Notícia

Resolent dubtes i certeses dels comunicats de neu

Com es realitza un comunicat de neu?

David Campà, cap de pisters de La Molina, amb la barra metàl·lica per comprobar el gruix de neu
David Campà, cap de pisters de La Molina, amb la barra metàl·lica per comprobar el gruix de neu Autor/a: Diari de la Neu
Informar-se cada dijous de la temporada dels gruixos de neu als dominis esquiables és gairebé un deure de qualsevol esquiador. Tot els mitjans de comunicació ens informen, per norma els dijous, dels gruixos mínims i màxims a les pistes d’esquí. Aquesta informació pot ser decisiva per alguns esquiadors ocasionals de cap de setmana, o sigui, els no fidelitzats per cap estació i que totes voldrien als seus dominis. Semblaria evident que totes deuen voler seduïr-los perquè visitin determinada estació, oi? Però aquesta informació, és fiable? Si és elaborada pels mateixos responsables d’un domini esquiable, serà una informació objectiva? Distorsionada a l’alça? Amb quins criteris es mesura? Buscar una resposta a totes aquestes preguntes és el que vam fer divendres 28 de febrer a l’estació d’esquí de La Molina. Allà ens vam trobar amb en David Campà, cap dels pisters i responsable dels sondeigs de neu a pistes perquè ens expliqués com es confecciona un comunicat de neu.

Quina és la metodologia?

David Campà, un coneixedor de La Molina pam a pam gràcies als 23 anys que fa que hi treballa, ens va acompanyar fins a la pista Costa Rasa per mostrar-nos els primers passos d’un comunicat de neu. La pista, de més de 850 metres de llargada, ens va servir com un dels dos exemples per veure insitu com es fa el sondatge de la neu en pistes. Un procés de treball que es fa sobretot en base a tres requisits.

El primer: mesurar sempre l’eix central de la pista. El criteri? Evitar els marges, tant si són propers als paravents com als canons de neu, o els oposats a aquests. D’aquesta manera s’eviten els excessos i els defectes dels laterals, tot i que les retracs tendeixen a nivellar-los.

Segon requisit: sondejar el punt més allunyat entre dos canons de neu. En aquest cas el criteri és evitar les acumulacions a la perpendicular d’un canó, i que podrien distorsionar per excés el gruix de les dades finals.

I tercer requisit: dividir la pista en trams de 150 metres, en cadascún dels quals es pren la mida del gruix de neu amb una barra metàl·lica que s’enfonsa a la neu. En funció del calat mètric es registren les dades de cadascun dels trams. Ja tenim recollides les dades d’una pista, Costa Rasa.

Ens desplacem a l’Estadi-Comella

De la mateixa manera que per un conductor de trepitjaneus ha de ser un motiu de responsabilitat condicionar una pista de competició (ja sigui el Roc Blanc o Comella-estadi) per la qual hi lliscaran esquiadors d’alt nivell, la mateixa responsabilitat la té un pister que ha de donar fe dels gruixos de neu que després seràn traslladats a organitzacions esportives d’alt nivell. Però el criteri canvia? Doncs no, és exactament el mateix que es fa servir a Costa Rasa, Pista LLarga o als Alabaus.
Ara bé, en el cas de l’Estadi-Comella l’orografia és diferent que a Costa Rasa i això fa que, per exposició al vent o a la insolació, els gruixos de neu tinguin oscil·lacions més accentuades. En qualsevol cas David Campà hi aplica els mateixos requisits per sondejar. El gruix oficial d’aquesta pista serà la mitja resultant de les dades recollides en els 15 trams amb que està seccionada.

Darrer pas, confecció del comunicat

L’operació realitzada a les pistes abans esmentades és la que es fa a la resta de traçats. Les dades mitges de cada pista són les que després serviran per determinar la mitja més alta i la mitja més baixa del gruix de neu que, en general, hi ha a tota l’estació. Això també vol dir que sempre hi haurà seccions o trams de pista en els quals el gruix serà inferior o superior a la mitja resultant. Són aquests trams els que poden generar dubtes “legítims”? Possiblement.

Aquesta feina no es fa cada dia i el més habitual és que es faci un cop per setmana, habitualment els dimecres. També pot ser que per altres motius, com poden ser els periodes amb dies festius, o per condicionants meteorològics o per competicions properes en el calendari, es pugui incrementar el nombre de sondejos.

Totes aquestes dades, un cop registrades, es processen informàticament i es trameten al departament comercial de l’estació que serà qui finalment validarà per al comunicat de neu.
Les dades recollides, en el cas de La Molina per David Campà, són les que l’endemà llegirem a les pàgines dels diaris, escoltarem a la ràdio o visualitzarem als programes de neu o del temps de les cadenes de TV.
A partir d’ara ja saben que darrera cada comunicat hi ha un treball que consisteix en mesurar, registrar, processar i, finalment, comunicar. A partir d’aquí cada esquiador o client sempre tindrà el dret de qüestionar aquests comunicats, però seria convenient que abans de posar-los en qüestió tingués clar, sobretot, quin és el procediment per elaborar-los.

Ivan Sanz
11 de març de 2014

Entrevista amb David Campà en aquest enllaç
Editorial relacionada amb aquest article en aquest enllaç




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial