Una de les imatges més típiques de la glacera

Ubicat al massís dels Diablerets, a l’extrem occidental dels Alps suïssos, el Glacier 3000 és una gran zona d’esbarjo a l’aire lliure que està oberta durant tot l’any. La temporada d’esquí hi és de les més llargues del territori helvètic: comença a finals d’octubre i s’allarga fins a principis de maig. Però durant l’estiu, que és quan l’hem visitat nosaltres, les opcions també hi són tan abundants com meravelloses són les vistes dels seus paisatges.

I és que en el segon intent que fèiem de pujar-hi (el primer dia vam haver d’abordar la missió perquè no va deixar de ploure en tot el matí), ens hem trobat un dia esplèndid, en què tot i no fer un sol lluent, els núvols ens han deixat gaudir de tot el que ens envoltava.

Descartades les opcions (també possibles) de pujar caminant, o escalant, per accedir al glaciar cal agafar un gran telecabina des del coll del Pillon, que és el que uneix els municipis de Les Diablerets i Gstaad. De fet, durant la temporada blanca n’hi ha dos, de telecabines (un més a prop de Gstaad i l’altre més a prop de Les Diablerets), però a l’estiu el de Gstaad està tancat.


Per arribar-hi cal agafar un gran telecabina al coll del Pillon

En arribar a l’aparcament, gratuït, veiem que hi ha força gent. Però ni de bon tros està tan massificat com el Jungfraud, que de fet era la nostra primera opció per avui (però, no havent trobat allotjament a prop, i veient la gran afluència que hi havia, vam decidir canviar de plans). El telecabina surt cada 20 minuts, i nosaltres l’agafem a les 11 h.

Com en el cas del Cerví, l’experiència comença amb el trajecte. Perquè les vistes ja fan delícies de tots els objectius fotogràfics. Al primer tram, el verd d’avets, envoltats de camps i també roques, tenyeix la major part del paisatge. Mentre que a mida que anem pujant, el paisatge es va tornant més rocós i escarpat, i ens acaba recordant les estampes d’Islàndia.

El trajecte consta de dues parts: després de cinc minuts ens aturem, esperem cinc minuts, i agafem un altre remuntador que ens acaba de portar fins a dalt. I de nou amb la puntualitat suïssa, a les 11.15 h som a la glacera, després d’haver “sobrevolat” les grans valls de Les Diablerets i Gstaad.


Des del remuntador ja es pot veure tota la vall

A dalt, una de les grans atractius és el Peak Walk by Tissot. Inaugurat el 2014, és el primer pont per a vianants del món que penja entre dos pics: el View Point (2.965 m) i el Scex Rouge (2.971 m). Es tracta d’una passarel·la de 107 metres de llargada que, en creuar-la, ens ofereix imatges de les muntanyes nevades i grans erosions a una banda, i de la vall verda amb les seves casetes i llacs a l’altra.

Val a dir que, tot i el que pugui semblar, creuant el Peak Walk by Tissot la nostra sensasció de seguretat és molt més gran de la que hem tingut creuant altres ponts penjants que ens hem trobat a Suïssa. I només al final, si hi ha gent, notem un lleuger balanceig.


Només al final del pont es nota un lleuger balanceig, si hi ha molta gent

A l’altre costat de la passarel·la, un gran mirador ens permet distingir des del Jungfrau fins al llac Leman, passant pel Mont Blanc, el Matterhorn, l’Eiger o el Mönch. I així, fins a un total de 24 ‘quatremils’. I uns visors telescòpics (gratuïts) ens indiquen quin és cada pic, i també la seva alçada.