Nens a Pal pujant pel telecadira amb casc (Foto: IST).

L’esquí i el surf de neu són esports que, per practicar-los amb la màxima seguretat, requereixen una certa protecció. I si hi ha una part del cos a la qual s’ha de parar una atenció especial, aquesta és el cap, que quedarà més protegit dels cops gràcies al casc. “Avui dia hi ha moltes publicacions sobre la importància de portar casc i sabem que protegeix del traumatisme cranial greu en el nen en un 70% i en l’adult en un 35%”, assenyala el metge de pistes de Masella,Enric Subirats.

“A part de portar casc, cada vegada que te’l poses has de revisar que està ben cordat i que no et saltarà quan caiguis. Fa uns dies vam tenir un nen que es va fer un trauma cranial i portava casc. Per això és important que cada dia el revisem, perquè s’afluixa. S’ha de caragolar la rodoneta del darrere, ajustar-lo i revisar que la corretja no ofegui, però que quedi bé, perquè quasi sempre salta. Un cop posat, s’ha de fer la prova d’intentar treure’l”, explica Subirats.



Tot i que es consideri que algú ja té nivell suficient que no és necessari portar casc perquè no caurà, el metge de Masella adverteix que el risc mai és zero. “No cal que una persona caigui per fer-se mal, amb la trompada que li pot fer algú altre ja n’hi ha prou. La impressió que tenim és que es donen més traumatismes cranials perquè un altre ha col·lidit contra tu, que no pas que tu col·lideixis contra un objecte, com pot ser un arbre, o contra el gel. Fa uns anys vam tenir un estudi de gairebé 10.000 accidents i el 4% eren traumatismes cranials. En dades absolutes això és una bestiesa”, afegeix Subirats.

Els accidents a les estacions d’esquí venen associats principalment a un factor. “Més que la velocitat, la primera causa d’accidents és el descontrol. La pregunta que ens fem sovint entre l’equip mèdic és “Creieu que aquesta persona seria capaç de frenar o esquivar?” Hi ha gent que va de pressa i que fa menys por que d’altra que va més a poc a poc, però sense cap mena de control”, destaca Subirats.



Protocol d’actuació per accidents greus

Subirats comenta que hi ha dos tipus d’accidents que fa que l’equip mèdic surti a pistes. “El primer és el molt greu. En aquest cas normalment hem d’intubar o drenar un pneumotòrax, com quan al ferit li exploten els pulmons, per exemple. El segon tipus d’accident no té risc vital, es podria parlar d’una fractura de fèmur sense shock hemorràgic. Aquí la persona té molt de mal i llavors pugem per donar-li analgèsia i ajudar-la a moure’s”, apunta el metge de l’estació.



“Pels casos greus tenim dues motxilles i a una d’elles hi ha un respirador per baixar a la persona connectada si cal. Ens mobilitzem un metge, un infermer i un pister amb una moto de neu. Des que tenim el respirador gairebé sempre baixem i actuem a l’espai mèdic perquè si l’accident s’ha produït al mig de la pista és molt incòmode treballar-hi”, diu Subirats.

Encara que l’espai mèdic és petit, té les eines necessàries per fer una primera intervenció del pacient. “Disposem dels mitjans necessaris per mantenir a una persona amb risc vital durant unes hores fins que vingui l’helicòpter del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). Podem monitorar-la durant el pneumotòrax, podem fer una ecografia de pulmons, de fetge, de ronyons... I també tenim sèrums, desfibril·ladors i el respirador”, detalla el metge de Masella.

“Quan hi ha un accident greu truquem al 112 i activem el codi PPT, que significa codi politrauma. Depèn de les característiques que té el pacient demanes què necessita. Des de Masella, per exemple, aniria a dos hospitals: si no necessita neurocirurgia ni maxil·lofacial, probablement aniria al Parc Taulí de Sabadell; si necessita aquestes intervencions, ja aniria a la Vall d’Hebron”, assenyala Subirats.

El fet que es sol·liciti un helicòpter és per un problema de temps. “El trajecte de Masella a la Vall d’Hebron l’helicòpter el fa en 15 o 20 minuts i en ambulància són unes sis hores entre que arriba a pistes, es col·loca al pacient i marxa cap a l’hospital. A l’accident molt greu tens una hora per estabilitzar a la persona”, apunta el metge de pistes.

Degut a la complexitat que suposa exercir de metge a les estacions d’esquí, Subirats considera que s’ha de comptar amb una formació específica. “S’hauria d’invertir més en què tots els professionals sanitaris d’aquí siguin instructors de suport vital avançat i tinguin el curs de la Comissió Internacional d’Esports Alpins de medicina de muntanya. Tots ens podem equivocar i el pacient es pot morir, però que no sigui perquè no s’ha fet el que tocava”, conclou el metge de Masella.