Notícia

El meu primer descens en bicicleta

Així vaig viure la meva primera experiència en una bicicleta de descens

Autor/a: Diari de la neu
Heu baixat mai per una pista d'esquí amb una bicicleta de descens? Com és l'experiència? És perillosa? Què cal saber? En aquest article us explico com va ser la meva primera experiència al volant d'una bicicleta DH (down hill) muntanya avall per una pista específica.


Diumenge passat vaig ser al Bike-park de La Molina per iniciar-me en el món del descens en bicicleta. Després d'entrar moltes notícies en aquest digital sobre els bike-parks de Vallnord, La Molina i els Angles era inevitable que dins meu s'activés la necessitat de provar com és això d'un DH (down hill), o sigui, uns descens muntanya avall en bicicleta.

I així va ser. Diumenge a les 10 del matí tenia concertades dues hores de classe amb professor per començar a aprendre les primeres pautes per conèixer una mica de què va aquesta modalitat esportiva. El meu professor va ser l'Àlvaro, un jove alacantí instal·lat des de fa poc temps a la Cerdanya i que disposa d'escola reglamentària a peu de pistes. Intentaré explicar-vos com funciona el tema des del punt de vista d'un novell, per si us animeu a provar-ho.

Quan ets debutant cal saber que...

Com a debutant vaig haver de llogar la bicicleta (no, no podeu portar la BTT que gairebé tots tenim a casa, ja que les "bicis" de DH són diferents) i ja que cal que porteu la Visa. El lloguer de les bicicletes és car, són especials i el preu per un dia no baixa dels 65 euros. A més, cal deixar una franquícia de 300 € (porteu la Visa o la Mastercard). Molt més econòmic és  llogar equip de protecció (uns 20 euros, o menys, per a cames, braços, pit, esquena, casc integral "tipus motocross" i jo hi afegiria uns guants). Cal comptar també amb el forfet per accedir al telecabina però podeu intentar contractar packs sencers i tot us resultarà més econòmic.

Ah, i cap problema que sigui estiu; podeu anar amb una samarreta, uns pantalons curts, uns mitjons i calçats amb unes trekking o similars. Quan hàgiu practicat una mica més us podeu passar per la botiga especialitzada per escollir un bon equip de "motocross". També és importat fer la reserva de bici i equips uns dies abans: la pràctica del DH no és popular com l'esquí, així que els equips de lloguer van escassos.

Per fer un primer descens es requereix tenir una mínima forma física, destresa a l'hora d'anar en bici i, sobretot, posar-se en mans d'un professor. No s'hi valen els consells de "jo tinc un amic que ja m'ha explicat com ho he de fer" o el recurrent "he vist molts videos a youtube i ja sé de què va". Per fer un primer descens i passar-ho bé sense acabar amb el cos ple d'esgarrapades, cops, ferides o pitjor encara, algun braç trencat, és millor fer-ho al costat d'algú que hi entengui i us expliqui bé quins riscs hi poden haver.

A veure, és com en l'esquí, si els primers passos els feu amb el suport d'un professional coneixereu millor la bici, la posició del cos respecte a aquesta, com posar els braços i mans per no perdre mai el control del manillar o com s'han de posicionar les cames en diferents situacions. Això us donarà seguretat i ja tindreu una bona base per progressar molt més ràpidament.

En una horeta que passa volant ja podreu fer el vostre primer descens. Segurament ho fareu directament per una pista blava amb el suport del professor, que us anirà guiant i advertint en tot moment del que heu de tenir present. Així és com podreu fer un primer descens divertit i amb seguretat, tot i que mai a risc zero.  Així que... som-hi?

Primer descens per una pista blava

Les pistes de descens també es classifiquen segons dificultat i van per colors, igual que en l'esquí. Així que les verdes són les fàcils, les blaves són de dificultat mitja, les vermelles són difícils i les negres molt difícils.

Vam fer la primera hora de classe a la cota superior del telecabina, una classe que consisteix en uns exercicis pràctics i una mica de teoria. Acabada aquesta primera hora es comença el descens, seguint el professor que obre pista. Ho fem per la Guineu, una blava de més de 6 quilòmetres i 700 metres de desnivell. Ens anem aturant, tant aviat per fer fotografies com per comentar trams del descens. No cal que us digui que no vaig avançar cap biker, però tampoc és que me'n passessin molts a mi, eh?

Arribats al llac i la platja de la Cerdanya aprofitem per fer unes quantes fotografies més i comentar altres qüestions de la temporada.

Una bona experiència

Finalment arribem a l'aparcament de l'estació d'esquí, amb molt d'ambient de famílies, bikers amb furgonetes descansant, arreglant punxades o comentant aneu a saber què amb altres companys. S'acaba la classe i la primera experiència del tot satisfactòria.

Ara ja sé que és viure un primer descens en bicicleta i que signifiquen en primera persona les inicials DH. M'acomiado de l'Álvaro i, sense perdre massa temps, aprofito per menjar alguna cosa, beure i tornar a enfilar telecabina amunt. El cel blau, la temperatura agradable i les ganes de practicar per una pista blava que he vist al plànol amb el nom "coll de Pal" m'empenyen a no perdre el temps.

En conclusió: nois, noies, això m'ha agradat, i penso que per als qui som esquiadors o surfers aquesta és una molt bona opció per passar un estiu actiu a l'alta muntanya. I sabeu perquè? Doncs perquè fem ús dels mateixos "ferros" que ens serveixen per esquiar, gaudim de bons paisatges i panoràmiques gairebé aèries, posem a prova la nostra capacitat física, "adrenalítica" i els reflexes i, com també passa amb l'esquí, ho podem fer sols, en companyia d'amics, família o la vostra parella. A què espereu per provar-ho?

30 de juliol de 2015

Més imatges a: www.diaridelaneu.cat/galeries
Altres enllaços d'interés: www.lamolina.cat/estiu/estacio/bikepark/
Altres enllaços d'interés: www.lamolina.cat/estiu/serveis/lloguer-bicicletes-dh-la-molina/
Altres enllaços d'interés: www.lamolina.cat/estiu/serveis/lloguer-bicicletes-dh-la-molina/
Altres enllaços d'interés: www.rumblebikes.com
Altres enllaços d'interés: www.grownupbikeclub.com

@IvanSanzTusell






 




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial