Notícia

La història de 5 estacions del Pirineu tancades en els darrers 30 anys

L'amenaça de més tancaments no ha acabat.

Autor/a: Postals
Primer van ser Llessuí i La Tuca, a mitjans dels anys 80. Després arribaria el torn de Rasos de Peguera i els Fourquets, aquestes dues ja a mitjans de la primera dècada dels 2000. I el darrer tancament arribaria l'any 2013, Er Puigmal. I l'amenaça de més tancaments no ha acabat.


Fins a 5 estacions d’esquí alpí han tancat instal·lacions en els darrers 30 anys. Tres al Principat (Llessuí, La Tuca i Rasos de Peguera) i dues a la Catalunya del Nord (Puigmal i Les Fourquets). Aquesta és la relació d’estacions que han acabat tancades. Si hi afegim Vall Fosca Interlllacs, l’estació que mai va arribar a obrir, serien 6. Però la llista podria ser encara més llarga si no hagués estat per la intervenció del Govern català per evitar el tancament d'estacions com La Molina i Núria a mitjans dels vuitanta, o de Port Ainé, Espot i Vallter més recentment. Una dada que ens recorda que la inversió en instal·lacions d'esports d’hivern al nostre país és, vistes les estadístiques, d’un risc econòmic massa alt. Només Baqueira, Masella i Port del Comte són viables econòmicament.

1 • Llessuí (Pallars Sobirà)

Va ser el desembre de 1966 quan s’inaugurava l’estació d’esquí de Llessuí. Un emprenedor i una inversió de més de 50 milions de pessetes eren darrera la posada en marxa de l’estació d’esquí. Tant els anys setanta com els vuitanta van ser durs en la gestió de l’estació i els números en vermell s’anaven enllaçant massa sovint una i altra temporada. Malauradament l’orientació de pistes i el vent, que sovint afectava el telecadira que unia la base amb la zona principal quedava tancat, i sumat a l’escassetat de precipitacions d’aquells anys, van fer que aviat l’explotació fos deficitària. Entremig de tot plegat l’estació va canviar de propietaris i gestors en un parell d’ocasions, es van fer acords de col·laboració amb la veïna Espot, es va invertir en promoció i publicitat per fer-la viable tant a l’hivern com a l’estiu, però el retorn de les inversions successives per fer viable l’estació no arribaven mai. La seva fí semblava cada vegada més cantada, sobretot quan el 1985 s’anunciava obertament que no s’invertiria en canons de neu. La darrera temporada en obrir va ser la 1986-87 i va ser tant desastrosa econòmicament que es va tancar i ja no s’ha tornat a obrir. Encara avui es poden veure els remuntadors, molt degradats, pels vessants de la muntanya.

2 •La Tuca (La Val d'Aran)

L’estació d’esquí de la Tuca va obrir el desembre de 1974 i va ser fundada per una societat anònima amb accionistes, sobretot, locals de la Val d’Aran. Com a instal·lacions comptava amb dos telecadires i 4 teleesquís. Tot i tenir bones condicions de neu, similars a la seva veïna Baqueira, el cert és que mai hi va poder competir; la Tuca era una estació més petita, més modesta i sense negoci immobiliari que complementés la gestió econòmica del dia a dia de l’estació. Després d’uns anys de dificultats en el negoci de l’explotació va tancar portes la temporada 88-89. Des d’aleshores s’han succeït els intents de reobertura de l’estació però, o han estat rumors, o bé intents fallits nascuts a l’ombra del boom immobiliari a inicis dels anys 2000. 

3 •Rasos de Peguera (El Berguedà)

Rasos de Peguera era l’única estació d’esquí situada al Berguedà i tenia una bona afluència de clients donada la seva proximitat a Barcelona. Curiosament va ser als Rasos de Peguera el primer lloc de Catalunya on es va practicar l’esqui, pels voltants de 1908. L’estació va obrir oficialment l’any 1975 i va tancar el 2004 després de diverses temporades amb resultats negatius. Sense canons de neu, nevades escasses i una cota màxima relaitivament baixa l’estació oferia pocs dies de temporada. Tenia cinc teleesquís, botiga, cafeteria-restaurant, escola d’esquí…  en definitiva, una estació amb cara i ulls. S’hi practicaven les dues disciplines de l’esquí: la nòrdica i l’alpina i va ser la única estació catalana on a l’estiu s’hi practicava esquí en línia sobre gespa, obrint un teleesquí en funció de la demanda de grups organitzats.

4 •Vall Fosca Interllacs (Pallars Jussà)

La que havia de ser la primera estació d’esquí del Pallars Jussà mai va arribar a obrir. Vallfosca Interllacs va ser presentada en ple boom immobiliari, l’any 2004. Incloïa tot un resort immobiliari de 900 vivendes, camps de golf , una desena d’hotels, una zona de spa, un centre de convencions i un aparcament subterrani per a 2.000 places. El projecte se’l va adjudicar la constructora Martín-Fadesa i van començar a construir el 2007 . L’estació d’esquí dissenyada sobre plànols amb 45 quilòmetres de pistes estava ja traçada en part a la muntanya i vall de Filià i estava prevista una possible unió amb la veïna Boí-Taüll. Però només un any després l’empresa constructora va presentar un concurs de creditors, antiga suspensió de pagaments, i les obres per a la construcció de les pistes d’esquí a la muntanya i vall de Filià van quedar aturades. El telecabina a mig construir encara hi és present en part, igual que el traçat de les pistes. Fins i tot ja es disposava de la retrac per preparar-les. En aquest sentit val molt la pena veure el reportatge que en van fer els companys del Temps de Neu on es podia observar el domini esquiable i les primeres pistes traçades.

5 • Er Puigmal (Alta Cerdanya)

L’estació d’esquí d’Err va començar a veure els primers esquiadors l’any 1970 i va tancar definitivament el març de 2013. Era coneguda per ser la més freqüentada pels catalans del Principat d’entre les estacions de Les Neus Catalanes. També ho era per ser la més alta de la Catalunya del Nord, arribant els seus teleesquís més orientals a la cota dels 2.660 m., i per tenir uns fora pistes molt valorats pels practicants d’aquesta modalitat.
L’estació oferia 35 quilòmetres de pistes però es va anar quedant molt antiquada en ginys mecànics. Els anys 2004 i 2007 va haver de fer inversions molt importants que, paradoxalment, li van suposar la seva mort definitiva al no poder fer front a les despeses de funcionament i amortització. A més, van coincidir unes quantes temporades seguides amb escassetat de neu. Van perdre la feina 50 persones i va suposar un gran impacte per a l’Alta Cerdanya. Ha deixat un deute de  9,2 milions d’euros als quals hi hauran de fer front els Ajuntaments d’Err en un (60 %), Estavar (8,83 %), Nahuja  (1,42 %), Palau-de-Cerdagne (7,73 %), Saillagouse (17,78 %) i Sainte-Léocadie (4,24 %).

6 •Els Fourquets (El Vallespir)

A mig camí del pic de Costabona i el massís del Canigó l’any 1970 es va obrir aquesta estació de només dos teleesquís. Era ubicada al terme municipal de Prats de Molló-la Preste, (Vallespir, Catalunya del Nord). L’estació obria els caps de setmana i encara només ho podia fer pocs dies, perquè la pista principal era orientada clarament en un vessant sud i amb una cota màxima que amb prou feina s’apropava als 1.850 m. En aquestes condicions la seva viabilitat sempre va ser complicada. Segons algunes fonts van tancar el 1997, altres apunten a l’any 2001.

@IvanSanzTusell
7 d'octubre de 2015




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial