Notícia

Les 10 diferències entre esquiar al Pirineu català i als Andes xilens

Majoritàriament són estacions de mida mitjana, d'entre 30 i 40 quilòmetres de pistes, si bé sobre plànols semblen més grans

Els paravents als Andes xilens arriben a ser elements clarament identificatius en algunes estacions d'esquí, com és el cas d'El Colorado o La Parva
Els paravents als Andes xilens arriben a ser elements clarament identificatius en algunes estacions d'esquí, com és el cas d'El Colorado o La Parva
Us heu parat mai a pensar com deu ser esquiar als Andes? Quines diferències hi ha respecte al Pirineu? Aquest estiu vam visitar algunes de les estacions d'esquí més importants de Xile i aquestes són les diferències que més ens van sorprendre.


Quan visiteu una estació d'esquí dels Andes xilens no oblideu portar les cadenes al cotxe, perquè sinó les hi porteu, no arribareu a l'estació. Sobta, oi? Doncs aquesta és només una de les coses que més sorprenen quan s'esquia a Xile, el control que exerceix la policia, els "carabineros de Chile", als clients que accedeixen a les estacions d'esquí. Però n'hi ha més. Els voleu descobrir? Aquí en teniu desglossades les 10 grans diferències. Som-hi!

1 • Estacions mitjanes, grans sobre plànol
Les estacions d'esquí xilenes mesuren la seva grandària per hectàrees en lloc de quilòmetres esquiables. A Europa algunes estacions també prefereixen aquesta dada per valorar la grandària d'una estació.
Acostumen a tenir una mida mitjana, d'entre 30 i 40 quilòmetres de pistes, si bé sobre plànols a vegades semblen més grans.

2 • Paravents
Tots els paravents són d'orientació horitzontal i poden tenir una alçada de 3 metres, a diferència dels que tenim al Pirineu català on hi predominen clarament els d'orientació vertical i de dos metres d'alçada. Com aquí, tots són de fusta. En algunes estacions són un element clarament identificador.

3 · Passió pel forapista
No és que aquí no tinguem passió pel forapista, el que passa que a Xile és una veritable febre, especialment entre els més joves. El freeride és una clara tendència en creixement en detriment de la competició clàssica, on les curses d'eslàlom, gegants, combinades, etc, no tenen gaire seguiment entre el col·lectiu d'esquiadors.

4 • Canons de neu
La neu produïda és una inversió cara i costosa a les estacions xilenes, les quals fins ara tampoc s'han vist tant necessitades d'aquesta tecnologia. A les estacions xilenes veureu pocs canons, i sempre els situen a les pistes baixes i són tots de baixa pressió.

5 • Moda nord-americana
Els esquís, les jaquetes, les ulleres... gairebé sempre de marques nord-americanes. Clar que trobareu roba i complements de marques europees, però són minoritaris ja que els preus del material nord-americà són sempre més econòmics i disposen d'una xarxa de comercialització més extensa i consolidada als centres comercials xilens. Només cal fer una volta pel Costanera Centre, el centre comercial de moda de la capital Santiago de Chile, per adonar-se'n que els "europeus" a sudamèrica pintem més aviat poquet.

6 • El surf de neu
No cal que us dediqueu a comptar si hi ha més practicants de surf de neu o d'esquís, perquè d'esquiadors n'hi ha més, però a diferència del Pirineu, on possiblement la balança està clarament decantada en favor del nombre d'esquiadors, a Xile la relació és molt més equilibrada, possiblement també per influència continental americana dels USA o el Canadà.

7 • Policia i cadenes
Sobretot els dies que el cel apareix encapotat o amb previsió de nevades, els controls de policia aturen a tots els cotxes que pugen a les estacions d'esquí. Perquè? Per assegurar-se que porten cadenes. Si heu llogat un cotxe i no heu pensat a demanar-lo amb cadenes ja podeu fer mitja volta.
De camí a les estacions normalment hi ha un o dos punts, en forma d'explanada o àrea de servei improvisada, on hi ha personal especialitzat en posar-vos les cadenes. Hi poden haver tranquil·lament més de 30 o 40 persones disposades a llogar-vos i col·locar-vos les cadenes a canvi d'entre 10.000 o 15.000 pesos xilens, una mica més de 10 euros.

8 • Gastronomia i esquí als fulletons turístics
A Xile es menja bé. I encara hi beureu molt millor. Les estacions d'esquí han integrat perfectament la cultura del vi i de la neu. Això sí, no tingueu pressa quan vulgueu prendre o menjar alguna cosa als bars i restaurants de les estacions d'esquí, perquè a Xile ningú s'estressa. Si us poseu neguitosos us miraran molt malament. A la capital, Santiago de Chile, els fulletons turístics inclouen la visita a les estacions d'esquí amb total naturalitat com ho poden fer amb la visita a un celler o la combinació d'ambdues coses. Les estacions d'esquí metropolitanes només són a 40 quilòmetres d'una ciutat de més de 6 milions d'habitants.

9 • Remuntadors vells
A Xile els telecadires i teleesquís són vells però molt ben conservats, i en cap cas es té la sensació de pujar per remuntadors "atrotinats". De fet acostumen a comprar-los a Europa o els USA de segona ma. A La Parva, per exemple, els compren, majoritàriament, a Andorra, gràcies a un conveni bilateral que inclou des de ma d'obra i operaris o professors d'esquí a ginys mecànics. L'excepció és Valle Nevado, una estació on hi ha un telecabina i un desembragable ben nous.

10 • Clientela internacional, preus cars
Us imagineu que a la majoria d'estacions del Pirineu el 80% de la clientela fossin turistes estrangers? Esquiar a Xile és un luxe, per als xilens i per a qualsevol altra client. Hi ha poca oferta hotelera i d'apartaments als peus de pista i això fa que els preus es disparin. Passar una setmana esquiant a Xile en un hotel 4 estrelles, equivalent a un tres d'aquí, pot sortir a una mitjana de 2.000 euros, sense comptar el trasllat en avió. Això fa que el client que predomini als Andes xilens sigui un esquiador d'alt poder adquisitiu, especialment, del veí Brasil, on els Andes i la neu en concret són un "poducte" turístic molt buscat i sol·licitat. El preu dels forfets o del lloguer de material és gairebé idèntic als de les estacions mitjanes o grans del Pirineu.

I la meva recomanació...

Doncs bé ja teniu les que, al meu criteri, són les 10 grans diferències que hi ha entre les estacions d'esquí xilenes i les catalanes, però segurament hi ha altres matisos que convindria tenir presents. De tota manera, la globalització que viu la nostra societat fa que, a l'hora de la veritat, les diferències siguin cada vegada menors. Esquiar a Xile és una experiència molt recomanable a la qual, cap esquiador o practicant de surf amb un esperit inquiet i curiós, hi hauria de renunciar. Us hi animeu?




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial