Notícia

Història de Vallter 2000 (2a part) De 1985 a 1995

Cronologia de la història de l'esquí de Vallter 2000

Plànol de pistes de Vallter 2000 a la temporada 1989-90. Ja s'indicaven la imminent construcció del telecadira Jordi Pujol i una nova zona de debutants, La Feixa, a la cota 2.500 m.
Plànol de pistes de Vallter 2000 a la temporada 1989-90. Ja s'indicaven la imminent construcció del telecadira Jordi Pujol i una nova zona de debutants, La Feixa, a la cota 2.500 m. Autor/a: Vallter 2000
Segona part de la Història de Vallter. Es tracta de la segona entrega d'un total de 4, la primera es va publicar l'agost de 2015, avui fem entrega de la segona. Les podeu trobar en aquest enllaços: primera 1a part de 1974 a 1984, segona part de 1985 a 1995, tercera part de 1996 a 2006 i quarta part de 2007 a 2021.


Temporada 1984-1985, any de greuges i queixes

A finals de 1984 entrava en funcionament el Túnel del Cadí, i això suposava que molts esquiadors de l'àrea de Barcelona tinguessin més fàcil accedir al Pirineu de la Cerdanya, Andorra i Catalunya del Nord, restant possibles clients a les estacions del Ripollès. Un fet que s'afegia als problemes econòmics que Vallter arrossegava des de la seva inauguració deu anys abans.

El gener de 1985 es posava en marxa el Tren Blanc, un servei específic per portar esquiadors de Barcelona fins a les estacions de Vall de Núria i La Molina. Aquest fet va propiciar una "denúncia" pública de Vallter en considerar que es discriminava amb recursos públics l'estació setcasina per privilegiar a les estacions abans esmentades, i que des de feia poc passaven a ser participades majoritàriament per la Generalitat de Catalunya.

Per contra, el mateix mes de gener l'ampliació d'obertura del pas fronterer de Coll d'Ares, de les 8 del matí fins a les 8 del vespre (abans es tancava la frontera a les 5 de la tarda) permetia que Vallter es promocionés a la zona del Vallespir per atraure clients d'aquesta vall veïna.

Vallter veia sovint relacionat el seu nom amb els cada vegada més nombrosos accidents de muntanya de la zona, i és que molts mitjans de comunicació en lloc d'ubicar els successos al lloc concret de l'accident (Pic de l'infern, Bastiments, Gra de Fajol...) ho feien directament a Valter 2000, generant una imatge d'estació "perillosa". A més, sovint els operaris de l'estació eren requerits per  participar en tasques de rescat dels accidents.

La Setmana Santa de 1985 va ser bona per a l'estació de Vallter i amb ella es va "salvar" una temporada que fins al moment no ho havia estat.

Temporada 1985-1986

La temporada 1985-86 començava amb mal peu. A finals de gener de 1986 l’estació encara no havia pogut obrir portes ni un sol dia i finalment el 30 de gener va caure una nevada impressionant que va impedir arribar a l’estació fins tres dies més tard. Es van tardar 33 hores en netejar la carretera entre Setcases i l’estació d’esquí. Aquell any la temporada va acabar el mes de maig.

Temporada 1986-1987

La temporada 86-87 ja va començar amb una injecció de capital de 50 milions de pessetes a través del Govern de la Generalitat, injecció que garantia l’obertura de Vallter quan només un any bans tot indicava que l’estació quedava abocada al tancament pels mals resultats.

La carretera seria asfaltada entre el seu tram final, de la base de l’Enric Planella fins al Pla de Morens, s’inaugurava el nou centre mèdic i el refugi de la Creu Roja, a tocar del refugi Pastuira. Fins el 6 de febrer no es va poder obrir l’estació i la temporada 86-87 va acabar sent desastrosa, amb només 35 dies d'obertura i 7.571 visitants.

1987-1988, arriben els paravents i s'apropen als 70.000 visitants

Bon inici de temporada la del 87-88, que el 4 de desembre de 1987 s’obrien portes. A més, per a la temporada 87-88 es posava en marxa la promoció de l'esquí entre els escolars (fins a 14 anys) de la Vall de Camprodon: per 1.000 pessetes aconseguien un passi de temporada. Una de les inversions de l'estació durant l'estiu van ser els paravents de metre i mig fets amb fusta de castanyer. L'invent, comprat a França, va donar molt bons resultats.

Per l'estació hi van passar 69.740 visitants, 147 dies de temporada i hi havien 9 persones fixes treballant a l'estació i 10 temporals.

1988-1989, la competència ferotge de la Catalunya del Nord i Andorra

La temporada començava amb una novetat important: la inauguració de la pista "Jordi Pujol", dedicada al primer esquiador olímpic de la vall de Camprodon, i fill del fundador de l'estació, Josep Pujol Aulí. Malauradament la pista va quedar sense inaugurar tot i està enllestida. Perquè? La 1988-89 va ser una temporada desastrosa, només es van obrir algunes pistes i instal·lacions 32 dies i per l'estació tant sols hi van passar 3.750 persones.

En una situació certament desesperada calia buscar "culpables" i segurament per això des de Vallter i altres estacions catalanes, associades a l'ACEM, es van queixar  del fet que a TV3 i altres mitjans catalans fessin promoció gratuïta de les estacions andorranes i de la Catalunya del Nord, mentre les catalanes, per sortir als mitjans francesos havien de fer front a importants quantitats de diners. En realitat els problemes econòmics segurament no venien per culpa de la promoció d'altres estacions, sinó per la manca de neu al Pirineu oriental, fet que molts esquiadors aprofitaven per anar a les emergents estacions andorranes.

1989-1990, primera xarxa de neu produïda de baixa pressió

En arribar el novembre de 1989, i de cara a la imminent temporada 89-90 l'estació feia una inversió de 130 milions de pessetes (actualment serien uns 800.000 euros) en la que seria la primera xarxa de producció de neu de baixa pressió a l'Estat espanyol. A més, aquell desembre Vallter va ser una de les poques estacions en tenir-ho gairebé tot obert, fet que els caps de setmana de desembre, inclòs el Pont de la Puríssima i la Constitució, la vall quedés col·lapsada.

Es va incorporar una nova retrac i per fi va ser possible inaugurar la pista Jordi Pujol.
Per primera vegada el plànol de pistes de l'estació ja incorporava el futur traçat del telecadira Jordi Pujol, una nova zona de debutants coneguda com La feixa, a la cota 2.500 m de l'estació, que finalment mai seria posada en marxa.
La 89-90 ser una bona temporada, en la qual es van obrir pistes 110 dies i van visitar l'estació 65.192 persones.

planol-pistes-vallter-1989-90

1990-1991, inversions quantioses

El gener de 1991 s'acabaven les obres del nou edifici de serveis, situat davant l'emblemàtic edifici que acollia el restaurant. Incorporava planta baixa amb garatge per a les trepitjaneus i una planta primera amb els serveis esmentats. Anys més tard s'hi aixecaria una segona planta.

Començava la campanya dels "divendres blancs", un forfet de baix preu destinat a estudiants universitaris i el més important d'aquell any arribaria el desembre de 1991, quan s'estrenava el telecadira de 4 places pinça fixa Jordi Pujol, el que va suposar una autèntica projecció a nivell català de l'estació d'esquí, sobretot perquè feia anys que no s'havia invertit en cap remuntador. S'instal·lava més neu produïda, en aquest cas a la pista del Clot, més coneguda com l'Estadi.

La temporada 1990-91 també va ser globalment molt bona, amb 65.000 visitants, 142 dies d'obertura i tancant pistes el 15 de maig de 1991!

vallter-1990-91
Teleesquís de Barquins en un catàleg de promoció de l'estació a la temporada 1990-91 (Foto: Vallter 2000).

1991-1992, any olímpic, any d'alegries

Vallter començava la temporada 1991-92 en les millors condicions possibles: pel pont de la Puríssima del desembre del 91 es posava en marxa el telecadira Jordi Pujol, amb tota l'estació oberta, gràcies a una llevantada molt oportuna. S'acabaven les cues als remuntadors i començava una de les millors temporades per l'estació de la Vall de Camprodon. També es posava en marxa la innivació a les pistes Barquins.

La temporada 1991-92 va ser la millor en la història de l'estació, amb 102.200 visitants, 133 dies d'obertura i tancant pistes el 3 maig.

construccio-telecadira-jordi-pujol-vallter-1

1992-1993, es posa en marxa la cafeteria Les Marmotes

Els aiguats de l'octubre de 1992 deixaven els accessos a Vallter en molt mal estat, un fet que augurava una temporada 92-93 amb problemes de bon inici. Es posava en marxa la cafeteria Les Marmotes, que a 2.535 m. era una de les més altes de Catalunya i la única amb vistes al mar, en concret a la badia de Roses. La temporada 1992-93 va finalitzar amb 99.600 esquiadors, 143 dies d'obertura i tancant el 9 de maig.

1993-1994, la crisi conjuntural arriba a les estacions

L'octubre de 1994 s'inauguraven els Túnels de Capsacosta, una infraestructura de comunicació que apropava Vallter a les comarques gironines i que es considerava molt important des de l'estació. Però la crisi econòmica general iniciada el 1993 es feia notar a totes les estacions d'esquí, que van baixar molt les inversions en millores. La temporada 94-95 va cloure amb 35.900 esquiadors i 99 dies d'obertura i va ser qualificada de "nefasta". Poca neu a pistes i la crisi "post-olimpiades" que va fer que pocs esquiadors s'apropessin a Vallter i deixaven la estació de la Vall de Camprodon en situació econòmica molt difícil.

vallter-escola_esqui-1993-1994
Escola d'esquí de Vallter, en una imatge que no queda clar si correspon a l'any 1993 o 1994 (Foto: Vallter 2000).

Temporada 1994-1995

Els resultats de l'anterior temporada van privar a Vallter de fer caixa i això va fer que les inversions importants quedessin posposades, limitant-se a tasques de manteniment i la instal·lació de paravents. La temporada va ser espectacularment generosa amb neu, tant que fins i tot hi van haver dues allaus, una de les quals va afectar el teleesquí La Xemeneia, arrossegant dues pilones, i l'altra el refugi-hostal Pastuira afectant de ple la teulada i dues habitacions.

La temporada 95-96 va acabar amb 103.500 esquiadors i 140 dies d'obertura i, excepcionalment, va finalitzar el 2 de juny, sent la única estació en obrir 6 mesos.

Totes les entregues

Fins aquí la segona part de la Història de Vallter. Per a aquest article s'han usat les fonts del diari Los Sitios de Gerona, El Punt, Revista Ski Club, documentació gràfica de l'arxiu de Vallter 2000 i entrevista amb Josep Pujol Martínez.

Són 4 fases de deu anys cadascuna. Les podeu trobar en aquest enllaços: primera 1a part de 1974 a 1984, segona part de 1985 a 1995, tercera part de 1996 a 2006 i quarta part de 2007 a 2021.

20 de maig de 2016
@IvanSanzTusell

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial





giny



Allaus

Butlletí de Perill d'Allaus del dia 22/11/2018

Ampliar informació
Informació oferida per:
giny

Edició en paper


giny

giny

Entrevista

''El meu dia a dia és intentar gaudir 'a muerte' de la muntanya''
Txema Trull Fotògraf especialitzat en el món de la neu

entrevista