Notícia
Cronologia de la història de l'esquí a La Molina
Es compleixen trenta anys de l'adquisició de La Molina per part de FGC
Un abans i un després va ser quan La Molina va fer un canvi de propietaris l'any 1985, passant a ser propietat de la Generalitat de Catalunya i gestionada per l'empresa pública Ferrocarrils de Catalunya. Trenta anys després la història de la Molina continua i s'adapta als nous temps. Per fer-ho l'estació promou esdeveniments i segueix apostant per la competició, i tot això mentre es renoven instal·lacions i es prepara l'estació per a una possible candidatura d'uns Jocs d'Hivern a celebrar entre el Pirineu de Girona i Barcelona. Ara, quan es compleixen trenta anys de gestió pública, sembla un bon moment per recordar la història de La Molina.

1908, els primers esquiadors
Segons consta en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), els primers esquiadors a La Molina se situen a l’any 1908 i practicaven telemarc i l’Stemmbogen. Els homes vestien com autèntics exploradors àrtics i les dones amb faldilles.
1922, arribada del primer tren
L'any 1922, l’estació començà a guanyar popularitat i el 1923 i 1924 es va convertir en un lloc concorregut pels aficionats de l’esquí. Aquell mateix any es descobria Fontcanaleta: “unes extensions suaus, sense arbres i plenes de neu", segons van descriure els pioners que es van aventurar a allunyar-se dels voltants de l'estació de tren i a travessar el bosc de la Perdiu. Aquestes pistes d’esquí van agafar fama ràpidament i aquell mateix any s’hi van celebrar els X Concursos d’Esports d’Hivern i els Campionats de Catalunya.
1925, el primer allotjament de l’estació de La Molina
Fou el xalet del CEC, inaugurat l’any 1925, i el 1940 es va instal·lar el primer servei d’assistència mèdica per als accidentats en la pràctica d’aquest esport d’hivern.
1943, els primers remuntadors
El primer teleesquí d’Espanya i Catalunya s’estrenà el 28 de febrer del 1943 a les pistes de Fontcanaleta.

1946, el primer telecadira de l'Estat espanyol
La Molina tornava a ser pionera en la instal·lació de nous tipus de remuntadors, amb la posada en funcionament, a la temporada d’hivern del 1946-47, del telecadira del Turó de la Perdiu. Es va inaugurar el 22 de desembre de 1946 amb 140 cadires monoplaça. Unia el Xalet amb el Turó, per donar servei a la pista Standard. Va ser obra de l'enginyer suís Karl Weisse.
1948, segon telecadira
L'any 1948 es construeix el segon telecadira, batejat amb el nom de Telecadira de l'Estació. Interconnectava l'estació de tren amb el telecadira de la Perdiu i la caseta groga de la zona de la Font del Moreu. Ja es podia pujar en 25 minuts de l'estació de tren a pistes en dues cadires.
1949, tercer telecadira
Aquell any s'instal·la un telecadira monoplaça que connecta el coll Sisè (1.740 m.), a tocar del Turó de la Perdiu, amb Costa Rasa (2.043 m). La Molina supera els 2.000 metres.


1953, teleesquí a Pista Llarga
Trasllat del teleesquí situat a la zona de Font Canaleta cap a Pista Llarga. La instal·lació es va realitzar el maig de 1953. Tenia 400 metres de llargada.
1954, el telecabina inaugura el primer tram
Amb l’arribada d’un telecabina de dues places, i que era conegut com a teleou per la forma de les cabines, La Molina expandí la seva àrea esquiable cap a la muntanya de la Tosa. Primerament fins als 2.280 metres del Puig d’Alp, línia que es va inaugurar oficialment el 4 de març de 1955. Obertura de la pista Olímpica.

El desembre de 1955 es posava en marxa un teleesquí que sortia des de la terminal d'arribada del telecabina fins molt a prop del cim de la Tosa.

1960, Torrent Negre
El 8 de desembre de 1960 es posava en servei el primer teleesquí de Torrent Negre, en la mateixa traça que avui té el telecadira de 4.

1964, nou teleesquí a Torrent Negre i telecorda de Costa Rasa
El 1964 es construirà el teleesquí Torrent Negre II. S'instal·la un telecorda a Costa Rasa.

1966, segon tram del telecabina
Es posava en marxa el segon tram del telecabina, que arribaria al mateix refugi del Niu de l'Àliga. Es va inaugurar el 10 de desembre de 1966. Aquell mateix any s'edificava el refugi del Niu de l’Àliga.

1970, el tancament del telecabina
El 13 de gener de 1969 un accident en el telecabina fa tancar el remuntador, després de poc més de 6 anys en funcionament. La caiguda de dues cabines va provocar la mort de tres persones.
1972, expansió cap als Alabaus
La Molina s'expandia cap a la zona d'Els albaus, amb la inauguració dels teleesquís del mateix nom i la zona de debutants d'el Pedró.

1973
Es construeix un trampolí de salts d’esquí de 30 metres que uns anys més tard es va ampliar fins als 35 m.
1975
El telecabina dues places, entre Montana i el Puig d'Alp quedava substituït per un televent.
1976
Substitució del segon tram del telecabina fins al capdamunt de Tosa d’Alp per un telecadira de dues places.

Telecadira de la Tosa (Foto: cedida per Roman Llagostera).
1978, una sola empresa
Fins a 1977 els remuntadors del domini eren gestionats per dues empreses diferents, amb els problemes que això comportava. A partir de 1978 tot el domini esquiable s'unificava amb una sola empresa i un únic forfet.
1979
Substitució del televent per un telecadira de dos places. Aquest nou giny, famós pel seu color groc, va donar servei fins el 1994 i, finalment, el 1999 es va procedir al seu desmantellament.
1980
Es posa en marxa la petita estació d'esquí de Coll de Pal.

Plànol de pistes de La Molina, entre 1980 i 1987 (Foto: particular).
1985, entrada de la Generalitat
A la dècada dels vuitanta l'esquí adquirí una notòria popularitat entre tots els segments de la població. Tanmateix, les vicissituds que travessaven les empreses propietàries fins aleshores de La Molina van fer que l'any 1985 la Generalitat de Catalunya adquirís els actius del domini esquiable de l'estació a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que passà a gestionar-los fins a l'actualitat. Aquest nou impuls comportà que, novament, La Molina esdevingués pionera en el seu àmbit, i es dotà de la primera planta de producció de neu artificial per mitjà d'un sistema d'alta pressió. A més, el 1986, s’instal·là el primer telecadira de quatre places de l'Estat, el Cap de Comella.
1989
El desembre d'aquell any es canviaven els tres teleesquís de Pista Llarga per un telecadira de 4 places.
1991
El desembre de 1991 es posava en marxa el telecadira de 4 places Roc Blanc.
1993, Telecadira de Torrent Negre
Els dos teleesquís de Torrent Negre, I i II, seran substituïts per l'actual telecadira de quatre.
1994
Retiren definitivament el vell telecadira de Puig d’Alp (de Montana fins a la intermèdia del Puig d'Alp) i el telecadira de la Tosa (entre la intermèdia del Puig d'Alp i el Niu de l'Àliga).
1999, el telecabina Alp 2500
La Molina tornava a quedar connectada amb la seva veïna Masella amb la instal·lació del telecabina Alp 2500, que ampliava l'àrea de l'esquí cap a la muntanya de la Tosa i recuperava les pistes del que s'havia coneguts trenta anys abans amb el nom de la super Molina.
2005, coll de Pal s'integra a La Molina
La petita estació d'esquí de Coll de Pal, amb només un teleesquí i un refugi, s'integra a La Molina. S'havia posat en marxa l'any 1980 i era gestionada pel Club Esquí Bagà.
Construcció del telecadira de Font Canaleta, un 4 places de pinça fixa instal·lat per l'empresa Poma.

2006, inversió als Alabaus
Substitució dels teleesquís dels Alabaus pel nou telecadira desembragable de 6 places amb el mateix nom i nou edifici pel restaurant-bar. Una inversió feta amb la vista posada als campionats del món de surf de neu i per a promocionar el sector entre la comunitat de practicants d'aquesta modalitat.
2008, la Copa del Món d'esquí alpí arriba a Catalunya i el Pirineu
La temporada 2008-09 La Molina va ser la primera estació dels Pirineus a acollir la Copa del Món Femenina d’Esquí Alpí. Els dies 13 i 14 de desembre 2008, se celebrà, a les pistes Comella i Estadi, un eslàlom gegant (dia 13) i un eslàlom especial (dia 14) femenins de la Copa del Món d'esquí alpí de la FIS. Es van remodelar la pista Comella i estadi.
Instal·lació d'innivació entre Coll de Pal i tram baix de Comabella fins a Volta Muntanya Sagrada.
2009, nou desembragable 6 places Cap de Comella
S'instal·la el telecadira desembragable de 6 places Cap de Comella en substitució del 4 places pinça fixe. Aquest telecadira de 4 places està pendent de ser instal·lat a la zona del llac de la Molina per unir la base de l'estació amb el Coll de Pal, on actualment hi ha dos teleesquís, una cinta de debutants i un edifici de serveis gairebé enllestit.
2011, Mundials d'Snowboard
Aquell es tornava a fer una pas trascendental en la projecció de La Molina com a i seu de competicions internacionals i s'hi celebraven els Mundials d'Snowboard i la Copa del Món per a Discapacitats.
2012, retirada del telecadira de la Pleta
Es retirava el telecadira de la Pleta, que bàsicament donava accés a les Pistes mainadera i Pleta.

2015
Nova cinta per a debutants a Pista Llarga i es recupera la pista Coll Sisé, amb innivació.
2016
Adequació tram baix de Costa Rasa com a pista integral fins al peu del telecadira, sense necessitat d'enllaçar amb les pistres de Roc Blanc i Moixeres.
2017
Innivació de les pistes Solell, Els Plans i tram baix de Costa Rasa.
2019
Inauguració segon tram de telecabina Alp 2500 entre estació intermèdia i refugi del Niu de l''Àliga. El telecabiona deixa d'anomenar-se Alp2500 i passa a ser rebatejat amb el nom de Cadí-Moixeró. Inauguració del telecadira El Llac, entre el llac de La Molina (cota 1700) i Coll de Pal (cota 2000).
BIBLIOGRAFIA
A dia d'avui, des de l'entrada de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a La Molina, ja només queden els vells teleesquís del Pedró i els Coms pendents de retirada i/o renovació, tots els altres ginys mecànics han estat posats al dia. La cronologia aquí detallada, si es pren de referència des dels anys 1985 en endavant, és pot entendre com una mostra del compromís del govern català per modernitzar i posar al dia una estació que ha estat històrica i innovadora per als esports de neu a Catalunya.
Per a la redacció d'aquest article m'he ajudat de la documentació aportada per la mateixa estació, a l'apartat història del web. El plànol de pistes ha estat obtingut del blog Malaltsdeneu.
Enllaços relacionats:
Història, fotografies i textos: www.lamolina.cat
Llibre El nou telecabina Cadí-Moixeró de La Molina, de Joan Carles Salmerón i Fernández. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (Primera edició 2019)
Plànol de pistes de La Molina: forero Triki-Fischer, des del web www.malaltsdeneu.cat