Des de dalt es poden veure fins a 38 pics de més de 4.000 metres

Els amants del Toblerone reconeixerien la seva silueta amb els ulls tancats. I és que aquest cim, un dels més alts de tots els Alps, ha esdevingut l’emblema de la mítica xocolatina suïssa. Estem parlant del Matterhorn en alemany, Mont Cervin en francès, o Cerví en català; una muntanya de bellesa hipnòtica que s’alça magestuosa, amb els seus 4.478 metres d’alçada, a l’extrem sud del Valais suís, coronant la frontera amb Itàlia.

La muntanya es pot veure des de diversos punt de Suïssa, però per admirar-la de prop, és imprescindible pujar fins al Matterhorn Glacier Paradise, punt neuràlgic del Cerví. I el trajecte per arribar-hi ja és una experiència en sí mateix.

Per pujar fins aquest petit paradís cal agafar un telefèric, que és el que està a més alçada de tot Europa, des del pintoresc poble de Zermatt. I és important tenir en compte que els vehicles particulars hi tenen vetat l’accés, de manera que només s’hi pot arribar en taxi, o en tren. 

L’opció més còmode és deixar el cotxe a l’aparcament de l’estació de Trasch, que és l’últim poble on es pot arribar en vehicle particular abans de Zermatt (un pàrquing de pagament, com pràcticament tots els de Suïssa). I d’allà, en surten trens llançadora cap a Zermatt cada 20 minuts.

Tot i estar en ple mes d’agost, a les 8.30 h a Trasch la temperatura és de 5 graus, així que a l’hora d’equipar-nos, no infravalorem el territori. A l’estació hi trobem de tot: des de famílies carregades amb maletes fins a treballadors amb roba de feina, passant per alpinistes amb tot el seu equipament o parelles tan ben vestides que no sembla que tinguin la intenció de caminar gaire… Gent de totes les edats, i de totes les nacionalitats.


Per arribar a Zermatt cal agafar un tren a Trasch

Nosaltres agafem el tren a les 8.35 h (amb puntualitat suïssa!), i a les 8.50 h ja baixem a Zermatt. Per agafar el funicular, cal creuar tot el carrer principal d’aquest enclavament preciós, on només hi circulen petits vehicles elèctrics i carros estirats per cavalls. A pas àgil, seria una passejada d’uns 15 o 20 minuts, però comptem que s’allargarà una mica més perquè ens serà impossible no aturar-nos per admirar i fotografiar les immenses cases de fusta, els paisatges que les envolten o els centenars de botigues i botiguetes amb tot allò que poguem necessitar els asidus a la muntanya, i a la natura.

El bitllet d’anada i tornada al Glacier Paradise costa 125 euros, i el viatge és una meravella. A baix, diversos esquiadors i alpinistes preparen els seus equipaments. I a aquesta hora (9.15 h) tenim la sort de poder pujar sols a la cabina, on ens podem moure lliurement per admirar les vistes des de qualsevol costat. Primer ens trobem un paisatge tenyit de verd i ocupat per les típiques casetes suïsses, espectaculars. I després de dues aturades a Furi i a Schwarzsee (des d’on es poden fer transbords cap a altres destinacions o iniciar diversos senders senyalitzats), arribem a Trockener Steg, on hem de canviar de funicular.

Des d’aquí, les vistes del Cerví ja són immenses, i el verd del paisatge ha anat deixant pas a un tram més pelat, que precedeix una glacera tan espectacular com el Matterhorn. 45 minuts després, arribem al nostre primer destí, on només de baixar ja notem l’alçada… i la temperatura!


El trajecte ja és una experiència en si mateix