Notícia

El COI haurà de triar demà la seu dels Jocs d'hivern del 2022

Autor/a: REUTERS / SHAMIL ZHUMATOV.
O Pequín (Xina) o Almati (Kazakhstan) serà designada demà seu dels Jocs Olímpics d'hivern del 2022 en la primera jornada de la 128a sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI). Des de l'any 1980 –quan es va triar la seu dels Jocs d'estiu entre Seül i Nagoya– que l'elecció d'una seu olímpica no s'havia dirimit només entre dues candidates, un fet que s'ha d'atribuir, sobretot, al poc suport social que han rebut la resta de ciutats aspirants, que finalment van acabar retirant les candidatures.

Les renúncies d'Oslo (Noruega), Cracòvia (Polònia), Lviv (Ucraïna), Estocolm (Suècia), Munic (Alemanya), Davos (Suïssa) i Barcelona van tenir a veure, principalment, amb la negativa dels seus ciutadans a gastar ni un euro en un esdeveniment que alguns consideren sobredimensionat. I més després de la celebració dels Jocs de Sotxi el 2014, els més cars de la història, amb un cost de més de 30.000 milions d'euros.

Especialment sagnant va ser la renúncia d'Oslo, capital del país amb més medalles olímpiques en els Jocs d'hivern, que tot i tenir una de les economies més sòlides del món es va fer enrere perquè no volia pagar les “demandes pomposes” dels membres del COI, segons va dir la ministra de Finances noruega, Siv Jensen. I és que el missatge és clar. Les candidates demanen austeritat, i això ha obligat el COI a replantejar el model. El desembre passat va moure fitxa en la 127a sessió amb un seguit de mesures que tenien l'estalvi com a objectiu. Una d'aquestes mesures seria permetre fer competicions fora del país on hi ha la seu. Això donaria peu, per exemple, a compartir entre països instal·lacions tan costoses com la pista de trineus.

El COI també va aprovar prioritzar les instal·lacions ja existents, entre altres mesures. Però si funcionaran o no, caldrà veure-ho en pròximes tries de seus. De moment, al COI li hauran de treure les castanyes del foc dues ciutats de països amb nul·les garanties democràtiques. Tant el Kazakhstan com la Xina són considerats règims autoritaris en l'índex de democràcia elaborat per l'Economist Intelligence Unit (EIU), i ocupen, respectivament, les posicions 133 i 144 de la llista de 167 països, feta de més a menys garanties democràtiques. Això sí, les dues ciutats formen part d'economies puixants i garanteixen uns jocs amb tota mena de luxes. Tal com agrada als membres del COI.

Pequín aspira a convertir-se en la primera ciutat que organitza uns jocs olímpics d'estiu (2008) i d'hivern. Però la proximitat entre les dues cites –catorze anys– pot ser un dels principals obstacles de la seva candidatura. Malgrat tot, la Xina té un pes dins del COI molt més gran que no pas el Kazakhstan, i ja té els contactes fets gràcies a la seva anterior experiència olímpica. Almati, per la seva banda, presenta com a principal actiu una candidatura enormement compacta, amb totes les instal·lacions properes a la ciutat i amb trajectes curts per als atletes entre la vila olímpica i les seus esportives. Per contra, Almati presenta dubtes relacionats amb el patrocini i la venda d'entrades i hauria d'ampliar el parc hoteler amb 11.000 habitacions.

Chamonix (França) 1924

Saint-Moritz (Suïssa) 1928

Lake Placid (Estats Units) 1932

Garmisch-Partenkirchen (ALE) 1936

Saint-Moritz (Suïssa) 1948

Oslo (Noruega) 1952

Cortina d'Ampezzo (Itàlia) 1956

Squaw Valley (Estats Units) 1960

Innsbruck (Àustria) 1964

Grenoble (França) 1968

Sapporo (Japó) 1972

Innsbruck (Àustria) 1976

Lake Placid (Estats Units) 1980

Sarajevo (Iugoslàvia) 1984

Calgary (Canadà) 1988

Albertville (França) 1992

Lillehammer (Noruega) 1994

Nagano (Japó) 1998

Salt Lake City (Estats Units) 2002

Torí (Itàlia) 2006

Vancouver (Canadà) 2010

Sotxi (Rússia) 2014

Pyeongchang (Corea del Sud) 2018

De L'Esportiu

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny