Tal dia com avui de fa 20 anys es va esquiar a Vallter 2000, i no és cap broma. Va ser l'1 de juny de 1996 i en aquella jornada històrica s'acomiadava una temporada que va ser tot un rècord en precipitacions. Curiosament la temporada ja va començar l'1 de desembre però només uns dies més tard, en ple pont de la Puríssima, una altra nevada deixava l'estació amb gairebé 2 metres de neu a la cota 2.500 i més d'un metre de neu al peu de pistes. El desembre i el gener van ser mesos freds i la neu es va conservar en molt bones condicions i sense reduir-se el gruix, però el més sorprenent arribaria a finals de gener i continuaria al llarg del mes de febrer quan, gairebé cada setmana, noves precipitacions de neu anaven incrementant el gruix a pistes. Borrasques molt actives entraven cada 8-10 dies pel sud peninsular, fregaven la mediterrània carregant-se d'humitat i finalment en la seva trajectòria cap al nord descarregaven al mur que oferia el Pirineu, especialment a l'oriental. En arribar el mes de març el gruix a pistes arribava als 3 metres i mig, i prova de l'excés de neu van ser dues allaus a l'entorn de les pistes. Una d'aquestes allaus va afectar dues pilones del teleesquí La Xemeneia, una de les quals va ser arrossegada, i una segona allau va afectar el refugi Pastuira, a al cota 1.930. Aquesta darrera allau, que va baixar de nit, va aixecar part de la teulada i va entrar per dues habitacions.

Abril, i es continua amb 3 metres de neu a pistes

En arribar el mes d'abril l'estació setcasina ja tenia el rècord de ser la que més neu tenia de tot Europa, amb un gruix real a pistes que, de mitja, superava els 3 metres. Vallter ho va celebrar amb un anunci a la premsa especialitzada i amb anuncis a la ràdio, amb el lema: "Vallter 2000, l'estació d'esquí amb més neu d'Europa". Amb tanta neu a pistes la temporada va continuar el mes de maig obrint els caps de setmana però en els darrers dies del mes una onada de calor i pluja va estar a punt d'ensorrar el rècord d'obertura de sis mesos.

"1 de juny: a la que surti el sol, fem la fotografia"

Finalment va ser possible arribar a l'1 de juny però ja només es va poder esquiar en dues pistes (Estadi-El Clot i part superior de la pista Jordi Pujol), malgrat que en zones encara hi havia un metre de neu. Però just a l'arribada al telecadira, a la cota 2.150 m., en els darrers deu metres no hi havia neu i es va improvisar un passadís amb uns pallets de fusta per arribar fins al remuntador, ja que el terreny era humit i ple d'aigua per tots costats conseqüència de la fosa de la neu de dies abans. De tot plegat en van gaudir uns 150 esquiadors vinguts d'arreu de Catalunya i, malgrat que va ser un dia de pluja feble i boires enganxades als cims de Bastiments i Gra de Fajol, Josep Pujol Aulí, conseller delegat de l'estació i fundador de la mateixa ho va voler celebrar. Dit i fet. Va improvisar i va avisar els clients: "a la que surti el sol, fem la fotografia, estigueu atents". I així va ser. Durant una finestra de bon temps que va fer que el dia s'obrís, cap a les 11 del matí, va reunir un bon grapat de clients i els va convocar per fer la fotografia de record. A la cota 2.500 de l'estació, encara sobre 1 metre de neu i sota una finestra de cel blau, es va fer una fotografia històrica que va enmmarcar i resumir una jornada i una temporada històriques.

Més informació relacionada: Entrevista amb Josep Pujol Martínez.