que, tard o d’hora, aquest concepte conquerís la muntanya, fins i tot les cotes més altes i de més difícil accés.

I com podria arribar la sostenibilitat a la neu? Doncs està clar que no ho faria amb un cotxe de benzina, sinó amb un telecabina o telecadira. I així és com va guanyant pes la idea de recuperar el projecte de comunicar l’estació de tren de La Molina amb les pistes d’esquí. Aquest projecte, el de treure cotxes de les carreteres d’alta muntanya, de nou no en té res. De fet, es pot veure en diverses estacions del Pirineu: Panticosa, Pal, Funicamp, Luchon-Superbagnères, Ax-Les-Thermes, Saint Lary, Vall de Núria, Cauterets, Peyragudes...

Allunyar els cotxes de les pistes d’esquí té nombrosos beneficis. Per una banda, implica una reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. També baixa el risc d’accident per col·lisió en dies de gelades o de fortes nevades. Però, a més, porta tranquil·litat als habitants permanents de la muntanya, com és el cas del gall fer, que té més quilòmetres lliures de sorolls de motors.

Per aquest motiu, projectes com el futur telecabina a Vallter des de la cota 1.500 porten l’etiqueta de sostenible. Suposarà un comiat a les llargues cues de vehicles que es formaven a l’accés a les pistes els dies de més afluència de gent, es donarà pas a una relació més respectuosa entre l’ésser humà i la natura, es modernitza i optimitza el parc actual de remuntadors I s’aposta per un model de negoci pels 12 mesos de l’any que va més enllà del model actual al voltant de l’esquí.

A poc a poc, la sostenibilitat a les estacions de muntanya quedarà estretament lligada a la seva viabilitat econòmica, i anirà conquerint més cims fins que tot el Pirineu català quedi impregnada d’ella.