Paravents a l'entrada de la pista Agulles de La Molina (Foto: IST).

És estiu i la majoria dels qui som esquiadors acostumem a desconnectar del món de la neu. I sovint pensem que a les estacions d'esquí, quan arriba la calor pengen el cartell de "tancat" i llestos. Fins a la següent temporada.

El cert, però, és que això és una percepció que queda ben lluny de la realitat. Cada vegada són més les estacions d'esquí que obren de juny a setembre per oferir activitats d'estiu a l'alta muntanya. Una tendència que creix, sobretot des de la pandèmia de 2020. I d'aquí que, més que parlar d'estacions d'esquí, tingui tot el sentit anomenar-les d'estacions de muntanya, una definició d'ús cada vegada més creixent.

Però no només s'obre per a usos lúdics. A l'estiu també s'obre de portes endins i es duen a terme tasques de manteniment i reparació
 en diferents àmbits. En aquests dies de calor intensa al Pirineu, només cal apropar-se a qualsevol estació per observar que sempre hi ha algun tipus de moviment. A vegades són mecànics enfilats en una pilona i, en altres, tècnics treballant a peu de pista remenant un canó de neu.


Paravents abatuts a l'entrada de lapista Carena de Torrent Negre (Foto: AvuiCerdanya).

Manteniment i substitució dels paravents

En aquests darrers dies de juliol hem pogut comprovar com, en el cas de La Molina, s'està treballant a les línies de paravents. I què hi fan? Per a què serveixen? 

Com funcionen?

El funcionament dels paravents és força senzill. La seva instal·lació, normalment perpendicular a la direcció habitual del vent, aconsegueix esmorteir la intensitat de la neu transportada per la bufada, l'arremolinen rere l'estructura de fusta i, per disminució de velocitat i gràcies a la fricció-fusió entre flocs i augment de pes, aquests s'acaben dipositant rere el paravent en forma de duna.

Així és fàcil observar com, després de cada temporal de neu i vent hi ha grans acumulacions de neu darrere les línies discontínues de barrots de fusta vertical. I un cop emmagatzemada, ja només serà qüestió que una màquina trepitjaneu la reparteixi pel tram de pista més proper.


Paravents i neu després de la llevantada Glòria a La Molina (Foto: IST).

Els paravents de La Molina

Encuriosits per saber una mica més sobre els treballs d'aquests dies a La Molina, hem demanat a David Campà, cap de pistes de l'estació, com es fa el manteniment de les línies de paravents que veiem repartides per tot el domini.

El cap de pistes ha explicat que "actualment a La Molina tenim aproximadament 17 km de paravents que necessiten un manteniment continu. A vegades han de ser reparats, en altres suprimits, i a vegades reubicats".

Entre les raons per a la reparació hi ha la possibilitat que "hagin quedat deteriorats pel pas dels anys i, per tant, si perden efectivitat cal substituir-los per uns de més nous". Entre les situacions també habituals per a reparar hi ha les nevades que "venen carregades d'humitat i queden destensats o tombats pel mateix pes de la neu".


Instal·lació de paravents a La Molina aquest estiu (Foto: IST).

Pel que fa a la supressió, explica que "a vegades hi ha un element natural que fa la mateixa funció. És el cas de la pista d'enllaç entre el retorn del telecadira cap de Comella fins a la base del telecadira de Torrent negre. Amb els anys ha crescut un bosc darrere l'actual paravent que ja està fent la mateixa funció". "En un cas així el paravent ja no és necessari, i aquest estiu l'hem retirat", conclou.

A més, també ha comentat que algunes pistes, i després d'anys d'observació del comportament del vent amb algunes filades, "aprofitem per reubicar-los una mica millor o per allargar les línies alguns metres més". Aquest seria el cas de què s'està fent aquest estiu a la pista Águlles.

I el cert és que els paravents cada hivern demostren la seva bona feina. Per exemple, en algunes pistes com podrien ser la Carena i Mainadera, al sector de Torrent Negre, o de Pastors i Huguet, als Alabaus, només amb la instal·lació dels paravents és possible l'obertura de desembre a març sense necessitat de disposar del suport de neu produïda.

Un altre cas molt representatiu és el de la pista Comabella, donada la seva configuració del tot perpendicular a la direcció del vent. Una extensa línia de paravents afavoreix un mantell de neu gairebé tota la temporada al llarg del seu desnivell de més de 200 metres verticals.

Reparant els paravents a La Molina aquest estiu (Foto: IST).

Qui els fabrica? Quin cost tenen?

Els paravents de La Molina estan fets amb fusta de castanyer, i els proveeix una empresa de la Seu d'Urgell. El cost de cada paravent, un cop instal·lat, és d'aproximadament 80 euros per cada metre lineal, un preu que varia en funció si són d'una alçada de dos metres, de metre i mig, o de metre.

Cal tenir present que per a la seva instal·lació s'han de subjectar a uns troncs de fusta tractada alineats que van dins d'un peu de formigó. I no té la mateixa alçada el paravent preparat per a una pista que el destinat a un teleesquí, i és que en aquest darrer cas hi ha el risc que si el paravent és massa alt s'hi pugui enganxar una perxa.

I ja dins l'àmbit que es podria englobar dins l'aspecte mediambiental, es procura que cada un màxim de 150 metres de filada es deixi una obertura per al pas de la fauna, sigui salvatge o dels ramats que a l'estiu pasturen a la muntanya. O per al pas de les trepitjaneus amb turbines que, en el cas que el vent hagi estat de llevant i no de nord, puguin accedir més fàcilment a la neu que s'ha acumulat al costat contrari d'on habitualment ho faria.

En resum, els paravents han esdevingut uns magnífics productors i emmagatzemadors de neu molt eficients, ja que el seu cost energètic és 0. Això sí, de tant en tant, requereixen un manteniment.


Rètol entrada pista Huguet el dia 26 de gener de 2020 (Foto: IST).


Rètol entrada pista Huguet l'1 de juny de 2020 (Foto: IST).

Més sobre aquest reportatge

Si us ha agradat llegir Els paravents, la solució més sostenible per mantenir la neu a pistes també podria interessar-vos la lectura de Paravents: com produir neu sense despeses d'energia.