Notícia

Crònica d’un cap de setmana "cool" a Andorra

Autor/a: Diari de la Neu
Tarda del divendres 17 de gener de 2014. Tot fent via cap al Principat d’Andorra i escoltant per la ràdio la previsió “meteo” em vaig fent la idea que tindré un cap de setmana meteorològicament variat, amb nevades, sol i potser vent. Serà variat pel temps i per les activitats. M’esperen dos dies d’esquí amb servei de guia o monitor, hotel, gastronomia de muntanya i ruta après-ski. Viuré una cool experience en primera persona, organitzada per a l’agència de viatges Estiber, els especialistes des de fa 20 anys en portar esquiadors cap a la neu. Dos dies en els quals l’Hotel Delfos serà el nostre centre d’operacions.  Aquesta és la crònica d’un cap de setmana en el qual un grup de periodistes i bloggers gaudirem de les ofertes d'esquí que s’ofereixen als clients d'aquesta agència.

Dissabte: Vallnord, cel tapat, la millor neu pols i... un esquí trencat

Dissabte matí. Ens llevem molt d’hora i després d’un esmorzar complet, amb el cel tapat i algun floc de neu esporàdic, ens enfilem al microbús per fer via cap al lloguer d’esquís Pic Negre de La Massana, al mateix peu del telecabina que porta al sector Pal-Arinsal de Vallnord.

En arribar a pistes ens dividim en dos grups: d’una banda els qui volen fer classes d’esquí amb monitor i de l’altra el grup d’esquiadors amb més nivell que comptem amb els guies que l’agència Estiber posa a la nostra disposició per fer una ruta variada pel sector.

El matí passa ràpid repassant les pistes entre bosc de Pal, amb neu ben fresada i gruixos que sí, que s’ajusten al que diuen els comunicats de neu. Al migdia la nevada s’intensifica coincidint amb la previsió meteo.

Prenem el telefèric d’ambient genuïnament alpí que dóna accés a Arinsal i visitem el sector. Visita amb incidència inclosa; uns dels companys de grup trenca l’esquí per la meitat. En pocs minuts personal de l’estació el venia a recollir amb moto de neu i a la poca estona ja disposava d’un altra parell d’esquís, també de Pic Negre, que disposa de botiga a Arinsal.

Tornada cap a Pal amb el telefèric d’enllaç i comencem el retorn cap a la base de l’estació per fer un bon àpat amb gastronomia d’alta muntanya al restaurant de l’estació. Després d’un bon dinar alguns ens saltem el cafè i la sobretaula i aprofitem per fer unes baixadetes aprofitant la neu pols que s’amuntega, verge, fora del traçat de pistes. Uf, quin plaer recordar ara com vam compartir aquelles sensacions que només la neu recent caiguda i esquiada al moment pot transmetre! I sí, nevava molt, visibilitat compromesa, però en aquestes ocasions res millor que esquiar entre bosc i en això Pal té pocs competidors.

A les cinc de la tarda tornem cap a l’hotel per descansar, o qui ho vulgui per fer l’activitat après-ski número u al país dels Pirineus: compres al centre d’Andorra la vella i Escaldes.

Al vespre, sopar a la Borda Estevet, un restaurant molt acollidor per tancar l’Après-ski amb un “repàs” de muntanya, i on relaxadament comentem amb guies i companys de grup la nostra experiència del dia a Vallnord mentre aprofitem per comentar les inquietuts del sector i els negocis de la neu, entre altres qüestions.

Com us podeu imaginar després de la llarga sobretaula sempre n’hi ha que no en tenim prou, així que va arribar el moment de descobrir “Andorra la nuit”. Visitem el Buda, un local musical amb dos ambients diferenciats que ens permet contrastar com es fan els gin-tònics en aquesta part del Pirineu. Un local ple de noies molt guapes, i de nois disposats a seduïr-les, en un ambient en el que potser hauria estat més convenient prendre un autèntic vodka rus.

Diumenge a Grandvalira tornen les bones sensacions

Sempre costa aixecar-se un diumenge al matí, sobretot si ja portes dos nits dormint poquet. Després d’un esmorzar complet fem via cap a Grandvalira, i ens plau veure els efectes de la nevada del dia abans a les muntanyes o a la mateixa carretera. Es veu a venir que tindrem un gran dia.

Prenem el telecabina a El Tarter, que ens porta al sector del Pi del Migdia i des d’aquí el telecadira que ens porta a la Tossa. Quan arribes allà dalt penses... “que gran ets Grandvalira”. A la vista només una part dels més de 200 kms de pistes del domini ben comunicats per ginys moderns i complementats per restaurants acollidors, detallistes i ben integrats en l’entorn.

Encertem un dia excepcional sota un cel que es va obrint, cada vegada més blau, vent en calma i una neu pols que convida a lliscar amb ganes pel sector de Soldeu-El tarter. Descobrim la mítica Avet i la nova pista destinada al descens, l’Àliga.
Esquiem, o surfejem, cap a Canillo per la pista negra Gaig, una pista divertida però molt tècnica i exigent la qual recordaré força temps per una bona caiguda, però també amb agraïment perquè, ben mirat, la pista em va tractar molt bé. Gràcies Gaig!

Encadenant pistes i remuntantors sota un sol brillant que només el nostre Pirineu és capaç de seduïr i reflexar en equilibri just sobre la neu, les hores passen ràpid. Ni plantejar-se descobrir tots els sectors del domini per més Bode Miller o Lindsey Vonn que pogueu creure que sou. Així que després d’un matí d’esquí sensacional ens plantem a l’hora del dinar a l’arrosseria Pi del Migdia per, altre cop al voltant d’una taula a 2.000 metres d’alçada, compartir la bona gastronomia i les tertúlies que un dinar sempre genera. Que ràpida va passar aquella estona.
I sí, va arribar aquell moment sempre una mica trist en el qual toca fer-se la fotografia de grup i a la vegada acomiadar-se. Fins i tot la bona “meteo” es va acomiadar i el cel es va encapotar. Però encara no ho donem per acabat: són les 4 de la tarda passades i encara alguns "malalts de neu" aprofitem per fer una baixada “a consciència” fins a la base de l’estació acompanyats per una nova nevada.

En resum, dos dies en els quals he pogut experimentar les ofertes a la neu que proposa l’Agència Estiber amb l’etiqueta Cool Experiences. No cal que us digui que les seves propostes compleixen amb el requisit bàsic de qualitat i preu i que permeten treure el màxim rendiment d’un viatge o escapada a la neu. Si el vostre desig és esquiar a Andorra, Sierra Nevada, els Alps, o altres estacions del Pirineu, val la pena que us ho plantegeu contractar en una agència que va ser creada per esquiadors i en la qual els seus col·laboradors també ho són.

Per acabar només us convido a fer una breu reflexió: que tinguis un problema a l’hotel o a la carretera i saber que tindràs algú al costat per ajudar-te a resoldre els imprevistos està molt bé. Però si el problema és a pistes (posem per cas una "bona caiguda" però amb conseqüències...) i t’apareix el guia de l’agència que has contractat, calçat amb una taula de surf o uns esquís, i a part d’interessar-se per saber com estàs també es preocupa per saber on han anat a parar els teus esquís... què voleu que us digui, són aquests detalls els que per als qui vivim amb passió el món de la neu t’acaben de convèncer.

Ivan Sanz Tusell
28 de gener de 2014

Comentaris


No hi ha cap comentari
 


















Editorial

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny