Notícia

Fa 60 anys s'esquiava a Veneçuela

L'octubre de 1956 es va realitzar el primer i últim campionat nacional d'esquí alpí a Veneçuela

El 12 d'octubre de 1956 es va realitzar el primer campionat nacional d'esquí alpí a Venezuela
El 12 d'octubre de 1956 es va realitzar el primer campionat nacional d'esquí alpí a Venezuela Autor/a: Club Andino Venezolano
Relacionar esquí i sud-amèrica gairebé sempre va lligat a Xile i Argentina, però poques vegades pensem que en països com l'Equador, Bolívia, Perú, Colòmbia o Veneçuela s'hi esquia o s'hi ha esquiat. Us expliquem una història de l'esquí a Veneçuela, curta i més breu del que voldríem però molt intensa i que, malauradament, és segur que no es repetirà. Voleu saber el perquè?.


Veneçuela és un país tropical, és evident, però és que visualment i als ulls de qualsevol europeu es fa impossible pensar que a Veneçuela s’hi pugui esquiar i menys encara fer-hi un Campionat Nacional d’Esquí. Doncs sí, això va ser possible fa 60 anys, quan el canvi climàtic encara permetia fer unes "baixadetes" per una glacera coberta de neu. Ara no seria possible fer-ho en les mateixes condicions. Perquè? Doncs resulta que les glaceres d’aquest tram dels Andes veneçolans s’han anat reduint fins a la mínima expressió i són un gel dur com un vidre i d'una verticalitat impossible d'esquiar.

El cas és que Veneçuela compta amb una extremitat de la serralada dels Andes i en aquest tram hi trobem pics que s’apropen als 5.000 metres, com el Humboldt (4.940 m.), La Concha (4.920 m.), el Bompland (4.880 m.), La Silla del Toro (4.755 m.), el León (4.743) m., el Pic Bolívar (4.978 m.)  i el Pico Espejo (4.765 m.), que és el que protagonitza aquest article sobre l’esquí a Veneçuela. Tots aquest pics formen la Sierra Nevada de Veneçuela.

Primer i únic Campionat Nacional d’Esquí de Veneçuela

Doncs bé, és en aquest darrer pic, el Espejo, quan l’octubre de 1956 va celebrar-se el Primer Campionat Nacional d’Esquí, organitzat per aficionats i experts en la muntanya d’aquella època de la ciutat de Mèrida, a prop d’aquest cim. Per organitzar el campionat es va tenir en compte no només l’aspecte esportiu i competitiu sinó que es va fer pensant en projectar les enormes glaceres dels pics Humboldt i Bonpland, que semblaven adients per a la pràctica de l’esquí, com a demostració de que a Veneçuela els esports d’hivern hi havien de tenir el seu espai propi.

El cert és que l’esdeveniment va reunir  nombrosos esquiadors candidats a participar al campionat però finalment, després d’una selecció dels millors candidats, la competició va quedar en  25 esquiadors: 8 italians, 5 veneçolans, 5 alemanys, 2 austríacs, 2 suïssos, un bolivià, un noruec i un francès. Sembla ser que tampoc es tractava de deixar que qualsevol esquiador novell participés en un campionat nacional. La inscripció va ser gratuïta i, per comoditat dels competidors, es va posar a disposició dels esquiadors un servei de mules per carregar esquís, botes i provisions entre Mèrida i la glacera del Pico Espejo.

Segons la crònica de l’època la neu no era pols, sinó més aviat granulada, o sigui, segurament devia ser una neu transformada per les temperatures altes de dia i les baixes de nit que es devien anar donant durant el mes d’octubre en aquelles altures i latituds pròpies del tròpic.

El programa del campionat fixava una mena de quilòmetre llançat o baixada lliure cronometrada i un eslàlom de deu portes. La crònica del Club Andino Venezolano explica que alguns esquiadors van aconseguir arribar a la velocitat de fins a 100 Km/h a la prova de baixada lliure. La data de la cursa va ser el 12 d’octubre de 1956 i va ser el primer i darrer campionat nacional d'esquí de Veneçuela. L'esdeveniment ja no es va repetir mai més.

Glaceres en regressió accelerada

Avui la mateixa prova ja no es podria fer en el mateix lloc perquè la glacera del Pico Espejo, igual que la glacera d'El Toro, Concha, Timoncito, Pico Espejo,  El León i El Encierro van desparèixer per complet l'any 1998. Ara ja només se'ls veu nevats alguns dies dels mesos de juliol i agost. El que queda de les altres glaceres, bàsicament la del Pico Bolívar, es creu que desapareixerà completament al 2022, segons informen els observadors locals, ja que el ritme i mitjana de regressió és de 9 metres per any.

En qualsevol cas l’experiència va quedar documentada gràficament i són diverses les fotografies que es van captar en aquell primer campionat Nacional d’esquí de Veneçuela i avui, 60 anys després, sembla un bon motiu recordar-ho.

Enllaços d'interés:

Web: www.lavenezuelainmortal.com




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial