Entrada a la pista Barcelona (Foto: Diaridelaneu.cat).

Us heu preguntat mai on s’hauria de fer la prova de descens en uns hipotètics jocs d’hivern a celebrar el 2026 a La Molina i Masella? Doncs això és el que us expliquem en aquest article i, atenció, perquè hi hauria dues possibilitats: una és a La Molina, en el traçat batejat amb el nom d' "Estadi Barcelona" i que seria la “titular” per al descens femení, i un segon traçat de reserva que seria a Masella, destinat al descens masculí i als entrenaments. Les dues complirien amb els requisits de la FIS (Federació Internacional d’Esquí) i el COI (Comitè Olímpic Internacional).

Però, i quins són els requisits?

D’entrada cal recordar que per a un traçat de proves de descens cal complir amb una sèrie de requisits que exigeixen tant la Federació Internacional d’Esquí (FIS) com el Comitè Olímpic Internacional (COI) i que són, bàsicament, el següents: desnivell mínim de 800 metres per a homes i de 600 per a dones, pendents i salts amb una inclinació segons uns determinats paràmetres de seguretat, amplada mínima de 50 metres, innivació de suport i un gruix mínim garantit en tot el traçat de 50 cm. de neu. Aquestes serien les principals consideracions exigides pels organismes internacionals.


La pista Barcelona i la pista Comabella, dos traçat emblemàtics de La Molina al a muntanya del Tosa (Foto: Diaridelaneu).

Quin traçat ofereix La Molina?

El PDU de Molina-Masella ja deixa dibuixat el traçat per a La Molina i dibuixa sobre plànols la ubicació concreta, el traçat i el  nom. La ubicació seria a la muntanya de la Tosa, el traçat seria la combinació de les pistes actuals “Barcelona” i “Olímpica” i el nom d’aquest estadi de descens seria “Barcelona”.

Ara bé, l'actual pista Barcelona ho continuaria sent en tota la seva integritat actual, però degudament ampliada, anivellada i equipada amb xarxa de producció de neu, però caldria ubicar la sortida en un punt més alt que l'actual, això seria a tocar del refugi Niu de l’Àliga. En aquest nou inici de pista s’hi accediria amb l’actual telecabina Alp2500, per al qual es preveu allargar el seu traçat actual que finalitza a la cota 2.300 fent-lo arribar a les portes del refugi Niu de l’Àliga, a la cota 2.520 m. Des d’aquest punt la pista de descens iniciaria una baixada molt suau en direcció a l’arribada superior de l'actual teleesquí Set Fonts per enllaçar amb el tram alt de la pista La Coma i l'actual Barcelona.

Tindria una llargada d’uns 5,2 kms, seva orientació seria majoritàriament nord o nord-est, amb sortida a 2.520 m. i arribada a la cota 1.700, a tocar de la sortida del telecabina projectat amb el nom de Puigllançada, del qual ja en vam parlar fa unes setmanes (veure aquest enllaç).

No cal dir que seria un traçat espectacular pels canvis de paisatge, completament alpins en el tram superior i boscós en el tram baix, i per la seva orografia variada, amb molts canvis de pendent i molta corba. Majoritàriament seria un traçat de qualificació vermella excepte en un tram final, a prop de la zona d'arribada, que seria negra. Just el que es demana per a esdevenir un tram final espectacular per als mitjans audiovisuals però sobretot per a les graderies ubicades a la zona d'arribada, relativament molt a prop d'aquesta pala negra final poc abans d'enllaçar amb la pista Olímpica, més o menys per on actualment hi passa una línia d'alta tensió.

Característiques tècniques Estadi Barcelona

Cota Sortida: 2.520 m.
Cota arribada: 1.690 m.
Desnivell: 830 m.
Llargada: 5.200 m.