Notícia

Els nous aires a la nova RFEDI retornen l'il·lusió als equips de corredors

Les catalanes Mariona Boix, Núria Pau i Júlia Bargalló deixen la precarietat enrere gràcies als nous aires en els equips d'elit de la nova Federació Espanyola d'Esports d'Hivern

Les tres cracs catalanes, Júlia, Mariona i Núria.
Les tres cracs catalanes, Júlia, Mariona i Núria. Autor/a: Rfedi
L'estructura esportiva de la Federació Espanyola d'Esports d'Hivern (Rfedi) era, fa un any, paupèrrima. La gestió de l'anterior president, Eduardo Roldán, va deixar els equips d'elit sota mínims. En la seva última temporada en exercici, el d'esquí alpí només el formaven tres esquiadors: l'andalusa Carolina Ruiz, el català Ferran Terra i el basc format a la Val d'Aran Paul de la Cuesta. La resta d'esquiadors, inclosos els dels equips júniors, es van haver de buscar la vida pel seu compte. Alguns dels catalans van trobar empara en la federació catalana, que ajudava com podia, però la situació no era la millor per a uns esportistes que aspiraven a entrar en el circuit mundial.

Roldán, però, va perdre les eleccions del 2014 contra tot pronòstic. L'equip entrant, liderat per l'aranès May Peus i d'un perfil marcadament tècnic, es va trobar ja l'estructura feta per a l'hivern 2014/15, però va posar fil a l'agulla per donar viabilitat a les carreres dels esportistes: “Quan vam entrar ens vam trobar la planificació feta i el pressupost del 2014 esgotat. En tres mesos vam haver de fer filigranes. Aquest any ja hem pogut planificar l'estructura esportiva nosaltres”, explica Peus. “Durant la pretemporada hem llogat un hotel a Saas Fee, a Suïssa, i ens hem fet càrrec de tot: cuiners, coordinadors... Això porta molta feina, però genera un gran estalvi econòmic. I amb els mateixos recursos hem aconseguit doblar els dies d'esquí.” Aquesta fórmula aporta, també, uns intangibles beneficiosos per als esportistes: “Hem fet el normal, mínim i bàsic, però hem aconseguit fer pinya, fer equip. I això genera complicitats.”

Els resultats no es poden esperar per demà mateix. L'equip d'esquí alpí femení, per exemple, està format per tres esquiadores –les catalanes Júlia Bargalló, Mariona Boix i Núria Pau– que amb prou feines superen els vint anys. Després de la retirada de Carolina Ruiz aquest 2015 –amb 34 anys– els pertoca la responsabilitat de prendre el relleu i d'omplir un buit gran. I és que la generació posterior a la seva, formada, entre d'altres, per les catalanes Andrea i Laura Jardí i Mireia Clemente i l'aragonesa Leyre Morlans, no va trobar el seu lloc dins la federació i va emprendre la retirada. Les conseqüències d'això es paguen ara, ja que no queda en actiu cap de les esquiadores que ara estarien al pic de la seva carrera.

Mariona Boix explica que els canvis ja s'han notat aquesta temporada: “Han estat en positiu. Ens han donat facilitats i compleixen la paraula que ens van donar.” La federació ha donat sortida a una de les demandes principals de les esquiadores, la de tenir un segon entrenador. Joan Orriols, que l'any passat havia d'assumir totes les tasques d'aquesta funció, inclosa la de skiman, té ara l'ajut de Toño Góngora. “Ens ajuda molt en els entrenaments, que són de qualitat. Hem fet molts més dies de pretemporada i els hem aprofitat bé.” Boix, que surt d'una lesió que l'ha tingut sis mesos de baixa, recorda les dificultats que han tingut les últimes temporades: “Hem passat una etapa dura. Quan ets esportista i t'has de començar a preocupar per temes econòmics es veu reflectit, en negatiu, en els teus entrenaments i resultats. Esperes que et diguin el teu programa i ningú no te'l diu.” El gir, doncs, ha estat radical: “No és un bon moment econòmic per a la federació, però, si més no, ja no estem penjades d'un fil. Tenim una base i podem sortir a entrenar-nos. I això tranquil·litza molt.”

Núria Pau, amb qui fa dos anys Boix va emprendre una campanya de micromecenatge per poder continuar les seves carreres, avisa que no se'ls pot demanar resultats d'un dia per l'altre: “No es pot pretendre que agafem de seguida el nivell de la Carolina. A poc a poc, amb els anys, podem arribar al seu nivell. Cal temps, però veig un horitzó al fons.” El president de la federació espanyola assegura que el projecte iniciat és de futur, i és conscient que tampoc no poden demanar resultats immediats: “Encara que tinguéssim molts recursos, cal molta feina. És una feina de sis, set i vuit anys. No es poden crear esportistes de cop. L'objectiu d'aquestes noies seria arribar als Jocs de Pyeongchang 2018 amb un bon rànquing mundial. No els podem dir que surtin i guanyin la copa del món. Tenen tres hiverns per millorar. I si cada any hi ha una progressió notable no tindran cap problema per part de la federació.”

De L'Esportiu

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Editorial


Opinions

Més opinions

giny

Edició en paper


giny

giny