Notícia

Apadrina un esquiador

Autor/a: Arxiu FCEH - Photoset
La realitat és la que és. La Federació Espanyola d'Esports d'Hivern ha vist reduïts els ajuts públics un 50% des del 2010 i ara disposa d'un pressupost de només un milió i mig d'euros. En conseqüència, l'impacte de les retallades sobre els equips d'elit ha estat brutal. El d'esquí alpí tenia vuit esportistes la temporada passada, però aquesta ha quedat reduït a tres: l'andalusa Carolina Ruiz, el català Ferran Terra i el basc format a la Val d'Aran Paul de la Cuesta. Ni tan sols la celebració dels Jocs Olímpics de Sotxi, el febrer que ve, ha fet millorar la situació. A la resta d'esquiadors, tots catalans, la federació espanyola els va comunicar l'abril passat que ja no podia sustentar més les seves carreres esportives.

Dos d'ells van dir prou –Andrea Jardí i Xavier Salarich– i van decidir deixar l'esquí de competició. Un altre –Pol Carreras– va pel seu compte. I els dos restants –Laura Jardí, germana petita d'Andrea, i Pol Rocamora– han acabat integrats en el programa ARC (alt rendiment català) de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH) i també reben un petit suport econòmic de la federació espanyola. Els seus programes costen uns 23.000 euros per temporada, però les federacions no els poden assumir sencers. Òscar Cruz, president de la federació catalana, explica que les famílies es fan càrrec d'un 20% del cost.

Micromecenatge

En aquest context, els esquiadors catalans s'han mobilitzat i han engegat les seves pròpies campanyes de micromecenatge. La vendrellenca Laura Jardí, per exemple, recull aportacions a través del seu web (www.laurajardi.com). Fins a l'estiu no tenia cap suport i s'entrenava pel seu compte, però finalment les federacions catalana i espanyola han arribat a un acord perquè pugui seguir el programa de la catalana: “Estic molt agraïda perquè acabo d'arribar i tant els tècnics com les noies m'han acollit de la millor forma possible, encara que no hagi seguit el seu programa durant l'estiu.” La campanya li funciona prou bé i es mostra agraïda amb tots els que hi han col·laborat: “Hi ha molta gent que entén i valora el que estic fent.” També té un patrocinador (P&G) i fins ara ha trampejat la situació com ha pogut. “M'ha ajudat molta gent que em coneix. M'he agregat a equips, m'han ajudat amb el material, m'han ajudat amb el vídeo, m'han corregit, m'han aconseguit llocs per dormir que no em costessin gaires diners”, explica.

Les que ara són les seves companyes han fet el mateix pas. Núria Pau, Ona Rocamora i Mariona Boix han unit esforços després de dissoldre's l'equip júnior de la federació espanyola, del qual formaven part. “La federació catalana ens va oferir una solució. Sabíem que no ens quedaríem sense recursos, però que ens tocaria col·laborar econòmicament. No ha estat fàcil. Tant els pares com nosaltres hem hagut de sacrificar moltes coses, però teníem clar que volíem continuar en l'esquí”, explica Núria Pau en representació de totes tres.

La seva iniciativa consisteix en una campanya al web patrocinalos.com. La federació catalana els proporciona els tècnics, i juntament amb els ajuts de la federació espanyola i la família –no tenen cap patrocinador– poden anar fent la viu-viu: “Tenim un programa complet. El nostre objectiu és el mundial júnior, a Eslovàquia, tot i que no descartem els Jocs de Sotxi si fem un bon inici de temporada.”

El cas de Pol Carreras és el més complicat, ja que només depèn d'ell mateix. Per edat i resultats no va entrar en el programa ARC –com Xavier Salarich– ni rep cap ajut de la federació espanyola. Però de moment no vol llançar la tovallola. Durant dos anys va formar part d'un equip privat –després va fer el salt a l'espanyol– i ara ha format la seva pròpia estructura amb tres companys més: els francesos Guillaume Grand i Maxime Tissot –fill de l'esquiadora catalana Conxita Puig– i l'andorrà Pol Robert. Tots tres comparteixen l'entrenador italià Massimo Vitalini i junts ja van fer la pretemporada a Xile. Carreras té el suport de la seva família, però espera aconseguir 8.000 euros amb una campanya a la plataforma Gofundme: “Una temporada costa entre 30.000 i 35.000 euros, pel cap baix. Si arribo a 8.000 ja estic content. Estic pendent d'algun ajut privat, i si arribo a gener ja serà prou. No puc ni anar al CAR de Sant Cugat i només tinc algun ajut de la Molina i Baqueira, que em cedeixen el forfet.” La selecció per anar als Jocs de Sotxi –és el primer espanyol en el rànquing d'eslàlom– seria un impuls per a la seva carrera, però té clar que si no li surt una bona temporada haurà de tancar la barraca.

Font: el9.cat

Comentaris


No hi ha cap comentari
 


















Editorial

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny