Notícia

Diumenge 24 de març i Vallter aguantant el "tipus"

Autor/a: Diari de la Neu
Arribada una data tant avançada en el calendari de l’esquiador, com és el 24 de març, i trobar a pistes una neu d’escel·lent qualitat, sembla un repte gairebé impossible, no? Doncs això és el que em vaig trobar a Vallter 2000 aquest diumenge dia 24. Tota l’estació oberta, excepte el telesquí Xemeneia i les dues pistes a les que dóna accés.

A les 9 del matí, puntual, arribo a l’aparcament situat sota la Borda, a la cota 2.135. És l’hora d’arribada dels que estem ben conscienciats que en aquestes dates cal començar a esquiar aviat. Així que, equipat amb celeritat, de seguida m’acosto al telesquí de Barquins i només fer unes passes sobre blanc ja noto que la neu està bé, molt bé. Un “bon dia” amb el remonter, prenc la perxa i... amunt!  

Pujant per l’arrastre observo com Vallter continua oferint un paisatge ben blanc, de gruix, i això que fa quinze dies que no m’hi acostava però les temperatures baixes dels darrers dies i les nevades freqüents, sense ser quantioses, han deixat l’estació “més mediterrània” amb una imatge genuïnament alpina.

Començo la repassada a les pistes Clot-Estadi, Jordi Pujol, Bac Barquins i Puig dels lladres i em sorprenc de la qualitat: una neu pols dura, mot ben compactada i planxada per les ratracs que continua vibrant al pas dels meus esquís. I que no s’estova!
La pista del Xalet, la que baixa a cota més baixa i més soleiada, també aguanta el tipus. La temperatura avui és baixa, no fa sol, fa un vent moderat més propi del gener que del març, hi ha poca gent i això deixa les pistes en un bon estat que sorprén. No és el millor dia per fer fotografies, la veritat, ni tinc ganes de pujar amb el telecadira, més exposat al vent, i prefereixo pujar amb els telesquís. Les repasso totes fins a dues vegades i quan començo a fer la tercera repassada ja són les 12 del migdia. Les pistes superiors, les dels remuntadors Barquins i telecadira Jordi Pujol, continuen en molt bon estat però la pista del Xalet ja ha esdevingut a la seva pala final un “granissat” castigada del pas dels esquiadors i la temperatura no tant baixa. Així doncs, a aquestes hores, més valdrà oblidar-se d’aquesta pista ja que la neu s’anirà degradant progressivament cap a munt amb el pas de les hores. El secret, doncs, serà no perdre l'altura de la zona de serveis.

Però el temps passa ràpid i ens plantem ja passades la una del migdia quan decidim que ja n’hi ha prou. Estem satisfets de l’esquiada però el temps s’ha complicat. S’ha tapat definitivament el cel i aquell núvol que pràcticament tot el matí estava enganxat als cims de Bastiments i la Dona, ara ja s’ha fet enorme i ha baixat a tocar pistes i mentre esquies no es veu el relleu de la pista. A l'arribada superior del telecadira la boira engoleix la cafeteria Les Marmotes i cauen flocs de neu granulats. Arriba el moment de plegar però abans farem un entrepà "duo" al Frankfurt La Borda. Avui ens decidim per un bratwurst amb ceba i un llom amb formatge que no cal que us digui que estaven boníssims, i més tinguent en compte el dia lleig que s’ha quedat, un entrepà calent entra d’allò més bé.
En qualsevol cas una bona esquiada per un 24 de març, amb un temps i una neu pròpies de finals de gener. Fins aviat, Vallter, i continua aguantant el "tipus"!

Ivan Sanz Tusell
24 de març de 2013

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny