Notícia

Crònica d'una esquiada a La Molina el 31 de març de 2013

Amb raó surten bons esquiadors de la Molina: això del Roc Blanc és un miracle!

Autor/a: Diari de la neu
Llevar-se aviat per aprofitar la bona neu de les primeres hores dels dies de primavera és un costum pràctic de qualsevol esquiador. Ara bè, que això coincideixi just en el dia que es fa el canvi d'horari d'hivern pel d'estiu suposa llevar-se una hora més aviat del que és normal. Però el dia s'ho valia, ens llevem amb un sol ben alegre, així que poca mandra per l'hora dormida de menys i amunt en direcció a La Molina.

Arribem a l'aparcament dels Alabaus a les nou i cinc minuts i només hi trobem 6 o 7 cotxes. L'aire és més aviat fred i les basses d'aigua dels marges de l'aparcament estan glaçades, tot un símptoma que la neu que brilla per sota el telecadira dels Alabaus, visible des del parking, deu ser dura com un marbre.

Intercanviem un "bon dia" amb el remonter del sis places desembragable dels Albaus i, amunt!. Rere nostre només han arribat uns pocs cotxes però ja veiem a venir que serà un dia amb poca gent a pistes. Mentre pugem observem que preparen una cursa a la pista del Pedró i com un corredor jove baixa accelerat per sota el telecadira fent derrapar els esquís sobre la neu dura. Arribats a dalt mirem l'entorn i ens sorprèn la quantitat de neu que encara queda a les cotes altes del Puig Llançada i la Tosa d'Alp. El Puigmal i els cims alts de la Cerdanya nord-catalana deixen entreveure un bon gruix de neu. I també uns núvols foscos enganxats al coll del Pimorent.

En qualsevol cas, comencem el circuit habitual: baixem per la vermella Alabaus i ho fem amb una neu dura i ratllada per la ratrac que ens obliga a fer força de taló sobre els cantells, però les sensacions són agradables. Tornem a pujar i des de dalt els Alabaus ens adrecem per la blava Pleta, amb una neu igualment dura, cap al telecadira Torrent Negre. Un cop a dalt baixem per la pista Carena i per Muntanya Sagrada. La situació és la mateixa, la neu es troba en un bon estat, dura i exigent, però esquiable i agraïda.

Arribats a la cota 1.660, base de La Molina, prenem el telecabina i enllacem amb el telesquí Set Fonts. El sol brilla amb força però l'aire continua sent fresc. No fa calor i això garanteix una bona qualitat de neu fins que arribem, via La Coma, a la Comabella. Canvi de neu: només fer uns girs curts notem que la neu ja és primavera. La inclinació de la pista i orientació a sud han transformat la neu quan encara no són les 11 del matí. Passem pel sector coll de Pal pràcticament buit, només dos treballadors, un al telesquí i un altre a la zona de la cinta, evidencien que la zona està activa. Tirem avall i veiem com a la zona del torrent, el tub, la neu més aviat marronosa ha desaparegut de l'entorn de la pista. A l'encreuament amb la pista de Muntanya Sagrada continuem sense veure-hi massa esquiadors. A tanta velocitat com podem passem per l'entorn del llac, gairebé sec, i quan deixem enrere la cinta del bosquet ja gairebé quedem frenats.

Prenem el desembragable Cap de Comella, sense fer cues, i enfilats i guanyant metres podem veure el bon estat de la pista Trampolí, Estadi i Font Canaleta. No així la zona de conducció sobre gel de l'escola de conducció Audi, ja tancada i sense gaire neu o gel. De pujada l'home que ha pujat amb nosaltres a la cadira li escoltem com explica a la seva suposada dona, via telèfon mòbil, que "el dia no te res a veure amb ahir, que la neu està bè i que el dia és molt bo per a l'esquí. Que ho aprofitarà tant com pugui". I nosaltres pensem el mateix!

Baixem per la Comella i Estadi i constatem que la neu continua aguantant bé, res a veure amb la Comabella. En canvi, Costa Rasa i Moixeres, ja no estan per gaudir-les, i això que a la paral·lela del Roc Blanc veiem com hi fan entrenaments sobre una neu ben dura. Amb raó surten bons esquiadors de la Molina: això del Roc Blanc és un miracle!

Repetim Comella i Estadi però a la part final, Font Canaleta, ja és una neu pastosa. Hem d'abandonar el sector i pujar cap a Torrent Negre, on se suposa que la cota més alta mantindrà la neu en bones condicions. I així és: Torrent Negre aguanta molt bé, i decidim provar sort a la Pleta i la Ponent, dues pistes que ens agraden pel seu pendent constant, la poca freqüentació i per mantenir-se des del mes de desembre només amb neu natural. I que bé que aguanten, una i altra! Llàstima que des del telecadira de Torrent Negre s'hagin d'anar a buscar via els Alabaus.

Però el dia ha passat ràpid i ja són més de les dotze, i comencem a pensar en fer una visita a la terrassa dels Alabaus per prendre-hi alguna cosa i per dinar. Mentre pugem per última vegada pel telecadira Torrent Negre notem que el sol que ens ve de cara escalfa, l'aire està en calma, sentim la cridòria dels nens que fan cursets que baixen per la pista Carena i per uns moments, tanco els ulls, i m'imagino que sóc en una platja freqüentada per nens cridaners. L'estiu s'intueix a més de 2.000 metres! però de cop i volta un núvol enorme, dens i fosc, tapa el sol i em desperta del breu somni. No es podia quedar al coll del Pimorent?

Un cop a dalt fem via cap als Alabaus, i descartem baixar per la Huguet o Pastors, que tant bé havien estat el mes de febrer. Baixem pels Alabaus i... com ha canviat la neu! Un granissat de llimona. Sort que no hi baixa ningú.

Un cop a baix pengem els esquís a la terrassa del bar, amb força ambient, i ens demanem alguna cosa per prendre. Mentre fem temps per dinar observem com per la pista ja només hi baixen alguns snowboards que sembla que s'ho passen la mar de bé. La temporada va arribant a la seva fi, l'ambient és molt agradable i ja hi ha més clients a la terrassa del bar que no pas a pistes. Tot un símptoma! Arriba l'hora de dinar i entrem cap a dins: avui un xurrasco amb mongetes i un pit de pollastre amb escalivada que,com altres vegades, està boníssim.

Ivan Sanz Tusell
31 de març de 2013

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny