Notícia

Crònica de l'excursió pel Circ glacial d'Ull de Ter i Vallter 2000

Autor/a: Arxiu CEC
Si us conviden a fer una excursió pel Pirineu amb boira, vent i fred segur que no us faria massa gràcia assistir-hi. Però si en aquesta sortida per l’alta muntanya us hi acompanya un guia que us parla de la llegenda màgica que dóna nom al coll de la Marrana, d’un llop que potser us està vigilant de prop o del perquè la neu a Vallter és diferent a d’altres racons del Pirineu... a què la cosa canvia?
Doncs això és el que van viure els lectors del Diaridelaneu.cat i els socis del Club LaNeu.cat, que aquest passat dissabte 12 de setembre van fer una sortida guiada per una petita part del futur Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser.


Un grup de lectors del diaridelaneu.cat acompanyats pel guia de l’empresa de guies Nord.sud ens vam trobar aquest dissabte, de bon matí, a l’aparcament de Vallter 2000 per iniciar una sortida que teniem lligada des de feia un parell de setmanes. Com que feia vent intens i el telecadira no es podia posar en marxa, des de l’estació d’esquí ens van oferir pujar amb dos vehicles 4x4 fins a la cota 2.535 m. Els dos conductors i operaris tècnics de l’estació d’esquí, molt atents i simpàtics, ens van explicar durant el trajecte algunes singularitats de l’estació d’esquí. Per cert, com canvia veure una pista d’esquí sense neu des de dins un vehicle!

Un cop a dalt i davant la Cafeteria Les Marmotes vam conèixer el balcó de la Costa Brava. Aquest mirador es va inaugurar aquest estiu passat i permet conéixer l’entorn de l’estació d’esquí pel que fa a cims, punts geogràfics d’interés, fauna i flora. Llàstima que la boira ens va impedir gaudir d’un paisatge amb vistes espectaculars cap a l’horitzó. Però així és la meteorologia, que si be ens va impedir fer una excursió a cap cim, -vam optar per fer una aproximació fins al coll de la Marrana- per contra ens va convidar a posar més atenció i descobrir alguns detalls de l'entorn més proper.

Durant el trajecte vam descobrir el naixement del riu Ter i vam observar les diferents espécies vegetals que, cada vegada amb més facilitat i a causa del canvi climàtic colonitzen nous espais per damunt la cota dels 2.400 metres. Mentre caminàvem i amb l’ajuda del guia vam observar nius de marmotes i un grup d’isards que pasturaven tranquil·lament per algunes de les tarteres d’origen glacial que hi ha a la falda del pic de Bastiments. Unes tarteres que es van originar fa 12.000 anys quan formaven part dels circs glacials de Morens i Ull de Ter. 

L'antic refugi d'Ull de Ter

Arribats al coll de la Marrana (2.525 m.) un vent intens acompanyat de fred i boira ens va frenar definitivament en l’intent de continuar guanyant metres en direcció a cap dels pics de la zona, així que vam iniciar un retorn parcial per visitar el poc que queda de l’antic refugi d’Ull de Ter. Allà vam conéixer la història d’un refugi d’estil modernista i voltes gòtiques que va ser inaugurat el 25 de juliol de 1909 però que va caure en desgràcia. El que va ser el primer refugi de muntanya de la Península Ibèrica i segon del Pirineu després del de Cortalets al Canigó, va resultar ser una ruïna en pocs anys. La coberta exterior no era prou impermeable per evitar l’entrada d’aigua i evitar l’efecte del glaç que obria les parets. Se sospita que el material, el ciment i la sorra, tampoc devien ser els més adients i l’edifici es va anar degradant fins quedar destruït.

El llop al Pirineu oriental

Les hores van anar passant ràpid així que vam iniciar el camí de tornada passant per l’actual refugi d’Ull de Ter, conegut com el xalet, ja dins una zona boscosa i més protegida  del vent que no pas l’antic refugi. En aquest punt el guia ens va explicar que la presència del llop torna a ser notícia en aquest part del Pirineu. Com a mínim ja es té constància per diversos testimonis, entre les quals el nostre guia, i certificat per fotografies, de la presència d’un exemplar. Val a dir que el llop  originalment ja havia poblat el Pirineu i àmplies zones de Catalunya.

Però entre les belles històries explicades entre caminada i caminada les hores havien passat molt ràpid, així que vam iniciar el descens cap a l’aparcament de Vallter. Per cert, que quan l’excursió era a punt d’acabar encara vam poder trobar uns pinatells enormes. O eren uns rovellons?

L’excursió va acabar amb un dinar al restaurant La Cabanya de Setcases on ens van servir un àpat típic de muntanya, generós en quantitat i qualitat i, sobretot, servit per una simpàtica cambrera que, a sobre, ens va permetre gaudir d’una entretinguda i llarga sobretaula.

Des d’aquestes ratlles volem donar les gràcies als operaris de Vallter, en Manu i en Joan, el guia de Nord-sud en Josep Maria, i a la Maria Eugenia, la Rosa Maria,  la Imma, en Joan Ramon, en Josep i en Jordi, en per haver compartit amb nosaltres aquesta diada tan profitosa. Gràcies per la vostra confiança en aquest projecte.

@IvanSanzTusell
15 de setembre de 2015

Podeu gaudir de les fotografies d’aquesta sortida en aquest enllaç

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Opinions

Més opinions

Entrevista





giny

Les més llegides

Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: com en dieu al dibuix que deixa el trepitjat de pistes?


70%


11%


11%


7%

27 vots