Imatge de la Copa del Món celebrada l'estiu passat a Pal (Foto: IST).

Doncs sí, ja hi ha data per a l'obertura dels tres grans bikeparks del Pirineu. Les webs de La Molina, Els Angles i Pal han publicat aquesta setmana el calendari d'obertura de remuntadors i circuits, de manera que el primer a obrir serà el de Vallnord (Pal-Arinsal) el 9 de juny, el segon serà La Molina el 17 de juny i Les Angles, tal com ja vam avançar fa uns dies a Diaridelaneu, obrirà el seu bikepark el 24 de juny.

Actualment, s'està treballant en l'adaptació dels circuits, que si bé cada any són els mateixos, també és igualment necessari adaptar-los en el seu pas de l'hivern a l'estiu. Alguns d'aquests travessen pistes d'esquí alpí i, per tant, cal refer-ne petites parts de les rodadores i peralts, els quals poden haver estat afectats per pluges o per la fosa de la neu.

Cal recordar que aquestes tres estacions de muntanya del Pirineu, dinamitzen de juny a setembre l'economia de les respectives valls on se situen recolzant-se, en bona part, en la posada en marxa dels mateixos remuntadors que a l'hivern transporten els esquiadors.


A l’estiu les estacions d’esquí s’adapten a les bicicletes (Foto: IST).

L’any 1999 l’estació canadenca de Whistler-Blackcomb va adaptar les pistes d’esquí a la pràctica de la bicicleta de descens (DH). La iniciativa d’obrir els remuntadors a l’estiu, perquè els ciclistes pugessin amb les bicicletes adaptades i, tot seguit, rodessin muntanya avall per diferents circuits, va ser un èxit.

Vint-i-quatre anys més tard Whistler ofereix 200 km de rutes i s’ha convertit en una meca del DH (down hill). La iniciativa canadenca aviat es va estendre per casa nostra i al Pirineu, especialment el d’àmbit català, també s’han creat tres bikeparks que són referència al sud d’Europa: La Molina, Pal (Vallnord) i Els Angles.


Molt d'ambient a les instal·lacions, a l'accés als remuntadors i al bikepark de Whistler-Blackcomb (Foto: IST).

El bikepark de Pal (Vallnord - Andorra) es va obrir l'any 2001. Va ser una obertura gairebé experimental, perquè segons les hemeroteques l'obertura com a bikepark està datada l'any 2004. Actualment és considerat, per diverses revistes especialitzades, com un dels deu millors del món. En l'àmbit de competicions també és un referent mundial.

Ofereix 1.000 m de desnivell, 1 telecabina i dos telecadires que donen accés a 60 quilòmetres d'itineraris. A més, enguany torna a acollir la Copa del Món de BTT entre els dies 22 i 27 d'agost de 2023. Un espectacle que cap aficionat a les bicicletes de muntanya s'hauria de perdre per res del món.

La Molina (Cerdanya) va ser pionera, un cop més, a Catalunya i a l’Estat espanyol pel fet d'obrir el primer bikepark amb remuntadors. L’any 2004 va adaptar la muntanya de la Tosa a la bicicleta de muntanya i l'any 2016 es va ampliar l'àrea a la muntanya de Cap de Comella.

Ara com ara ofereix 700 m de desnivell i 27 quilòmetres d’itineraris de descens accessibles amb dos remuntadors (un telecabina i un telecadira). A banda dels circuits de descens també disposa d'una zona freestyle i woodpark, situada a la part baixa del Bikepark, i un Circuit Cross Country i eBikes d'11 km de recorregut.


En descens pel bikepark de La Molina (Foto: Ivan Sanz).

A la Catalunya del Nord, l’estació d’esquí d’Els Angles (Capcir) també va obrir l’any 2007 un bikepark que és referència al Pirineu francès. En els darrers anys també ha anat millorant estiu rere estiu, ampliant els circuits i els quilòmetres a rodar.

Ofereix un desnivell de 500 m i fins a 30 quilòmetres de pistes. A l'agenda hi destaquen la Mordorride, un descens espectacular per un circuit negre, prova puntuable per a la Copa Catalana de descens.

Imatge d'arxiu del bikepark de Les Angles (Foto: DDLN).

Aquests tres bikeparks s'han adaptat, preferentment, a les modalitats de bicicleta de descens i enduro, entre altres també presents com el cross-country o els espais woodpark. L'enduro a poc a poc va guanyant practicants, però el DH continua sent la modalitat reina. Si bé les dues, DH i enduro, tenen en comú que fan ús de remuntadors, en la segona la velocitat dels seus practicants és més baixa i combina el fet de pedalar a trams per camins en ascens amb els de descens, però es procura fer-ho per circuits menys exigents pel que fa a tècnica de descens. Les bicicletes tenen algunes característiques diferents, però d'això ja en parlarem en un altre article més endavant.

La pràctica del DH és una modalitat de bicicleta que pot comportar risc donada la velocitat que prenen les bicicletes en baixar per senders estrets. Segons dades de la Federació Catalana de Ciclisme, es creu que a Catalunya el DH és practicat per unes 800 persones.

Al Pirineu occità les estacions d'esquí d'Ax, Artouste, Grand Tourmalet, Cauterets i Superbagneres-Luchon també disposen de bikepark amb servei de remuntadors. Anys enrere també van disposar de circuits de descens per bicicletes les estacions d'esquí de Soldeu i Vallter 2000.

Si us ha agradat llegir Els 3 grans bikepark del Pirineu comencen temporada aquest juny i voleu saber més sobre el DH us pot interessar la lectura d'aquests articles:

La Molina, Els Angles i Pal, tres bikeparks de referència al Pirineu.
Calor, velocitat i espectacle sobre dues rodes a Pal.
Els 10 consells bàsics per als qui es volen iniciar en el descens en bicicleta (DH).
Así es la experiencia en un bike-park de descenso (Lugaresdeaventura)
Per què un bikepark de descens a l'estiu és una bona opció per a un esquiador? (Article d'opinió).