Notícia
Lluitar contra el vent amb paravents de 3 metres d'alçada
Sierra Nevada, una estació sense bosc, va instal·lar paravents a les pistes altes i ara ho fa a les intermèdies
El vent de nord, el "maleït vent" que bufa immediatament després que un front atlàntic deixa un bon tou de neu al Pirineu, és un dels elements que, cada vegada més, cal estudiar de quina manera s'hi fa front perquè les seves conseqüències a pistes siguin les mínimes. D'això en saben bé prou les estacions d'esquí situades a gran alçada o que no disposen de muntanyes a prop que facin de "pantalla" esmorteïdora. Sierra Nevada i Vallter en són dos bons exemples.
En el cas de Vallter 2000, estació molt afectada per exposició a gran alçada i ubicació geogràfica, en pateix cada hivern les conseqüències de forma molt severa. De fet s'està estudiant des de fa 2 anys la construcció d'una nova pista a "prova" de vent per tal de mantenir, com a mínim, una part de l'estació oberta els dies en què el vent obliga a tancar les pistes situades de la cota 2.140 en amunt.
L'andalusa Sierra Nevada, aquesta darrera sense altres cims a prop que puguin aturar la intensitat i força del vent, té una problemàtica similar a l'estació setcasina. Per resoldre aquesta problemàtica ja fa anys es van instal·lar paravents a les pistes altes, de la cota 2.500 en amunt, que són les més exposades al vent. Des d'aquesta tardor s'hi estan instal·lant dues noves fileres de paravents de fusta, a les pistes de "Borreguiles" i "Loma Dílar", que fins ara no en tenien per estar situades en cotes inferiors i per tant, fins ara, menys afectades pel vent. Així doncs sembla que el canvi climàtic en aquests darrers anys ha fet pujar de cota la neu i ha disminuït la precipitació acumulada però, en canvi, amb el vent sembla que de canvi climàtic, o res, o fins i tot més i tot.
Paravents de fusta orientats en horitzontal
Una de les característiques que diferencien els paravents de Sierra Nevada respecte als que tenim vistos al Pirineu és la seva alçada i orientació horitzontal. Així, mentre al Pirineu acostumen a tenir una alçada de 2 metres i són d'orientació vertical, amb una separació de no més de 7 o 8 centímetres, en el cas de l'estació andalusa ho són de 3 metres, amb taulons de orientació horitzontal i amb una separació d'entre 15 o 20 centímetres, aproximadament, alternats amb taulons de la mateixa amplada.
En aquest sentit s'assemblen molt als que es fan servir a les estacions andines. A l'estació d'El Colorado els paravents són un element clarament identificador de l'estació. (Veure fotografies que s'adjunten en aquesta informació).
Un funcionament tan senzill com eficient
El funcionament del paravents és ben senzill. A la pràctica el que fan aquestes instal·lacions és esmorteir la força del vent en un punt concret, arremolinen la neu rere l'estructura de fusta i finalment, per fricció i pes, els flocs de neu s'acaben dipositant, en part, rere el paravent. Després les màquines trepitjaneus se'n cuiden d'anivellar els petits turons de neu en forma de dunes i la premsen perquè aquesta esdevingui més compacta, sigui esquiable i, a la vegada, més difícil d'escombrar pel vent.
Altres articles d'interès
Si us interessa més sobre els paravents podeu accedir a la nostra galeria d'imatges sobre aquest tema en aquest enllaç.
També un article sobre paravents en aquest enllaç.
En el cas de Vallter 2000, estació molt afectada per exposició a gran alçada i ubicació geogràfica, en pateix cada hivern les conseqüències de forma molt severa. De fet s'està estudiant des de fa 2 anys la construcció d'una nova pista a "prova" de vent per tal de mantenir, com a mínim, una part de l'estació oberta els dies en què el vent obliga a tancar les pistes situades de la cota 2.140 en amunt.
L'andalusa Sierra Nevada, aquesta darrera sense altres cims a prop que puguin aturar la intensitat i força del vent, té una problemàtica similar a l'estació setcasina. Per resoldre aquesta problemàtica ja fa anys es van instal·lar paravents a les pistes altes, de la cota 2.500 en amunt, que són les més exposades al vent. Des d'aquesta tardor s'hi estan instal·lant dues noves fileres de paravents de fusta, a les pistes de "Borreguiles" i "Loma Dílar", que fins ara no en tenien per estar situades en cotes inferiors i per tant, fins ara, menys afectades pel vent. Així doncs sembla que el canvi climàtic en aquests darrers anys ha fet pujar de cota la neu i ha disminuït la precipitació acumulada però, en canvi, amb el vent sembla que de canvi climàtic, o res, o fins i tot més i tot.
Paravents de fusta orientats en horitzontal
Una de les característiques que diferencien els paravents de Sierra Nevada respecte als que tenim vistos al Pirineu és la seva alçada i orientació horitzontal. Així, mentre al Pirineu acostumen a tenir una alçada de 2 metres i són d'orientació vertical, amb una separació de no més de 7 o 8 centímetres, en el cas de l'estació andalusa ho són de 3 metres, amb taulons de orientació horitzontal i amb una separació d'entre 15 o 20 centímetres, aproximadament, alternats amb taulons de la mateixa amplada.
En aquest sentit s'assemblen molt als que es fan servir a les estacions andines. A l'estació d'El Colorado els paravents són un element clarament identificador de l'estació. (Veure fotografies que s'adjunten en aquesta informació).
Un funcionament tan senzill com eficient
El funcionament del paravents és ben senzill. A la pràctica el que fan aquestes instal·lacions és esmorteir la força del vent en un punt concret, arremolinen la neu rere l'estructura de fusta i finalment, per fricció i pes, els flocs de neu s'acaben dipositant, en part, rere el paravent. Després les màquines trepitjaneus se'n cuiden d'anivellar els petits turons de neu en forma de dunes i la premsen perquè aquesta esdevingui més compacta, sigui esquiable i, a la vegada, més difícil d'escombrar pel vent.
Altres articles d'interès
Si us interessa més sobre els paravents podeu accedir a la nostra galeria d'imatges sobre aquest tema en aquest enllaç.
També un article sobre paravents en aquest enllaç.
