Notícia

Per la Gaig de Grandvalira

Autor/a: Diari de la Neu
Una esquiada per la pista Gaig de Grandvalira. Va ser el diumenge 19 de gener de 2014, un bon dia per lliscar pel domini andorrà, tant per la qualitat de la neu com per la meteorologia. La visita que vaig fer es va centrar al sector de Soldeu-El Tarter-Canillo i una de les pistes esquiades va ser la negra Gaig. Tota una sorpresa aquesta pista relativament poc coneguda i que també caldria considerar com un d’aquells traçats exigents que tot esquiador ha de posar al seu currículum d'esquí personal.

BREU DESCRIPCIÓ

La Gaig és una pista negra situada al sector de Canillo del domini, sota el Cap de la Portella. Té una cota de sortida a 2.465 metres i l’arribada a 2.037, una llargada de 1.140 metres, una amplada mitja de 40 metres i un desnivell de gairebé 425 metres. Es va construir l’estiu de 1999 i la seva obertura al públic va ser l’any 2000.
Té una orientació a nord-oest i tot el traçat està innivat per 18 canons d’alta pressió. La part alta està força exposada al vent mentre que el tram mig i baix queda més protegida pel bosc de pi negre i per la mateixa orografia. Una pista alta que, per orientació, cota i innivació de suport, per força ha de conservar la neu en molt bones condicions.
Com no podia ser d’altra manera a Soldeu-El Tarter, el nom de la pista és un homenatge a la fauna, en aquest cas el gaig, un ocell comú al nostre país.

ESQUIADA A LA “GAIG

En el moment de visitar la “Gaig” les condicions no podien ser millors. Poc més de les 12 del migdia, amb bona visibilitat i vent en calma. El dia abans havia nevat i per tant es podia optar per baixar pel centre pista, amb neu ben fresada però endurida, o bé pels extrems laterals, aprofitant l’estret marge que queda entre el fresat i l’espai forapista amb neu verge. En el meu cas ho vaig fer pel lateral.
La sortida ja és d’inici un mur de pendent molt pronunciat i com tota negra cal evitar-la amb neu dura o gelada si no es té un bon nivell. Té un traçat força uniforme, només un corba poc pronunciada i una zona central amb menys inclinació que convida a fer-hi un breu descans. El tram final de la pista s’acomida amb una inclinació que obliga a tensar fins al darrer moment. En qualsevol cas, una pista que s'acomiada de l'esquiador exigint-li físic i tècnica, però deixant molt bones sensacions.
En resum, al meu criteri, una de les pistes negres que mereix estar entre les més atractives del Pirineu.

Ivan Sanz Tusell
19 de gener de 2014

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny