Notícia
Una esquiada a la Pala Bèstia de Vall de Núria
Diari de la Neu va visitar ahir l’estació d’esquí de la Vall de Núria, a la falda del Puigmal. Un dia que va començar gris però que va acabar amb un bon sol i que va permetre gaudir de l'ambient alegre i familiar que sempre ofereix l'estació d'esquí del Santuari, però també competitiu: a la pista Les Creus s’hi celebrava la tercera edició de la Ferro-Carril.
Visita encertada en un dia en què pràcticament tota l’estació era oberta al 100%. La neu es va conservar en bones condicions fins a les 11 del matí. Un dels objectius de la visita era fer una esquiada “a consciència” a la “Pala Bèstia”, un d’aquells traçats que tot esquiador català ha d'esmentar necessàriament al seu “currículum de pistes” personal.
BREU DESCRIPCIÓ
La Pala Bèstia té una cota de sortida a 2.290 metres i l’arribada a 1.970, una llargada de 780 metres, un desnivell de gairebé 300 metres i està homologada FIS des de la temporada 2009/10.
Té la qualificació de negra, o sigui, difícil. Està ubicada a l’esquerra del telecadira quatreplaces que li dóna accés i que porta el mateix nom. “La Pala” té una clara orientació a ponent, amb vista directa a la base de l’estació. Tot el traçat està innivat per canons d'alta pressió, protegit a banda i banda pel bosc de pi negre i això evita la radiació solar directe bona part del dia i, per tant, és una de les pistes que millor conserva la neu fins ben avançada la temporada.
ESQUIADA A LA “PALA BÈSTIA”
En el moment de visitar la “Pala”, dissabte 11 de gener de 2014, ja eren les 11 del matí passades i la neu no estava en les millors condicions i és que, com està passant a tot el Pirineu, a Núria el mes de gener està resultant més càlid del que és habitual.
L’inici de la Pala, que gairebé coincideix amb la plataforma d’arribada del telecadira, ja imposa de bon principi respecte. És un mur de pendent molt pronunciat que obliga a aplicar un esquí tècnic i segur. També és veritat que la pista convida a ser esquiada per practicants de no tant bon nivell, malgrat el seu nom poc "amic" dels esquiadors novells, ja que en realitat és molt ample i permet fer girs amb comoditat per controlar la velocitat. No obstant cal evitar-la amb neu dura o gelada si no es té un bon nivell o cantells d’esquís en condicions. A mig traçat la pista va perdent inclinació i, en el tram final, quan conflueix amb la pista Mulleres, té una zona de recepció relativament curta.
QUATRE QÜESTIONS A SABER
Us explicaré quatre curiositats o qüestions a saber sobre la Pala Bèstia.
En primer lloc comentar que és, amb tota seguretat, la pista més coneguda de Vall de núria i gaudeix d’un gran prestigi entres els esquiadors professionals o corredors. Per alguna cosa l’equip neozelandès d’esquí alpí va estar molts anys destinant una setmana d’entrenament en aquesta pista quan visitaven Europa durant l’estiu austral.
La segona qüestió té a veure amb l’ensenyament de l’esquí. Em va explicar Xavi de Vicente, “Togo”, sotsdirector de l’escola d’esquí Núria, amb qui vaig compartir una bona estona aquest dissabte, que aquesta és una pista emblemàtica que mereix que la persona que la fa per primera vegada, o l'alumne d'un curset d’esquí, rebi necessàriament una felicitació, ja que ve a ser una mena de “passaport” d’esquiador.
La tercera qüestió és una recomanació que té a veure amb les tecnologies. Crec convenient convidar-vos a fer ús de l’aplicació per dispositius mòbils que ofereix Vall de Núria a la xarxa i que us podeu baixar de forma gratuïta. Aquesta aplicació, comuna per totes les estacions d’esquí del Grup FGC, us permetrà registrar la baixada, o “track”, i així tenir-ne un record. Compte quan la baixeu, perquè estem parlant d’una pista negra molt divertida on és fàcil deixar-se portar per la velocitat i possiblement us sorprendrà veure la punta màxima de velocitat que us quedarà registrada en el Track.
I finalment un darrer consell: esmorzeu o dineu bé abans de baixar-la perquè no només és qüestió de tècnica, és una pista que exigeix físic si es vol fer d’una sola tirada. Us hi atreviu?
Ivan Sanz
12 de gener de 2014
BREU DESCRIPCIÓ
La Pala Bèstia té una cota de sortida a 2.290 metres i l’arribada a 1.970, una llargada de 780 metres, un desnivell de gairebé 300 metres i està homologada FIS des de la temporada 2009/10.
Té la qualificació de negra, o sigui, difícil. Està ubicada a l’esquerra del telecadira quatreplaces que li dóna accés i que porta el mateix nom. “La Pala” té una clara orientació a ponent, amb vista directa a la base de l’estació. Tot el traçat està innivat per canons d'alta pressió, protegit a banda i banda pel bosc de pi negre i això evita la radiació solar directe bona part del dia i, per tant, és una de les pistes que millor conserva la neu fins ben avançada la temporada.
ESQUIADA A LA “PALA BÈSTIA”
En el moment de visitar la “Pala”, dissabte 11 de gener de 2014, ja eren les 11 del matí passades i la neu no estava en les millors condicions i és que, com està passant a tot el Pirineu, a Núria el mes de gener està resultant més càlid del que és habitual.
L’inici de la Pala, que gairebé coincideix amb la plataforma d’arribada del telecadira, ja imposa de bon principi respecte. És un mur de pendent molt pronunciat que obliga a aplicar un esquí tècnic i segur. També és veritat que la pista convida a ser esquiada per practicants de no tant bon nivell, malgrat el seu nom poc "amic" dels esquiadors novells, ja que en realitat és molt ample i permet fer girs amb comoditat per controlar la velocitat. No obstant cal evitar-la amb neu dura o gelada si no es té un bon nivell o cantells d’esquís en condicions. A mig traçat la pista va perdent inclinació i, en el tram final, quan conflueix amb la pista Mulleres, té una zona de recepció relativament curta.
QUATRE QÜESTIONS A SABER
Us explicaré quatre curiositats o qüestions a saber sobre la Pala Bèstia.
En primer lloc comentar que és, amb tota seguretat, la pista més coneguda de Vall de núria i gaudeix d’un gran prestigi entres els esquiadors professionals o corredors. Per alguna cosa l’equip neozelandès d’esquí alpí va estar molts anys destinant una setmana d’entrenament en aquesta pista quan visitaven Europa durant l’estiu austral.
La segona qüestió té a veure amb l’ensenyament de l’esquí. Em va explicar Xavi de Vicente, “Togo”, sotsdirector de l’escola d’esquí Núria, amb qui vaig compartir una bona estona aquest dissabte, que aquesta és una pista emblemàtica que mereix que la persona que la fa per primera vegada, o l'alumne d'un curset d’esquí, rebi necessàriament una felicitació, ja que ve a ser una mena de “passaport” d’esquiador.
La tercera qüestió és una recomanació que té a veure amb les tecnologies. Crec convenient convidar-vos a fer ús de l’aplicació per dispositius mòbils que ofereix Vall de Núria a la xarxa i que us podeu baixar de forma gratuïta. Aquesta aplicació, comuna per totes les estacions d’esquí del Grup FGC, us permetrà registrar la baixada, o “track”, i així tenir-ne un record. Compte quan la baixeu, perquè estem parlant d’una pista negra molt divertida on és fàcil deixar-se portar per la velocitat i possiblement us sorprendrà veure la punta màxima de velocitat que us quedarà registrada en el Track.
I finalment un darrer consell: esmorzeu o dineu bé abans de baixar-la perquè no només és qüestió de tècnica, és una pista que exigeix físic si es vol fer d’una sola tirada. Us hi atreviu?
Ivan Sanz
12 de gener de 2014
