Notícia

El bosc de pi negre a Vallter es continua estenent malgrat la presència de l'estació d'esquí

Contrast entre una postal dels anys setanta i una imatge recent de la mateixa zona del bosc del sector Barquins

Autor/a: Reproducció postal - Diari de la Neu
Una postal dels anys setanta i una imatge recent de la mateixa zona, el bosc del sector Barquins, permeten veure com  el bosc de pi negre a Vallter continua es estenent.


vallter-bosc-morens-barquins
Una imatge històrica del Pla de Morens i Barquins abans de la instal·lació de les instal·lacions (Foto: Particular).

Fa uns dies al Diari de la neu vam publicar, a la nostra extensió a Facebook, una reproducció d'una postal de la zona de Vallter als anys setanta. La imatge en qüestió va posar al descobert que el que aleshores era un petit bosc de pi negre (pinusuncinata), a la zona coneguda com a "Barquins", avui és força més gran en extensió. Aquest creixement del bosquet demostraria, en certa manera, que l'estació d'esquí no només no hauria suposat la desaparició de la massa forestal conseqüència de la humanització i mecanització, sinó fins i tot l'efecte contrari.

De fet així ho demostrava també un estudi de l'any 2010 elaborat per investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), situat a Solsona, a partir de l'anàlisi de més de 200 fotografies aèries realitzades els anys 1956 i 2006. El treball es va realitzar a tota l'àrea de distribució del pi negre al Pirineu català, des de l'Alta Ribagorça fins al Ripollès, cosa que va representar més de 80 municipis i una superfície de 6.010 quilòmetres quadrats.
L'estudi mostrava, en primer lloc, que el pi negre ocupava 55.000 hectàrees l'any 1956, mentre que ara s'estén per més de 64.000, fet que suposa un guany pròxim a les 9.000 hectàrees.

La major part de l'expansió s'ha documentat en vessants d'orientació nord i a una altura relativament baixa, tot i que aquest no seria el cas de Vallter, a la zona esmentada de Barquins, a 2.130 metres.

En qualsevol cas es fa evident que el bosc que s'ha anat estenent per la falda del circ de Morens, i que a més de guanyar cota aquest no ha estat afectat en el seu creixement per les instal·lacions mecàniques, un fet obvi perquè fins i tot un telecadira, que porta per nom Jordi Pujol, el travessa just pel mig des de l'any 1992. Tampoc l'hauria afectat una activitat humana com és l'esquí, i això que el bosc es troba en una pendent cara nord, molt exposat al vent i que en condiciona el seu creixement, però sobretot perquè ocupa una part cèntrica de l'estació, situat entre dos remuntadors i dos traçats d'esquí: la pista Jordi Pujol i el Bac. Això fa que sovint, després d'una bona nevada, el bosc sigui un espai freqüent de traçades forapistes.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny