Notícia

Una excursió amb guia pels 9 llacs de Les Bulloses

Autor/a: Diari de la neu
Una excursió en un de dia de cel blau, sol, núvols de cotó, llacs d’alta muntanya i boscos de pi negre?  Sóna bé oi? Doncs tot això, a més, a la falda de l’imponent pic del Carlit (2.920 m.) i en bona companyia és el que aquest diumenge 19 de juliol vam experimentar un grup d’excursionistes i lectors del Diaridelaneu.cat.

Ja feia dies que les 8 places estaven exhaurides i hi havia ganes, moltes ganes, d’experimentar i conéixer amb un guia la Ruta dels 9 llacs de les Bulloses, una zona lacustre de gran bellesa a la falda del pic més alt de la Catalunya del Nord. Perquè us en feu una idea de la zona: el llac de les Bulloses i el seu entorn va ser declarat espai natural protegit el juny de 1976.

La Ruta dels 9 llacs és de baixa dificultat i comparteix part del traçat amb la mateixa ruta dels 12 o amb la que accedeix al pic del Carlit. La ruta s’inicia al gran embassament de les Bulloses, l’únic que no és natural i que es va construir amb la finalitat de produir energia hidroelèctrica.

Per fer l’itinerari vam comptar amb el guiatge de Marius Mansilla (www.360skiers.com) qui ens va ajudar a gaudir de la bellesa de l’entorn per un sender que permet, amb l’atenció als detalls que només un guia pot transmetre, descobrir uns quants secrets de la fauna i flora de la zona, a més d’alguns episodis històrics de la comarca del Capcir i l’Alta Cerdanya. Avui aquest cantó de la Catalunya del Nord és sota l’administració francesa des de 1659 (Tractat dels Pirineus). Amb en Màrius també vam aprendre a a saber interpretar un plànol i com fer ús d'una brúixola i un mapa en cas de boira.

El sender està ben traçat i va guanyant alçada progressivament mentre avança entre boscos de pi negre que poc a poc donen pas a prats alpins i llacs d’origen glaciar. Costa creure que després d’uns dies de calor intensa i absència de pluges els prats alpins puguin lluir un verd gairebé fluorescent o que l’aigua sorgeixi per molts racons. Però això és amb el que ens vam trobar i de fet res és casual, només cal recordar les nevades intenses que van rebre les estacions d’esquí de Neiges Catalanes els mesos de febrer, març i abril passats. A veure, tampoc fa tant que encara estàvem lliscant per aquestes muntanyes, no?

En voleu una altra evidència? Tot i ser a 19 de juliol i encara quedaven forces congestes de neu a la cara sud del Carlit i el Peric. Una veritable alegria veure neu per un grup de practicants del surf de neu i l'esquí com era aquest grup de "malalts" de la neu a l'hivern i de la muntanya a l'estiu.

La ruta és circular, no cal retrocedir en cap moment el recorregut per tornar a l’origen i és apta per a gairebé totes les edats i condicions físiques. El gran atractiu és anar descobrint, pas rere pas, uns llacs que permeten lluir-se als qui són aficionats a la fotografia d’alta muntanya o als qui només volen gaudir de moments de tranquil·litat observant la bellesa de l'entorn.
Ah, els qui ho desitgin també es poden "auto-reptar" a fer-se un bany en aigües fredes (moooolt fredes). Fredes però molt  transparents, això sí.
Des del punt més alt de la ruta (aprox. a 2.200 m.) es pot gaudir d’una bona panoràmica sobre la serra del Cadí, la Tosa d'Alp, el Puigmal, la Cambra d’Ase i el massís del Canigó, tot això amb el permís del Carlit a la nostra esquena. La durada és d’aproximadament 2,5 h sense comptar parades.

La sortida era gratuïta i organitzada per Laneu.cat (societat editora del diaridelaneu.cat) i anava adreçada als lectors d’aquest diari digital. Des d’aquestes ratlles volem donar les gràcies a Marius Mansilla pel seu guiatge i als lectors (uns apassionats de la neu i la muntanya com nosaltres) que ens van acompanyar i amb qui vam poder compartir un dia fora de l’entorn digital.

Unes hores que a nosaltres ens van passar molt ràpid i que ens van servir per conèixer directament com són els nostres lectors més enllà d’una pantalleta de mòbil, tauleta digital o pantalla d’ordinador. I per cert, n’estem molt contents. Gràcies Cristina, Maribel, Marta, Sílvia, Oriol, Jaime i Joe. Sou una gent magnífica. Gràcies també per la seva companyia a la Nix, la gosseta incansable del nostre guia, en Marius.
Nois, noies... ens veiem a l’hivern o ens veiem abans?

Fotografies de la sortida en aquest enllaç

@IvanSanzTusell

 




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial