Notícia

Dissabte 6 d’abril a Masella: torna l’hivern

Autor/a: Diari de la Neu
Anar a dormir un divendres sabent que l’endemà no podràs esquiar perquè totes les previsions apunten a vent, neu i fred, no deixa de ser una acció una mica rutinària, com cada dia que has d’anar a treballar però amb la tranquil·litat que podràs llevar-te una mica més tard. I quan arriba el moment d’aixecar-se més tard del compte, perquè dones per fet que no esquiaràs (i perquè a la nit  m’he llevat i he vist que queien volves de neu), no hauria de tenir cap importància. No la té  fins que, desconfiat de la previsió de “l’home del temps” d’ahir al vespre, repasses plàcidament i còmodament des del llit les webcams de les estacions del Pirineu oriental. I canvies de cara quan te n’adones que a 1.700, a 2.000 i 2.500 metres hi fa un sol que espatega. I et vas posant nerviós. I obres la finestra i efectivament veus un cel blau que et sembla que precisament és més blau que altres dies...

Doncs bé, són més les nou del matí ben passades i ja estem en marxa i fent quilòmetres. I mentre els fem, faig conduir la meva parella i així jo puc continuar repassant les webcams des del mòbil, la tranquil·litzo, li insisteixo que els senyors del temps també s’equivoquen sovint i que segur que tindrem un bon dia: "Si és que les “webcams” no enganyen, està claríssim que fa un bon dia". Però ella no està convençuda i creu que anar a esquiar avui no és el millor dia, i em recorda que ahir ho van deixar claríssim i des de diverses fonts. I mentre anem parlant, l’estona passa ràpid i arribem a l’aparcament de Masella. I sí, tant bon punt arribem, apareixen uns núvols a dalt la Tosa. "A la webcam, també, sí, sí, el núvol té la mateixa forma..."

Anem per feina per equipar-nos, i millor fer-ho així, perquè fa fred i anem una mica tard. D’entrada dir que hi ha molt de cotxe a l’aparcament principal de Masella, un fet que sobta quan penses que la Setmana Santa marca la fí del calendari de temporada per a molts esquiadors. Veure aquest ambient entrat el mes d’abril s’agraeix i dóna ganes de continuar esquiant el que queda de la temporada.

Un cop a pistes ens adrecem al Masella Jet i amunt! Arribats a dalt ens comencem a abrigar i tancar obertures, i penso que potser en Tomàs Molina no anava del tot desencertat. Però bé, ara ja no cal pensar-hi més. Ens acostem als telesquís de la Tosa disposats a pujar a la cota 2.535 m. Mentre guanyem metres cap a munt noto com el vent, que em ve per l’esquena, em deixa “congelat”. Ara penso que potser em calia una capa més, però per sí de cas m’ho callaré i no diré res. En tot cas faig constar que hi ha una base nova de neu de prop de 15 cms, que això anirà molt bè per acabar una temporada de neu que està siguent històrica, de luxe.

I comencem la repassada: tirem avall per la Tosa Vermella i com que el vent gèlig ens ve de cara ens castiga de valent. Caldrà pensar, de moment, en fer pistes més baixes mentre guanyem hores i confiem que la temperatura remonti amb el pas del dia. Decidim provar Coma Oriola per després dirigir-nos a Pla de Masella. Com que el sector dels Coms està tancat ho fem baixant via les Fustes, la Cova i Enamorats. A pistes constatem que hi ha una neu pols lleugera que amb el pas dels esquiadors i en determinats punts s’amuntega i deixa pas a una capa base de neu força més dura.
Arribats a baix ens apropem al telecadira TGV i provem sort a la Davallada, la pista de dificultat vermella que habitualment es fa servir per a les curses i competicions. El seu traçat m’agrada però a més l’amplada i la poca freqüentació ens permeten fer girs al nostre aire. La fem gairebé sols!
Repetim telecadira i ens adrecem al sector de La Pia. Tot obert menys les pistes Excursió i Rovellons. Esquiem per la Familiar i la Cerdanya i finalment tornem a Pla de Masella per la Familiar en el seu recorregut integral, amb el vent de cara i frenant la baixada d’aquesta pista blava.
Com que hem arribat tard i el dia, lluny d’arreglar-se es va espatllant, decidim anar a dinar i com a acostuma a passar sempre et trobes algun conegut amb qui comentar l’esquiada, el dia escollit i l’encert de la “previsió meteorològica”.
Es nota que el dia no és el millor de la temporada per dinar a la terrassa: hi ha un munt de taules i cadires buides, tot el contrari que al menjador interior, amb feina a trobar lloc, molta gent, grups d’amics, clubs d’esquí, famílies... en definitiva, molt d’ambient.

Tarda a la Tosa

Passada una hora de descans i després de fer un dinar reparador continuo l’esquiada, però ara sense companyia. El sol s’ha anat tapant del tot i la nevada, tot i que lleugera i desordenada pel vent, continua precipitant.
Pujo fins a la Tosa i sense entrenir-me repasso les pistes Panoràmica i els Isards i Serrat seguint per l’Estadi. Descarto les negres del sector, Tub i Fonda, perquè a dalt hi ha boira, i això que em sap greu perquè la neu està perfecte en tot el sector. Des de la pista Isards veig que hi ha uns bumps a la Fonda que m’estan cridant l’atenció. Però no tinc temps, em queda feina a fer!
Accedeixo pel telecadira Coma Oriola als telesquís de la Tosa i m’adreço a Rufaca i Coma Pregona, pràcticament tot sol i amb bona neu, i via La Cova vaig a buscar el Jumbo Tossa per fer-hi la darrera pujada. El tram final ja el faig envoltat per la boira espessa en el seus darrers 100 metres: m’adreço a dues estacions i començo el retorn, via La Corda, La Pleta i Enamorats a Pla de Masella. La neu no ha caigut dels pins que protegeixen les pistes i sovint tinc la sensació que estic esquiant a finals de desembre, a les portes del Nadal.
Però arribo a baix i recordo que no he baixat per Muntanyes Russes, precisament una de les pistes que més m’agrada de Masella. Caldrà espavilar-se perquè avui tanquen a les 4 de la tarda i vaig just de temps... Bé, tampoc cal estressar-se: el Masella Jet m’espera per fer la darrera pujada de l’esquiada d’avui i em consciencio que, ara sí, Muntanyes Russes serà el meu comiat.

Just quan baixo per Muntanyes Russes sembla que el dia es comença a obrir i veig com, aixecant els ulls de la pista, apareix la plana ceretana amb la característica carretera recta que porta a Puigcerdà voltada d’uns prats d’un verd intens. A Masella ha tornat l’hivern sí, però aquells prats són la prova que la primavera és aquí. Doncs bé, tinguent en compte que Masella potser tancarà l’1 de maig , que m’han quedat pendents algunes pistes allà dalt, i que em pensava esquiar sobre neu primavera (i no una neu pols pròpia de l’hivern més cru... ) ja està decidit, hauré de tornar abans no s’acabi aquesta temporada per acabar una feina pendent.  Fins aviat Masella!

Ivan Sanz Tusell
6 d'abril de 2013

Diari de la Neu us convida a donar-vos d'alta a les nostres xarxes socials:

La nostra adreça a Twitter en aquest enllaç.   Per seguir-nos a Facebook, cliqueu aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny