Una de les imatges que ens va deixar ahir la pista Avet a prop del portilló de sortida de la prova femenina quan passaven pocs minuts de les 12 del migdia. Malgrat els pas de les hores, la pista es va conservar en bones condicions per a tots els atletes (Foto: R. Carcasona)

Falten poques setmanes, potser dies si la 'mèteo' encara es torna més hostil amb els esports d'hivern, perquè la temporada de neu acabi. No està sent una bona campanya, ni per precipitacions de neu, ni per temperatures.

No és el primer cop que això succeeix, però els esports i l'economia d'hivern i tot el que se'n deriva, òbviament més sensible que cap altre sector o àmbit al canvi climàtic, sembla que s'hi adapta i se'n surt. No és estrany: fa anys que el món de la neu s'ha especialitzat a remar a contracorrent.

La logística per als mitjans gràfics no pot fallar mai. Quins seran els millors punts i espais per a cada fotògraf o càmera de TV? (Foto: R.Carcasona).

Quan fa 25 anys encara eren pocs els que parlaven de sostenibilitat i eficiència, empreses del sector, federats, professionals o turistes amb inquietuds que estem en aquest àmbit, ja sabíem que aquest era un món difícil. De fet, no hi ha ningú en el sector amb certa implicació que no recordi el que va passar a Sierra Nevada l'any 1995, quan es van haver de suspendre els Campionats del món per manca de neu. Es van posposar un any, i van acabar esdevenint un èxit. Vam assumir per sempre més com la meteorologia ho condiciona tot, absolutament tot, en el món de la neu.

Aquest cap de setmana han finalitzat a Soldeu, amb un èxit superior a les del 2019 (també celebrades a Andorra), les Finals de la Copa del Món d'esquí alpí. Malgrat la meteorologia poc amigable, s'ha fet palès que des de Grandvalira (Soldeu-El Tarter) no només hi ha capacitat per organitzar, qüestió que de fet ja sabíem, sinó que hi ha una feina de previsió poc visible que els permet assegurar mantell de neu en les condicions de gruix i densitat que demana la FIS en un context d'hivern suau com mai.


Equips d'organització sobre el terreny i derrapadors pujant pel telecadira per a una nova sessió de derrapatge de pista. Cal que cada atleta en pista es trobi en les mateixes condicions que els seus predecessors (Foto: DDLN).

Però aquest èxit, en aquest context, no és una qüestió de sort, que òbviament també hi pot ser, sinó que és el resultat d'una feina de 365 dies a l'any que es porta fent des de fa més de 15 anys. Per entendre'ns, a partir de la prova de Copa del Món celebrada a Soldeu el 2012.

I és que any rere any, mes a mes, setmana a setmana, dia a dia, a Soldeu s'ha fet una feina que sovint no es veu, però que és cabdal en els resultats que ara sí podem veure.

Cabina per a speakers a peu de l'Àliga del Tarter. Necessiten un espai privilegiat, de la seva bona panoràmica en dependrà una bona locució (Foto: Diaridelaneu).

Temporada rere temporada s'han millorat les instal·lacions d'innivació, sent cada vegada més eficients, o cosa que és el mateix, produint més neu en aquest hivern tropical de 2023 que no pas en aquells hiverns de finals dels 90 quan el fred era més constant que no pas ara. Perquè la neu s'ha de fer quan fa fred, tan senzill com assegurar-te'n de fer-ne tanta com sigui possible quan la pots fer. El fred acaba arribant, només has d'estar preparat per no fallar quan truca a la porta.

Estiu rere estiu, s'han anat perfilant les pistes perquè el gruix de neu sigui més estable, més continu i més uniforme, aconseguint un relleu més receptiu a la permanència de la neu en aquells punts en els quals per exposició al vent, al pas dels esquiadors o a la insolació, la neu no hi vol romandre. En el cas de l’Àliga, obtenint una pista més anivellada amb menys gruix de neu.

Els esdeveniments amb afluència important també requereixen una presència policial. Discreta, però que hi siguin, ni que sigui per a efectes dissuasius per als qui porten intencions poc amigables (Foto: IST).

S'han millorat els drenatges a les pistes i així, quan en tres dies de mitjans de març et desapareixen 40 cm de neu, perquè la pluja, el vent i les altres temperatures s'han conxorxat per fer-te la guitza, et pots garantir que aquella aigua que prové de la superfície de la pista no et farà malbé aquell mantell de neu base que vas deixar fet a mitjans gener.

Sí, perquè el novembre i el desembre, de neu se'n va fer ben poca. Així, aquella neu que es va produir a contrarellotge a partir de la segona quinzena de gener, i que un seguit de conductors i trepitjaneus han estat pentinant i "mimant" com una autèntica princesa estimada i delicada del i per al poble, nit rere nit, saps que no et fallarà. Es quedarà allà perquè l'has preparat a consciència. L'has densificat com si fos una gelera.

La llista és llarga. Perquè cada detall en l'organització d'unes Finals de la Copa del Món compta. Us en deixo llistats uns quants.

Servei de transfer per als mitjans de comunicació entre els aparcaments a tocar de Canillo i els peus de pista de competició (Foto: IST).

La bona organització no s'improvisa

Des de l'esmorzar i el dinar dels corredors que estaran en pista, fins a com se situen unes grades perquè l'espectacle tingui tot el sentit. O com i en quines condicions esmorzaran i dinaran els voluntaris.

Des d'on situes unes càmeres de televisió o fotògrafs perquè la incidència del contra sol sigui la mínima i la qualitat de la imatge sigui la que correspon, fins a on allotjaràs els periodistes. Quan toca improvisar una roda de premsa i quan no toca.


Sala de premsa al peu de pista d'El Tarter (Foto: DDLN).

Des de com organitzes el trànsit perquè els particulars que no tenen per què saber-ne res d'unes finals, fins a com faràs arribar al públic fins al peu de pista amb un transport públic puntual i eficient. On es podrà aparcar i on no. Qui ambientarà la grada fent "soroll" i com ho farà perquè el públic, vingui del país que vingui, s'hi trobi a gust i no se senti ni exclòs ni es pugui ofendre.

Des de quina cara hi posaran els agents de circulació quan els demanis una informació, a com resoldràs la pèrdua d'una acreditació per part d'un editor despistat i desordenat, que amb les presses agafa una acreditació de les Finals de la Copa d'Europa de 2022 en lloc de les Finals de la Copa del Món de 2023. I es presenta a les 9 del matí al telecabina, amb 60 o 70 persones al darrere histèriques per pujar a munt i ser dels primers. I generant cua i nervis... Sí, això ha passat. I s'ha resolt en poc més de 10 minuts. La llista es faria llarga, però totes les solucions estan previstes. Difícilment s'improvisa, però si cal també es fa i es fa amb professionalitat.

L'ambient de competició de dia es trasllada, en certa manera, a la rodalia dels hotels durant la nit. Exteriors Hotel Euroski la nit de dissabte a diumenge (Foto: IST).

La conclusió no pot ser més que òbvia i concloent. Quan el que podrien semblar imprevistos, aquests apareixen i es resolen com per art de màgia, no és perquè sí, ni per sort, és perquè al darrere hi ha una ingent tasca de previsió i feina feta que ho ha previst tot, tot i tot.

I això només s'aconsegueix perquè la feina es fa amb convicció, amb il·lusió i amb rigor. Els bons resultats organitzatius i competitius d'aquests darrers 7 dies a Soldeu ho han estat, doncs, per la feina que han fet i que aquí només he reflectit en una part.

A peu de pista de l'Avet (Foto: DDLN).

Igual, exactament igual que ja vaig escriure fa just un any, en unes circumstàncies similars, voldria dir a tots els corredors, organitzadors, patrocinadors, equip de comunicació, operaris de l'estació, maquinistes, fotògrafs, jutges, derrapadors, pisters, equips mèdics, policies, bombers... que heu fet molt bona feina. El repte d'organitzar uns Campionats mundials és més a prop d'aconseguir-se, i a més, segur que ja ho fareu sumant de nou una major experiència per resoldre les dificultats, a la pista i fora de la pista.

Per cert, si us les concedeixen, prometo no equivocar-me i presentar-me amb l'acreditació de les Finals de la Copa d'Europa de l'any passat. Ja l'he guardat en la part més profunda d'un calaix. L'acreditació d'enguany, de les Finals de la Copa del Món de 2023, de moment la deixo uns quants dies al maleter del cotxe. Qui sap, potser portaran sort...