Ens trobem en ple mes de març i això és sinònim de recta final de la temporada de neu. Hem deixat enrere un mes de febrer que, com cada any, ha estat de temporada alta a les estacions de nòrdic i d'alpí. Molts caps de setmana les estacions han penjat el cartell de complet als aparcaments, als restaurants i als hotels. Escoles d'esquí que s'han quedat sense professors per oferir classes perquè tota la plantilla estava ocupada amb clients més previsors. O el cas dels lloguers d'esquí que gairebé s'han quedat sense material per oferir.

Març, un esquí més tranquil

Però ja se sap, amb el mes de març la primavera comença a insinuar-se, les temperatures pugen i l'ambient a pistes comença a decaure. I les estacions de nòrdic no en són cap excepció. Si és un dia laborable, encara més, però potser menys del que imaginem.

Aquest dimarts passat hem visitat Tuixent La Vansa, una de les dues estacions de nòrdic de l'Alt Urgell, i el cert és que l'ambient al peu de pistes va estar animat tot el matí. Tres grups escolars i diversos esquiadors que van pujar a lliscar pels circuits de l'estació van dinamitzar, i de quina manera, l’ambient esquiador al restaurant de l'estació, a la botiga de lloguer i a l'esplanada d’inici dels circuits que se situa a la cota 1.930 de l'estació, davant l'edifici de serveis principal. I en aquest context vam entrevistar alguns d'aquests esquiadors, però també el director de l'estació Albert Nadal.



Qui esquia un dimarts de març a Tuixent La Vansa?

Entre els esquiadors més matiners hi havia en Joan Vives, de Barcelona, que va explicar que "estic jubilat, tinc moltes hores disponibles i a inicis de temporada em vaig comprar el forfet de temporada de Tot Nòrdic, i s’ha d'amortitzar. Esquiaré fins al migdia, dinaré, i ja tiraré avall".

Joan Vives

Pocs minuts després arribava en Carles Sim, que s'havia agafat festa a la feina per poder venir a esquiar. "Vinc a passar-ho bé, a passar-ho de conya”, afirmava amb altes expectatives per a la jornada que li esperava, possiblement per ser coneixedor de les bones condicions que encara aquests dies presenta l'estació.

Carles Sim

Un cas semblant als dos anteriors era el d'en Carles Pérez, veí d'Igualada i practicant fidel de l'esquí de fons a Tuixent. Ho és des de fa trenta-cinc anys, i ens assegurava que "pràcticament he vist néixer l'estació. I avui és un dia espectacular i la neu està fantàstica. No es pot demanar més".

Carles Pérez

Quan faltaven pocs minuts per les 11 del matí arribava al peu de pistes Pol Makuri, atleta del Club CENA i de Salomon. Pateix paràlisi cerebral. Finalitzava el seu entrenament amb esquí de fons. Makuri, deixant entreveure cert cansament després de l'entrenament, confirmava les bones condicions de Tuixent. Ens va fer partícips que s'estava preparant per a les competicions d'aquest estiu vinent. "La neu està genial i tota l'estació contínua estant oberta", acabava concloent.

Pol Makuri

Amb el pas de les hores el cel de Tuixent s'anava encapotant. Ja passades les 11 del matí arribaven a l'entrada del circuit de l'Arp la parella formada per la Maria Perramon i en Rafa Oliver. Ens van explicar que "som de Tarragona, ens encanta l'esquí de fons, i treballem els caps de setmana, i és per això aprofitem per venir en dies laborables. Anem canviant d'estacions, però aquesta és la que ens agrada més, i a més és la que ens queda més a prop”, sentenciava en Rafa.

Maria Perramon I Rafa Olivier

Poc després començaven a esquiar tota una família al complet. Pare, mare, germanet i la germana gran, l'Alèxia, que va fer de portaveu familiar per comentar-nos que "som de Coll de Nargó, però tenim una casa a Tuixent i venim a esquiar aquí perquè ens agraden molt aquestes pistes, que també són les que ens queden més a prop".

Família Finestres

Mentre vam estar realitzant aquestes entrevistes aleatòries, cal deixar constància de fins a tres grups escolars que van estar incorporant-se progressivament als circuits amb els respectius monitors. El lloguer d’esquís semblava més una aula que no pas un local comercial. Però tot amb ordre i sense cridòria.

Una d'aquestes escoles era les Elisabets de Ciutat vella de Barcelona. Els professors Laura i Miquel van valorar el fet que eren allà presents gràcies al programa Esport Blanc Escolar, finançat per diverses institucions i gràcies al qual "és una oportunitat única perquè els nens de Ciutat vella puguin conèixer aquest entorn". Van assegurar que els nens estaven molt "emocionats" amb l'inici de l'activitat.

Pocs minuts després interceptàvem en Josep Maria Vilà Betriu, de la companyia d'autocars del mateix nom i amb la qual havien arribat aquests escolars.

Josep Maria Vila-Betriu

En Josep Maria, a l'estació de Tuixent, és una de les persones més conegudes, i és que es tracta d'un autèntic "home orquestra" i el perquè és tant fàcil d'entendre com engrescador. Fa d'agent de viatges per portar escolars a les estacions d'esquí, fa de professor d'esquí, fa de guia, d'acompanyant, organitza tallers o activitats, i fins fa 4 dies portava l’autocar amb els grups. S'ha jubilat d'aquesta professió recentment. I tot això amb alegria i bon humor.

Vilà-Betriu ens confirmava que enguany i via Esport Blanc Escolar "hem tornat a moure entre 5.000 i 6.000 escolars" i que "avui mateix hem portat tres grups". A més, en ser preguntat per la situació a Tuixent, en qüestió de neu, ens assegurava que "estem perfectes".



Passades les 12 del migdia va ser el moment de poder entrevistar-nos amb Albert Nadal, el director de l'estació, que fins al moment i gairebé en solitari acabava d'equipar més de 100 escolars des del lloguer d’esquís. 

Amb ell, amb un cel ja plenament encapotat i amb un vent cada vegada més intens, constant i molest, vam poder parlar d'algunes qüestions que podreu llegir en aquesta entrevista (enllaç).

Ja per acomiadar-nos, el director de l'estació va reconèixer que el visitant de Tuixent és "molt variat. Des del professional que ve a entrenar i en un sol dia necessita lliscar 60 km, fins a les famílies que venen a provar-ho de nou" i que, en bona part, i gràcies a la ubicació geogràfica i de bones comunicacions "provenen de ciutats com Barcelona, Lleida o Manresa".

A la una de la tarda, tocava buscar taula per dinar al concorregut restaurant del peu de pistes, L'Arp, amb presència dels professors de les escoles, els conductors dels autocars i alguns dels esquiadors que, entrevistats o no, s'havien decidit a visitar Tuixent La Vansa en un dimarts 7 de març. En resum, un bon dia per ambient i neu en aquesta estació de nòrdic.