Notícia

Així és com Puigmal se'n va anar cap a un tancament inevitable

L'estació va implementar unes inversions els anys 2004 i 2008 en un context d'urgències

Una imatge de Puigmal de principis de la dècada dels 2000, originària de la web de l'estació.
Una imatge de Puigmal de principis de la dècada dels 2000, originària de la web de l'estació. Autor/a: Captura de pantalla
Dues dates clau: any 1908, quan arriben els primers esquiadors a La Molina, i 1937, quan Font-Romeu instal·la el primer remuntador. Començava la  història de les estacions d'esquí a la Cerdanya. En aquest context, el de l'incipient negoci de la neu i els turistes a les zones de muntanya, era previsible que tots els pobles de les "dues Cerdanyes", l'Alta i la Baixa, comencessin a mirar les muntanyes dels respectius termes municipals per projectar la construcció de noves estacions d'esquí. Va ser a partir de 1950 quan començarien a crear-se les noves estacions d'esquí d'Els Angles 1964, Masella 1967, Pimorent 1968, Sant Pere dels Forcats 1971, Eina 1972, i Puigmal, a l'any 1975.


L'estació d'Err, ubicada a ponent i en un cara nord d'un contrafort del Puigmal, sempre ha estat coneguda per ser la més freqüentada pels catalans del Principat d’entre les estacions de l'Alta Cerdanya, però també per ser una estació més aviat destinada als esquiadors de nivell alt o expert. També va esdevenir la més alta de la Catalunya del Nord, arribant els seus teleesquís més orientals a la cota dels 2.660 m., arrel d'una ampliació a l'any 2004. Aquesta ampliació la va projectar molt i bé entre la comunitat dels practicants de la modalitat de l'esquí forapistes. Oferia uns espais molt valorats pels practicants d’aquesta modalitat en creixement.

Puigmal en els seus inicis

Però tornem enrere. Els anys 70 i 80 van ser de creixement econòmic, tant a l'Estat espanyol com a la República francesa, i l'esquí i els esports de neu eren una de les poques activitats de lleure que els ciutadans podien fer a l'hivern. En aquells anys poc a poc anaven naixent més estacions d'esquí a ambdues bandes del Pirineu, arribant al màxim a l'any 1985, amb l'obertura de Puigbalador (aquesta a la veïna Comarca del Capcir).

Començaria a l'any 1987, amb la inauguració del Túnel del Cadí, una època de projecció i de creixement moderat però sostingut del negoci de la neu a la Cerdanya, però que s'aturaria el 1992.

Després de l'interval dels anys 1993 a 1996, un període relativament breu de crisi, conegut popularment com "la crisi post-olímpica", tornarien els anys de creixement accelerat de construcció de segones residències a la Cerdanya. A les "dues cerdanyes".

A partir de 1997 la comarca va tornar a viure temps d'alegria econòmica, semblava que tothom volia i havia de tenir un habitatge pels caps de setmana a la zona i, com tothom ja sap, els bancs van concedir crèdits que es van transformar en pisos, apartaments i xalets o cases adossades. Les comarques del Pirineu van viure una època d'or, es guanyaven habitants de cap de setmana o en els períodes de Nadal i Setmana Santa. En aquest panorama les estacions d'esquí, en major o menor mesura, també se'n van beneficiar. Per tant: si l'economia creixia i les perspectives de futur eren bones, perquè no havien d'invertir en nous remuntadors i en instal·lacions de neu produïda? Més encara si tenim present que l'esquí era, és, un esport i una activitat social, que aleshores estava ben vist i que estava de moda.

Un context d'amenaces i oportunitats

Però no totes les estacions ho van fer al mateix moment ni amb la mateixa mesura, i precisament Puigmal en va ser una de les que més va tardar en començar a pensar seriosament en renovar ginys mecànics o en apostar per la neu produïda. Del canvi climàtic se'n parlava, sí, però no era una urgència invertir, encara, en neu produïda. Com a curiositat, recordem que Masella no va veure un sol canó de neu fins a l'any 1995. Només La Molina, Font-Romeu i els Angles apostaven, any rere any, per aquesta tecnologia. En paral·lel, ja es començava a parlar, com un projecte seriós, de la fusió de Porta i Pimorent amb la veïna Pas de la Casa, una unió que es començava a veure com una amenaça per a l'atractiu de les estacions de l'Alta Cerdanya.

En arribar als anys 2000 Puigmal oferia 35 quilòmetres de pistes però es va anar quedant molt antiquada en ginys mecànics. Des de l'obertura no s'havia fet cap inversió per canviar els antics telecadires de dues places de Cotzé i Les Planes, dos eixos fonamentals en la vertebració de l'estació en dos grans zones. Tampoc s'havia invertit en els edificis de serveis, que començaven a ser vells i antiquats i, segurament, poc atractius a nivell estètic. El peu de pistes continuava sense oferta d'apartaments ni cap hotel. Err Puigmal era una estació que s'estava quedant vella a marxes forçades.

Inversions en teleesquís i neu produïda

En arribar l'any 2003 l'estació ja es trobava, com esmentàvem a dalt, molt desfasada i vella, però comptava amb una clientela fidel, no molt nombrosa, però sí molt fidel. Davant la necessitat de modernitzar i dinamitzar l'estació per guanyar clients, es va implementar un pla d'inversions per renovar-se o morir. Dit i fet. El pla en la seva primera fase passava per renovar alguns dels teleesquís i posar-ne de nous.

La inversió es va fer realitat el 2004. Des de dalt a l'arribada del teleesquí batejat amb el nom de Montserrat es podia veure, en dies clars, el Montseny i les muntanyes de Montserrat. Tot un gest cap a la comunitat esquiadora del sud, principal client de l'estació d'Er. Amb els nous i renovats teleesquís s'obria el domini cap als forapistes més espectaculars i de fàcil accés de tot el Pirineu nord-català. A la vegada, a la part més baixa del sector, a Cotzé, s'instal·lava la xarxa de producció de neu amb el corresponent llac.

Inversió en un telecadira quatre places

L'any 2005 es tornava a projectar una inversió vital, estel·lar i del tot necessària, o sigui, la segona fase. Calia canviar el vell telecadira dues places del sector Les Planes, que ja no donava més de sí, per un nou giny de 4 places, un Poma Alpha nou de trinca, amb tapís d'embarcament i pinça fixa. El moment era propici. No semblava una inversió descabellada en cap cas, doncs en aquells anys es vivia una veritable febre en el món de la neu, i en molts casos van ser els millors exercicis en facturació per a les marques del sector, per volum de vendes i per negoci. A més, gairebé totes les estacions feien inversions quantioses i les que no ho feien eren criticades, en veu baixa, per no fer-ho.

Però la inversió feta realitat el 2006 va acabar esdevenint molt aviat tant necessària com inviable, malgrat que projectava Err Puigmal cap a un futur amb més garanties, però amb dos problemes amb els que ningú hi comptava. El primer, que la inversió es feia a les portes de la crisi de 2008, amb la que ningú hi comptava. El segon: el canvi climàtic era cada cop més evident al Pirineu oriental. Er Puigmal no havia fet prou bé els deures en aquesta qüestió i, ja seria mala sort, després d'invertir en el telecadira, van arribar tres temporades seguides i força irregulars en neu a la muntanya de Puigmal, en especial la 2006-07, que va ser un fracàs en els comptes d'explotació, just quan més caixa calia fer per començar el pagament a crèdit de la nova instal·lació.

Els deutes s'acumulen

Fetes les inversions més importants va arribar el període negre en l'explotació de Puigmal. Cinc temporades seguides amb baixada de la clientela sud-catalana pels efectes de la crisi, fer front a les inversions en neu produïda i el telecadira i, per més inconvenients, tres temporades seguides molt irregulars en neu. Per revertir la situació es va fer una campanya agressiva de preus a la baixa per guanyar clientela, però no va ser suficient. L'estació no semblava competitiva o prou atractiva.

En arribar la temporada 2012-13 els deutes, de 9.200.000 euros,  ja ofegaven per complet l'estació. Tant, i de tal manera, que el març de 2013 es tancaven pistes i instal·lacions definitivament. Van perdre la feina prop de 50 persones.

Ordre de desmantellament

L'estiu de 2014 arribava l'ordre de la prefectura dels Pirineus Orientals per al desmantellament de la societat. Pel que fa referència a les instal·lacions aquestes segueixen en peu i no s'han retirat, a l'espera d'alguna solució que eviti malvendre el que encara té valor.  Es va especular que un operador català d'estacions d'esquí s'havia interessat per la gestió de l'estació, i tot i que encara que no hi ha res confirmat sobre aquest suposat interès, el cert és que tampoc s'ha desmentit. Altiserveice també es va interessar en la gestió, però les seves condicions ja eren inassumibles per al petit ajuntament d'Er i els seus socis en la gestió (altres 5 ajuntaments de l'àrea d'influència). Dels possibles inversors per salvar Puigmal amb els quals s'havia especulat fa dos anys enrere, fins i tot en aquest hivern passat, de moment no hi ha senyals. Ningú s'atreveix o veu clar com s'ha de reflotar l'estació.

Estació ben conservada, deteriorament en els detalls

Arribats a aquest punt Diaridelaneu.cat va visitar ahir l'estació d'esquí per comprovar-ne l'estat de conservació i realitzar-ne un àlbum fotogràfic, que ahir molts lectors van poder veure amb un notable èxit de visites. De lluny, i sense parar massa atenció, l'estació presenta un bon aspecte, però és quan un es fixa en els detalls quan es veuen els símptomes evidents d'un deteriorament inevitable per manca d'ús i cura.

Els edificis

El peu de pistes és la part que pitjor conservada es troba: els edificis de serveis del Pla de Cotze comencen a presentar un deteriorament evident en els tancaments. Les herbes altes comencen a cobrir parcialment els escalons d'accés. Un precinte evita el pas de les persones, però és fàcil esquivar-lo i voltejar l'edifici principal, moment que es pot sentir com el pas de les persones fan cruixir el terra d'una fusta vella i que ja no és rígida. El detall: l'oficina de l'escola d'esquí ESF es conserva perfectament, amb fotografies i cartells de tarifes encara penjats a les parets, com si encara ahir s'hi haguessin estat contractant unes classes d'esquí o ensenyant preus i opcions amb els fulletons encara dempeus. Es nota que els vidres de les finestres, ara trencats, segurament no ho estaven  fa només unes poques setmanes. Veurem què passa quan entri a l'edifici la humitat i el vent d'aquest proper hivern.

Les pistes i la traça dels teleesquís

El traçat de les pistes presenten un aspecte impecable, amb tot de gespa i cap escorranc d'aigua de pluja. Només les vaques hi passegen. Per contra, la traça dels teleesquís és una de les parts que pitjor conservades es troben, amb desenes de petits pins que comencen a guanyar uns centímetres, possiblement perquè les vaques no pasturen en aquestes franges estretes lliures de bosc. Els paravents es conserven en la seva majoria en bon estat, només amb algun petit tram tombat. El mateix passa amb les casetes de control i refugi dels conductors dels teleesquís i telecadires, que es troben en bon estat, tot i que en alguna caseta la porta és oberta.

Es remuntadors i els canons de neu

Els canons de neu d'alta pressió continuen instal·lats, brillen al sol lluent i només s'han retirat els tubs d'aigua i aire de proveïment. En els de baixa pressió també s'han retirat els tubs, les hèlix que impulsen l'aire encara es mouen, però en algun cas concret hi falta part de la carcassa o coberta exterior de protecció.

Els teleesquís continuen amb les perxes posades, com si demà mateix s'haguessin de posar en marxa. De lluny presenten un bon aspecte però de prop es pot veure com els cables ja no estan tensats. En alguns casos ja han saltat de guia.

El nou telecadira 4 places al sector de Les Planes, batejat amb el nom de Combe des Rameaux, és la instal·lació que millor aspecte té de tot el parc de remuntadors. Se'l veu nou, lluent i amb les cadires encoixinades en perfecte estat de conservació. Paradoxes de la realitat que viu Puigmal, possiblement sigui aquesta instal·lació avui tant ben conservada la que ha deixat enfonsada la que un dia va ser l'estació més alta de la Catalunya del Nord.

 

Opinions

Més opinions


Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: posar ordre a la muntanya


44%


9%


47%

32 vots